El ple de l’Ajuntament de Tortosa ha aprovat aquest dilluns per unanimitat, en el ple ordinari corresponent al mes d’abril, el tercer Pla d’Igualtat de l’Ajuntament de Tortosa 2025-2029 així com la modificació puntual del POUM per incorporar la cartografia del Sistema Nacional de Cartografies de zones inundables.
Pla d’Igualtat caducat el 2021
El primer dels punts ha estat defensat, en nom del govern, per la primera tinent d’alcaldia, la republicana Mar Lleixà. I ho ha fet recordant els mateixos arguments ja exposats en roda de premsa prèvia, i recordant que, estant caducat des del 2021, «es posaven en perill algunes subvencions que tenen com a requisit disposar d’un pla d’igualtat vigent». Per la seva banda, la cupaire Selene Alberich justificava el sou vot afirmatiu perquè el document «és més ambiciós i millor elaborat que l’anterior. Però si no hi ha un compromís real de l’equip de govern per a destinar-hi recursos, i això passa per tenir un agent d’igualtat dins de l’ajuntament com marca el mateix pla, ens trobaren d’aquí quatre anys en la mateixa situació». Des de Junts per Tortosa s’ha optat per no intervenir en el debat.
La inundabilitat i el nou hospital
On sí que la portaveu del principal grup de l’oposició, Meritxell Roigé, ha pres la paraula ha estat en el següent punt, referent a la incorporació de la cartografia de zones inundables dins de la programació urbanística. Un pas reclamat per la Comissió Territorial d’Urbanisme a finals de l’any passat per fer possible que la capital del Baix Ebre pugui continuar optant a defensar la condició de règim especial que permet l’actual legislació donada la inundabilitat de bona part del seu terme municipal. És, per tant, un requisit indispensable per mantenir oberta la possibilitat d’aixecar el nou hospital de les Terres de l’Ebre al pla parcial del Camí de Roquetes.
Segons l’exalcaldessa, i a l’espera que la Generalitat l’aprovi definitivament, «aquest és un pas més per continuar la tramitació que ha de permetre ubicar el nou hospital als terrenys adquirits pel nostre govern a l’anterior mandat i poder créixer també com a ciutat acollint diferents equipaments». I en aquesta línia, ha volgut recordar el recollit per la Comissió Territorial d’Urbanisme a l’informe previ a l’aprovació inicial el passat mes d’octubre, en el qual es reconeixia que «l’únic lloc on es poden ubicar equipaments i el creixement de la ciutat és aquell afectat pel flux preferent. En definitiva, el que fa la comissió, i no ho dic jo, és reconèixer la condició de règim especial» de bona part de la ciutat, el que a parer seu, «hauria d’acabar en les excuses» per no construir l’hospital en la zona heretada del seu mandat.
L’alcalde, Jordi Jordan, ha intervingut per a deixar clar que «aquesta modificació del POUM demanada per la comissió per a fer possible que Tortosa entri en el règim especial no vol dir que, de facto, ens permeti tirar endavant la construcció d’un equipament com el nou hospital dins de la zona de flux preferent sempre i quan no es demostri l’excepcionalitat a més d’altres qüestions». «Treballarem conjuntament amb la Generalitat per a fer possible totes les mesures necessàries per garantir els equipaments que calguin sigui dins del flux preferent o en altres llocs de la ciutat», rematava el batlle.
Les mocions
El ple també ha aprovat les dues mocions presentades per la CUP. Ho ha fet amb els vots a favor de l’equip de govern en totes dues i l’abstenció de Junts per Tortosa en la relativa a instaurar un sistema de pagament en els punts de recàrrega municipals per als vehicles elèctrics i el negatiu en la referent a la limitació dels habitatges d’ús turístic. (Podeu veure el contingut de les dues propostes anticapitalistes en aquest enllaç).
Sobre aquesta darrera qüestió, i tenint en compte que Tortosa ha estat declarada zona tensionada pel que fa al lloguer, la portaveu d’ERC, Mar Lleixà, precisava que l’any passat (coincidint amb l’entrada en vigor del decret del govern català que restringeix aquest tipus d’allotjaments) «només en consta un al registre i cap enguany». El portaveu del grup Movem Tortosa-PSC, Víctor Grau, afirmava per la seva banda que si bé «avui en dia aquest no és un problema de gravetat, sabem que la realitat d’altres municipis ens adverteix dels riscos de no actuar a temps». El regidor de Junts per Tortosa, Roger Pedret, argumentava el nou del seu grup per la importància del sector turístic a la capital del Baix Ebre: «Segons les dades de l’últim estudi elaborat per la Càtedra d’Economia Local de la URV -raonava-, marcava que el 2022 el turisme a Tortosa representa gairebé el 10% del PIB total i uns 100 milions d’euros. El turisme és, per tant, un eix fonamental per a l’economia local que retroalimenta altres sectors i que es complementa amb els allotjaments turístics», afegia Pedret.
En representació de la CUP, Alberich admetia que «no tenim de moment aquest problema a Tortosa. Però la moció serveix per anticipar-se al problema» que s’ha viscut a altres localitats «com la Ràpita i l’Ametlla de Mar». «També sabem quines són les conseqüències si l’administració no és la que regula el sector privat. I no cal ser molt espavilat per saber què pot passar si proliferen els habitatges turístics en aquesta ciutat, amb poca oferta de lloguer i una de les rendes per càpita més baixes de Catalunya, en cas d’augmentar els preus de l’habitatge», etzibava.
Finalment, la moció de Junts per Tortosa per facilitar la sol·licitud i la justificació de les subvencions de l’ajuntament ha tirat endavant amb un suport unànime de tots els grups.
