Segona i última entrega de la història del metge tortosí Primitivo Sabaté Barjau, en la qual l’autor i un dels nets, Miguel Sabaté, repassa els temps de la Guerra Civil i detalla el Consell de Guerra al qual va set sotmès en tornar a la capital del Baix Ebre un cop callades les armes. Del procediment sumaríssim que el va portar davant un escamot d’afusellament se’n desconeixen els acusadors i encara ara desconcerta que cap persona declarés al seu favor. Tot enmig de l’opressió imposada pels vencedors i de les rancúnies generades durant els temps de la política republicana amb Joaquín Bau com a capdavanter de les dretes de la ciutat.
En iniciar-se la Guerra Civil el 18 de juliol de 1936 es multipliquen les necessitats d’atenció sanitària. A més dels dels ferits combatents, s’afegeixen els malats i accidentats civils. El noviciat de les Teresianes de Jesús passa a ser incautat i es converteix en l’Hospital Número 2, i donada la demanda d’infermeres, l’esposa de Primitivo Sabaté Barjau, Teresa Espuny Roig. imparteix classes d’infermeria per a la multitud de voluntàries que sense gaires coneixements s’apropaven a ajudar a partir d’agost i de setembre.
Al desembre del primer any de la contesa bèl·lica es constitueix el Sindicat Sanitari de la UGT, de la qual Primitiu formarà part. També ingressa al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), fundat el 26 de juliol poc després de l’inici de la revolta armada, participant en míting al Coliseu amb Campos Tarré, Alberto Jardí i Tomàs Verdal. Aquest dos darrers han de manifestar la posició del partit un cop la Guerra Civil avança.
Els Fets de Maig a Tortosa
Durant els anomenats Fets de Maig de 1937, els anarquistes de CNT-FAI a la rereguarda del front es revoltaren contra l’ordre de la República i de la Generalitat i prenen el control de Tortosa. No va ser fins a l’arribada des de València d’efectius de la Guàrdia d’Assalt que s’instaura l’ordre i es procedeix a constituir un nou Consell Municipal. El 8 de maig Ferran Pons Marín pren possessió com a alcalde, per part del PSUC, mentre que Teresa Espuny Roig passarà a ser l’única dona regidora, encara que per pocs mesos.
Aquest ajuntament format per 10 regidors del PSUC-UGT, 8 d’ERC, tres d’Acció Catalana i tres d’Unió de Rabassaires, sense cap representant de la CNT, no fou reconegut com a lícit per la Generalitat perquè no complia amb les seves disposicions del 9 d’octubre de 1936 pel que fa la composició dels consistoris. Això va obligar, a finals de setembre, a un nou repartiment de seients en el qual la CNT obtindria nou regidors, els mateixos que ERC, mentre el PSUC passava a tenir-ne sis, Acció Catalana tres i Unió de Rabassaires també tres. El nou alcalde passava a ser, friuit d’aquesta remodelació, Josep Rodríguez Martínez. Al poc temps la Generalitat va tornar a canviar el decret sobre la composició dels plenaris, donant com a resultat que PSUC, CNT i ERC tindrien els mateixos regidors, deixant finalment sense representació a Unió de Rabassaires.
En aquests moments de guerra els successos s’anaven succeint amb molta rapidesa. I el 18 de setembre de 1937 la Comandància Militar de Tortosa nomena Primitivo director de l’Hospital de Guerra. Poc després, al novembre del mateix anys, neix José Sabaté Espuny, tercer i darrer fill del matrimoni.
La caiguda de la República
El 25 de febrer de 1938 Primitivo envia ofici a l’alcalde renunciant a la direcció de l’Hospital Civil en compliment d’un nou reglament. Després de més de 25 anys, renuncia així als beneficis que per contracte tenia com a director d’aquest centre sanitari des de que havia estat nomenat fins la data. I al mateix temps també manifesta la renuncia a ser metge titular de la inspecció de sanitat municipal. Però el 14 de març, menys d’un mes després, la Comandància Militar de Tortosa el torna a nomenar director de l’Hospital Civil. Comença l’etapa en la qual la situació de la República començar a defallir tant al front com a la rereguarda. El dia 25 rep ofici autoritzant-lo a portar pistola (Star 9 curta número 199496) per a complir amb els serveis sanitaris encomanats. Només dos dies més tard, s’envia nou ofici demanant màxim respecte pel director metge i que es vigili que no el molesten per cap motiu en l’exercici de la feina encomanada. Tot plegat, senyals inequívoques que les coses no estaven molt tranquil·les…
A l’abril de 1938, quan Tortosa queda entre dos focs de guerra, Primitivo marxa a l’Hospital Militar de Figueres en condició d’oficial de sanitat militar. Al desembre el destinen com a cap de cirurgia a la Clínica Número 17 de l’Agrupació Quirúrgica dels hospitals militars de Barcelona, situada a Arenys de Munt, amb el grau assimilat a Mayor Médico (15 de desembre de 1938) i, posteriorment, ja en plena retirada cap a la frontera francesa, l’envien a fer-se càrrec de l’àrea quirúrgica dels hospitals de la Jonquera (31 de gener de 1939).
Detenció i obertura de Consell de Guerra
Acabada la guerra torna a Tortosa i es detingut a primers de març per la policia. El següent pas és l’obertura d’un procediment sumaríssim d’urgència, el número 749, a Tarragona. El Consell de Guerra va ser el 20 de maig i se l’acusa bàsicament de ser militant d’esquerres, conducta dubtosa, per envoltar-se de gent perillosa i per no haver evitat que tres persones, entre elles el doctor Ibarz, foren tretes pels anarquistes de l’Hospital de Jesús i assassinades poc després de l’esclat de la guerra.
Com en tots els sumaríssims, les acusacions de particulars (per rancúnies, odi, venjança), informes de policia, Falange i un llarg etcètera no es verificaven ni comprovaven. Tampoc es coneix qui el va denunciar documentalment. I si bé és inqüestionable que va participar en política, les dades aportades a l’expedient del sumaríssim són en bona part errònies. Però malgrat l’empresonament, Primitivo va continuar exercint com a metge. Al seu trasllat de la Presó de Tortosa a Tarragona el 28 d’abril de 1939 es fa constar que va actuar com a metge, utilitzant de la seua farmaciola particular tot el necessari i fent intervencions davant l’absència de metge al centre penitenciari. A la Presó de Pilats continuà a Infermeria, ajudant amb els mitjans que tenia i que li proporcionaven a posar remei en el que es podia.
Primitivo no va portar una vida com haguessen volgut els vencedors, no només per ser un home significat d’esquerres, sinó perquè va gosar tenir fills abans del matrimoni. I el fet de portar escorta durant la guerra i estar autoritzat a portar pistola dona a entendre que estava amenaçat per alguns del seu bàndol. En tot cas, un dels trets més significatius del seu procediment sumaríssim és que no hi ha cap testimoni favorable. Temor a significar-se davant els guanyadors en favor d’una persona que guanyava a Joaquín Bau en les eleccions en les quals es van enfrontar? Cal recordar que el líder de les dretes tortosines estava a la Junta Técnica del Estado en seu a Burgos (que actuava com a govern de Franco). Potser Primitivo va pecar d’innocència pensant que com no va ocupar càrrec públic polític i no tenia delictes de sang no passaria res? En cartes des de la presó a la dona i els fills remarca precisament aquests dos punts.
Les declaracions a favor de Primitiu que es perden pel camí…
Els sumaríssims eren ràpids, però foscos. En data del 16 de juny de 1939, des de Tarragona i estant a la presó, el guàrdia civil Hermenegildo Acero Abad escriu una carta a Teresa Espuny Roig en la qual reconeix que el seu marit el va salvar amagant-lo dues vegades de la mort i en la que es pot llegir textualment el següent:
“Pues en el sumario de su esposo está cosido un escrito hecho de mi puño y letra y que él mismo (Primitiu) lo ha visto y remitido al auditor de guerra, con todo cuanto por mi ha hecho….”
De manera incomprensible l’escrit no està al sumaríssim que es conserva al Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona ni se’n fa cap referència durant el procés. La carta arriba a Teresa Espuny Roig a través de Celma, secretari de l’ajuntament i amic de Primitivo, que no només li va ser padrí de boda sinó que participaven conjuntament en campanyes per recaptar fons com la de ‘dona’m un duro per l’hospital’ entre la gent que trobaven pel carrer. Tot just al peu de la mateixa carta. Celma aprofita per recomanar a la Teresa que contacte amb Secundino (Sabaté Barjau), que el mateix Acero Abad declari davant escrivent judicial o que ella mateixa s’ofereixi a fer-ho.
Ara bé, l’acusació més greu és la del segrest i posterior assassinat a l’hospital de tres persones. I sobre aquesta qüestió Primitiu afirma que ni el metge de guàrdia d’aquella nit (Dr. Maqueda) ni ell, que de fet no estava al centre, podien haver fet res. Les seves competències eren estrictament mèdiques la responsabilitat final hauria de recaure sobre l’administrador de l’hospital, Fernando de Torres Anglés, que també va ser detingut a primers de març. Curiosament, en el seu procés sumaríssim és interrogat sobre el cas del doctor Ibarz (els altres dos noms no coincideixen amb el cas obert contra Primitiv0 tot i compartir policia i jutge instructor actuants) i identifica directament com autors a varies persones de la CNT de qui diu els nom,s acompanyats d’algun altre que no coneix. I afegeix a la declaració que el doctor Ibarz s’havia salvat protegint-se a casa Primitivo Sabaté i que aquest es qui el va portar a l’Hospital de Jesús ferit després que l’haguessin intentat assassinar a la Cava. Va estar un mes i mig rebent tractament i a principis d’octubre del 1936, a voltes de les vuit de la nit, van aparèixer una partida d’assassins per treure’l de l’hospital. L’endemà estava mort als carrers de Tortosa.
Quins podien ser els denunciants anònims?
Una de les claus per entendre el procés la dona Daniel Arasa en el seu llibre ‘100 Consells de Guerra’, en el qual parla sobre el sumaríssim de Primitiu. I acaba dient que, a partir de referències verbals, entén que els denunciants havien pogut ser familiars d’algú dels segrestats de l’hospital. En aquest sentit, apunta a que la família del doctor Ibarz el culpava directa o indirectament de la seua mort. Però qui és aquest metge? El metge Ramón Ibarz Arnáez es va casar al setembre de 1935 amb Teresa Vallés Roselló, germana de Luis Vallés Roselló, que apareix citat l’any 1928 com a estudiant en pràctiques al llibre ‘Anales del Sanatorio Sabaté’, i neboda d’Àngela Roselló (dona de Secundino Sabaté Barjau).
Fet el parèntesi, cal recuperar el fil. El mateix argument mostrat per Daniel Arasa el manifesta Primitiu quan, en una carta des de la presó, li escriu a la seva dona el següent:
“Porque algún día -en plazo no muy lejano- podrán hacer públicas muchas cosas que servirán para quitar ciertos caretos y exponer la verdad de los hechos, quienes fueron los cómplices, cobardes por esconderse y con su cobardia no prestando ayuda a mi pobre amigo doctor Ibarz el cual solo recibió apoyo moral y material-desinteresadamente- de mi”
I planteja tot seguit:
“Que me contesten /quién le curó/quién le buscó la ambulancia/quién le condujo hasta el barranco de la Leche, a fin de que nada pasara por el camino/quién le dió la idea de entrar por el camino de las Hermanitas y llegar hasta la casa de su cuñado o bien hasta la Cruz Roja/el doctor Franquet y acompañante de ambulancia, hablarán?/quién le asistió después en el hospital/quién a pesar de estar curado, mantenia su estado febril utilizando el calor del cigarrillo hasta que el practicante Armengol lo denunció a la CNT/quién y quienes fueron los que la noche del asalto al hospital le defendieron pistola en mano/quién fue el que sufrió vejaciones por haberle ingresado en el hospital en la sala de distinguidos/quién tuvo que dormir una noche en el ayuntamiento para evitar un atentado motivado por haberle prestado ayuda/quién fue llamado por el frente popular/”
I en un altre paràgraf diu:
“Si la mujer y los cuñados del doctor Ibarz están muy avergonzados de no haber hecho nada por el, que no difamen al que agradecido de su buen comportamiento le ofrecieron en su día su material quirúrgico y su instalación de RX. El consejero Rodriguez, Climent y otros pueden asesorar a quien sea de mi afirmación”
Alguns dels documents, escrits i cartes que vaig mencionant han estat guardats a la “maleta dels records” de casa i, a data d’avui, encara no havien vist la llum.
A les cartes que envia des de la presó Primitivo a la seva dona fa varies referències a un possible indult. I per això s’interessa per saber si el seu germà Secundino ha pogut dur a terme alguna gestió per a poder obtenir-lo (se suposa que gràcies a la intercessió de Bau, amb qui l’unia estreta amistat). Hi ha una carta de Secundino a la seva cunyada Teresa del 20 de juliol de 1939 en que, després de repassar altres temes, li diu:
“Creo que a pesar de tu pesimismo llegará el indulto y podremos celebrarlo juntos”
El que sí va fer la dona per mitjà de Manuel Grau, rector del Seminario Metropolitano San Jerónimo de Burgos, va ser parlar amb José María Bulart, capellà del Cuartel General del Generalísimo i capellà personal de Franco, segons consta en carta del 27 de juny de 1939, en la qual li manifesta que té bones esperances perquè les impressions de la reunió són bones. Sabem que Teresa Espuny Roig va estar a Burgos perquè en les cartes s’expressa l’agraïment pel tracte i atencions rebudes en aquella ciutat durant la seua estada.
Però totes les gestions no van servir per a res. El “enterado” de la sentencia de mort de Primitivo Sabaté Barjau va arribar el dia 4 d’agost de 1939 i el van afusellar a la muntanya de l’Oliva a les cinc del matí del dia 8 d’agost de 1939. Al certificat de defunció la causa és per hemorràgia interna (com quasi be tots els afusellats) i s’especifica que no va fer testament (encara que el tenia fet de 1932). Fou enterrat al nínxol 56 secció primera del cementiri de Tarragona. El 7 d’abril de 1948 es van traslladar les restes al nínxol 154, secció tercera, del de Tortosa. En morir Teresa Espuny Roig el 29 de desembre de 1963 traslladen novament les restes al nínxol 304 secció Santa Cinta del mateix cementiri de Tortosa per a que el matrimoni repose junt.
Record en democràcia del PSC en un míting al cine Fèmina
Arribats a la democràcia, al 1977, el Partit Socialista de Catalunya va organitzar un míting al cine Fèmina de Tortosa amb la presència del seu cap Joan Raventós i líders locals. En la seua intervenció Josep Bayerri Raga va fer memòria de Primitivo deixant escrit “que va vore com a alguns assistents els espurnejaven els ulls i li van comunicar que havia sabut arribar al sentiment del poble tortosí. A partir d’aquell moment es va proposar que si mai arribava a l’Ajuntament demanaria un carrer per Primitivo”. Van passar més de sis anys per a poder fer-ho, amb la formació Unió de Progrés Municipal i amb Ferran Buera també com a regidor del grup.
La seva proposta va ser la d’anomenar un carrer en record de Marcel·li Domingo Sanjuan, que va ser acceptada de seguida, i un altre per Primitivo Sabaté Barjau. Per aquest darrer es va sol·licitar al departament de Cultura de l’ajuntament una ampliació de la biografia presentada, ja que alguns grups van ficar entrebancs. Finalment, i després que el grup de Convergència i Unió retirés la seua proposta de ficar nom a la nissaga de metges Sabaté (José Sabaté Andrés, Primitivo i Secundino Sabaté Barjau) va ser aprovat a l’agost de 1983. Únicament els dos regidors d’Unió Democràtica de Catalunya van abstenir-se. L’acte formal de descobrir la placa fou a l’abril de 1984. Es tancava així un drama personal que servia de retrat de tota una època del país i de la ciutat.
Més informació: La història de Primitivo Sabaté (I): Una vida dedicada a la Medicina que acaba davant un escamot d’afusellament