‘L’aigua és vida’ és un lema que vam utilitzar molt a les Terres de l’Ebre durant uns anys, on el futur es podia veure compromès per un transvasament que hagués acabat amb moltes perspectives de futur d’aquest territori.
Avui ens arriba la notícia que al fi, comença a circular l’aigua pel canal del Xerta-Sénia, i ho fa no per marxar fora sinó que per regar terres d’aquí, de Terres de l’Ebre.
Hem viscut anys, millor dit dècades, d’obres, d’aturades d’obres i de diners invertits que pareixien caure en sac foradat, fins que avui hem vist com l’aigua de l’Ebre començava a circular per una canal on ja ningú pensava que estava fet perquè transportes aigua per regar els camps de secà d’una terra que porta el nom del riu Ebre.
És veritat que aquesta primera fase és sols per regar 65 hec, però comencem a veure que després de 12 anys d’inactivitat i paràlisi ara va de debò.
Aquestes hectàrees són sols l’antesala de les 8.000 hec. que s’han de regar, però no deixen de ser una glopada de legitimitat vers un territori i una gent que mai ha deixat de lluitar per poder viure i tenir vida del seu esforç, i que necessita aquests projectes que han de ser pilar del seu futur.
Es fa cada cop més evident que amb el canvi climàtic l’agricultura de secà es farà cada cop més insostenible
Es fa cada cop més evident que amb el canvi climàtic l’agricultura de secà es farà cada cop més insostenible, les llargues i prolongades etapes de sequera fan que les explotacions agràries no siguin sostenibles si no tenim regs per donar-li suport.
Això no significa que ho hàgim de fer a qualsevol preu i que aquests regs fiquin en problemes l’ecosistema del riu i del Delta. La tecnologia actual és la solució a aquest dilema, hem d’estendre els nostres regadius, però no hem de gastar més aigua, ho hem de fer de forma més sostenible i essent més eficients, i és més que evident que podem i és una obligació fer-ho.
Avui toca celebrar que comença a ser realitat al Xerta-Sénia, encara que encara hi ha molt per fer. Però també toca parlar dels regadius tant imprescindibles com necessaris com són l’Aldea-Camarles o les darreres fases del regadiu de la Zona Oriental de la Terra Alta.
L’aigua és vida i les Terres de l’Ebre tenim la legitimitat per demanar aquesta vida, per als nostres camps, per als nostres pobles i per les nostres famílies
L’aigua és vida i les Terres de l’Ebre tenim la legitimitat per demanar aquesta vida, per als nostres camps, per als nostres pobles i per les nostres famílies. I els regs són sense cap dubte vida i futur, un futur que mereixem com a territori i també com a catalans que no volem ser de segona.
Hi ha molts elements que podem veure cada dia, que ens fa pensar que tenim un govern que vol i s’esforça a governar i amb gestionar, porta sols sis mesos, però els senyals són clares, vol ser útil i parlar de coses útils i els regs ho són.
També la gent hem d’ajudar i això implica també demanar i ser exigents, no podem romandre en discussions estèrils, ni tampoc partidistes, i molt menys hem de permetre que interessos o actituds falsament conservacionistes ens paralitzin quan ens juguem el futur. L’aigua és vida i la vida també passa per Terres de l’Ebre!
