La història del tortosí Primitivo Sabaté Barjau és la d’un home dedicat tota la seva vida a la Medicina amb majúscula. I que malgrat això, i les seves petjades en ajut dels altres que van ajudar a fer història a la capital del Baix Ebre, va ser afusellat per la repressió franquista el 1939 a la muntanya de l’Oliva de Tarragona amb el cínic diagnòstic d’hemorràgia interna. La seva vida, que no s’adaptava en cap moment a l’ideal de la dreta revoltada, serveix també per fer un repàs per a moltes figures destacades de Tortosa des d’inicis del segle XX fins al triomf dels feixistes. I aquest és el relat per part d’un dels seus nets, Miguel Sabaté, que detalla una cosa i altra en la primera de les dues entregues en què hem dividit el seu article. El segon es publicarà demà dissabte.
Per conèixer Primitivo Sabaté Barjau cal conèixer els seus orígens i la seva època. Era fill de José Sabaté Andrés i Cinta Barjau Domingo. Al seu torn, Cinta Barjau era filla d’Estanislau Barjau Prats i Agustina Domingo Sol, germana de mossèn Sol fundador dels Operaris Diocesans.
El pare: José Sabaté Andrés
El pare, José Sabaté Andrés, ja era metge especialitzat en parts i malalties de dones i xiquets amb consulta i vivenda (segons premsa d’abril del 1886) al carrer de l’Àngel nº 16-18. Alhora va ser director de l’Hospital de la ciutat del 1887 al 1906, fins just abans que l’Ajuntament de Tortosa decidís traslladar l’Hospital a Jesús. També fou subdelegat de medicina del Districte de Tortosa i des de 1898 inspector municipal de sanitat, va realitzar diferents treballs i investigacions sobre el paludisme al Delta de l’Ebre (un mal endèmic en aquella època) i el 1903 es presenta ja com a Institut de Vacunació pensionat per l’ajuntament i representant del doctor Ferran. Va fundar la Clínica Sant Josep i posteriorment per als seus fills el ‘Sanatorio Sabaté’.
Fruit del matrimoni són Primitivo Sabaté Barjau (Tortosa 1888 – Tarragona 1939) i Secundino Sabaté Barjau (Tortosa 1890 – 1966), tots dos metges. Cinta Barjau Domingo va morir el 1901 i José Sabaté Andrés el 1921.
Les primeres passes de Primitivo Sabaté
Primitivo Sabaté Barjau va néixer el 5 de març de 1888 a les dotze de la nit al carrer de l’Àngel, batejat a la Catedral el dia 11 del mateix mes amb el nom de Primitivo Estanislao José. Va estudiar al col·legi Luís Gonzaga obtenint el títol de batxillerat el 20 de juny de 1904 a l’institut de Tarragona.
L’estiu de 1910, a petició de José Sabaté Andrés al rector de la Universitat, els concedeixen a Primitivo i a Secundino llicència per anar a París a ampliar estudis fins el 30 de setembre. L’any 1911 obté el títol de llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona amb matrícula d’honor en Patologia Quirúrgica, havia estat intern per oposició a l’Hospital de la Santa Creu.
El 1912 obté el doctorat en Medicina a la Universidad Central de Madrid (actual Complutense de Madrid). També fa una estada d’uns mesos per ampliar la seua formació a Paris com alumne de l’Hospital Necker. Posteriorment s’incorpora com a metge ajudant de l’Hospital Clínic de Barcelona baix la tutela del doctor Torres, on coincideix amb Antonio Cortés, cirurgià que seria de gran prestigi.
Va crear amistats com a estudiant i durant el seu temps treballant a Barcelona. Així s’explica com, al desembre del 1912, els catedràtics Ramón Torres de Patologia Quirúrgica i Antonio González de Clínica Mèdica visitaven Tortosa fent turisme cultural i allotjant-se a casa la família Sabaté.
Visites a Londres, París i Brussel·les abans de fixar la seua residència a Tortosa
El juliol de 1913 participa al Congrés Internacional de Cirurgia de Londres amb el catedràtic Ramón Torres i aprofita fins finals d’agost per visitar clíniques a Londres, Paris i Brussel·les. A finals de setembre l’exintern per oposició i metge agregat del Clínic decideix renunciar i fixar la seua residència a Tortosa.
Els germans Primitivo i Secundino tenen consulta al principal del carrer de l’Àngel nº 16 i anuncien la pròxima inauguració de la Clínica Sabaté a la premsa durant el 1915. Al desembre, Primitivo és nomenat director de l’hospital. Al juliol de 1916, metge habilitat d’inspecció marítima del Port de Tortosa (l’Ametlla de Mar-Cases d’Alcanar), també inspector de Sanitat Municipal.
A l’abril de 1916 es casa amb Maria Tomás Pastor, de la qual enviudarà el 1917. L’escenari escollit per al convit és el nou edifici del Sanatori, que acte seguit queda inaugurat com a una clínica moderna en tota la primera planta dotada de tots els avenços tecnològics de l’època: cirurgia d’urgències, vehicle propi per serveis, raig X, radioteràpia, radiologia, corrents elèctriques, habitacions higièniques, quiròfans, laboratori, sala esterilització, etc. La capella de la clínica i les monges de la Consolació no arriben fins al 1928.
Creació del Patronat de l’hospital
Al maig del 1925 presenten Primitivo i Secundino l’informe ‘Memòria Hospital Civil’, treballs i operacions quirúrgiques realitzades a l’ajuntament. Repassen l’estat en el que estava l’edifici, els mitjans que disposava, la situació del moment i les necessitats actuals importants i les més urgents. També remarquen que ningú, ni per manca de material o per proves de diagnòstic, s’ha deixat d’atendre, ja que per humanitat ho fan utilitzant recursos i mitjans de la Clínica Sabaté. Així mateix reclamen que, ja que s’atenen moltes persones de la comarca, l’hospital passe a ser comarcal per no agreujar més els comptes municipals. Sent alcalde Joaquin Bau, al juny 1925 es crea el Patronat de l’Hospital que realitzarà obres de millora i modernització i és confirma a Primitivo com a director i Secundino com a subdirector.
Primitivo és membre de la Societat de Caçadors de Tortosa, del Montepio de Conductors, de la Creu Roja, soci fundador del Club Nàutic de Tortosa, membre del Sindicat de Metges de Catalunya, de l’Associació Catalana de Metges i col·laborador de revistes locals i científiques. També té un paper destacat en nombroses actuacions encaminades a recaptar fons per a l’hospital.
‘Junta Pro Infancia y Represión de la Mendicidad’
Al constituir-se al març de 1928 la ‘Junta Pro Infancia y Represión de la Mendicidad’ a Tortosa, conforme les noves lleis, com a membre de la Junta és el responsable de redactar la ponència que fou llegida i publicada on fa un repàs de la situació i noves propostes des de l’embaràs; el part; l’alletament; creixement; educació; higiene i altres mesures. Com a conclusió proposa crear a Tortosa junt amb la Creu Roja un Institut de Maternologia i Puericultura. Al gener de 1930 ja tenen les normes de règim intern i comença a funcionar a les instal·lacions de la Creu Roja (afegint al nom també ‘Gota de Leche’). La Junta Pro Infancia organitza també tots els anys les colònies escolars gratuïtes a Paüls, Vinaròs, La Ràpita i Tarragona amb participació i implicació directa de Primitivo, així com la resta de membres de la Junta i l’Ajuntament.
Al gener de 1929 els germans Primitivo i Secundino publiquen el llibre ‘Análes del Sanatorio Quirúrgico Sabaté’, en el qual expliquen que els seus mitjans tecnològics estan a l’alçada del que es pot trobar a Barcelona i els ofereixen a tots els sanitaris del territori. Al Sanatori a més dels dos germans estan en companyia d’Antoni Segura al laboratori, dels practicants Armengol (pare i fill); del tècnic radiòleg Nolla; de l’estudiant en pràctiques de medicina, Lluís Vallés; d’infermeres i ajudants les germanes de la Consolació i de la resta de personal.
Estructuren el llibre en 8 capítols escrits pels mencionats en cada especialitat abordant les seues temàtiques i les estadístiques del Sanatori i de l’Hospital de la Santa Creu. Al juliol de 1931, Primitivo presenta el seu treball sobre l’organització hospitalària titulat ‘Hospitals de Catalunya’ que dedica i fa arribar als companys del Sindicat de Metges per a la seua valoració i elevació a la Generalitat.
Al febrer de 1932 neix Primitivo Sabaté Espuny, el primer fill de Primitivo Sabaté Barjau i Teresa Espuny Roig, la seva nova parella amb la qual s’acabaria casant dos anys més tard. I tot just el gener de l’any següent, i a proposta de la Comissió de Governació de l’Ajuntament en ple ordinari, se sol·licita la Creu de Beneficiència per Primitiu Sabaté Barjau i s’acorda per unanimitat iniciar l’expedient. També es fa menció de la seua labor creativa i desinteressada a l’Hospital i especifica que no cobra sou ni assignació alguna. Al mateix ple també s’acorda demanar al Patronat de l’Hospital dedique una de les noves sales a inaugurar a José Sabaté Andrés.
L’entrada en la política de la Segona República
A aquestes alçades cal tenir en compte la política convulsa de la Segona República espanyola, proclamada el 1931 de les cendres de la dictadura de Primo de Rivera i de l’exili d’Alfons XIII a Roma. L’any 1933, Unió Republicana es converteix en el Partit Republicà Radical Socialista Català (PRRSC), del qual Primitivo Sabaté Barjau fou escollit com a president de la gestora. Progressivament els partits localistes havien de donar pas a partits més grans, i ja en l’assemblea constitutiva del PRRSC va demanar no se reelegit perquè el seu lloc com a sanitari i home social era suficient per ajudar a la República. Però amb tot i això va sortir elegit president del partit a Tortosa. Paral·lelament al brugit polític, Primitivo és nomenat per la Generalitat de Catalunya com a president per constituir a Tortosa el Patronat d’assistència social als malats mentals, que actuarà com a complement del ja existent privat a Reus.
Tot just a l’assemblea de novembre de 1933 del partit s’expliquen les accions encaminades per aconseguir una llista única dels cinc partits d’esquerres de la província de cara a les segones eleccions generals de la República convocades per aquell mateix mes. Tot i els esforços, no es va poder tancar cap pacte per anar amb una única candidatura als comicis, per la qual cosa el tarragoní Marcel·li Domingo (diputat al Congrés pel PRRSC durant la primera legislatura i ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació fins al setembre d’aquell any) comunicava a Francesc Macià, d’Esquerra Republicana de Catalunya, que sense acord ell no encapçalarà la llista. A la reunió es proposa com a substitut a Josep Berenguer, però aquest refusa la designació i acaben escollint Primitivo Sabaté Barjau. Si bé va intentar refusar la designació en un primer moment, finalment la va acceptar per aclamació.
Aquestes eleccions a Corts del 19 de novembre de 1933 acabaren afavorint la dreta de Joaquín Bau articulada al voltant d’Unió Ciutadana, que va guanyar a la circumscripció de Tarragona a la Coalició d’Esquerres. Tanmateix, al districte de Tortosa guanyà Primitivo Sabaté Barjau amb 7.764 vots per davant de Bau amb 5.878 vots. Tot i la desfeta a nivell provincial de les esquerres (de fet Bau va ser un dels quatre diputats escollits en el bàndol de la dreta sobre els set assignats a la demarcació, en representació de la Comunió Tradicionalista), a nivell local la premsa va destacar que Primitivo era molt admirat i respectat al territori.
Victòria de les esquerres a Tortosa a les municipals del 1934
Per les eleccions municipals de gener de 1934 sí es va arribar a una unió de les esquerres. Sota la denominació de Front Únic d’Esquerres s’integraren PRRSC; ERC; Acció Catalana; Centre Obrer de Corporacions i el Partit Socialista. Encapçala la candidatura Primitivo Sabaté Barjau, obtenint 8.284 vots per davant dels 5.475 d’Unió Ciutadana. Primitivo, com ja havia anunciat en assemblea del partit, va renunciar a la seva acta de regidor en la sessió de constitució de l’ajuntament per continuar fent de metge a la Clínica i a l’Hospital. Arran d’aquesta decisió, va acabar sent elegit alcalde Josep Berenguer.
És al juny de 1934 quan Primitivo, llavors ja amb 46 anys, es casa amb Teresa Espuny Roig, de 28 anys. Nascuda a Barcelona, però de pares tortosins, té la titulació per la Universitat de Barcelona de Matrona i també de Practicant. Teresa era afiliada a la UGT i des de l’inici de la Guerra Civil al PSUC, activista, i participava en la revista ‘Companya’ del sindicat. Comuniquen el seu nou domicili a la finca La Pinareta i al desembre del mateix any neix el segon fill, Secundino Sabaté Espuny.
Queda així oberta la porta per al drama que seguirà amb l’esclat de la Guerra Civil… i la repressió posterior.
Més informació: La història de Primitivo Sabaté (II): Un Consell de Guerra sense acusadors coneguts i ple de rancúnies