Allò que realment importa, és allò que menys explicació té.
Allò que realment importa està en les rutines, en allò que faig quan no soc vist, coherència amb allò que sento, penso i parlo.
Allò que realment importa és allò que ens fa ser autèntics, el que dona transparència emblemàtica de ser.
Allò que realment importa és allò que et fa saltar, des de l’ànima.
Allò que realment importa és esdevenir un projecte territorialment cohesionador, contribuir a crear una economia i una societat que senti els valors; una economia diversificada i equilibradora socialment i territorialment.
Lo que realment importa són uns dels nostres actors, els pagesos, els del sector primari… durant segles els veritables constructors dels territoris, fins al darrer detall, aquells paisatges que permeten recrear la mirada i gaudir de l’ordre i la lògica de la seva estructura, de la magnífica varietat i disposició dels seus components.
Paisatges i territoris que són construccions socials, que són producte resultant de la integració entre el medi físic i natural amb l’activitat humana al llarg de la història; calmosa i dura en el passat, vertiginosa en l’actualitat.
El territori i els seus valors esdevenen, d’aquesta manera, actius fonamentals per a la societat.
A la Terra Alta al setembre els carrers i els camins tenen una flaire de vi.
El camp es vesteix de colors i sabors, i és quan els viticultors i amants del vi es preparen per celebrar la verema. Habitem aquesta pre tardor de pelegrinatge i ens donem de cara amb un autèntic miracle, el de la vinya i la verema, un art i una tradició plena de misteri.
La verema, aquell moment màgic en què els raïms de raïm estan al punt òptim de maduresa, és l’inici d’un procés que requereix no només coneixement tècnic, sinó també amor i passió pel vi.
No hi ha pas que faci que no trobi la brillantor vellutada dels llaminers raïms de les vinyes, en les diferents varietats, vernatxa, ull de llebre, macabeu, samsó…
La vinya, aquest meravellós regal de la mateixa naturalesa que ens brinda el vi, que ha estat des de temps immemorials un veritable miracle que es renova any rere any.
Hi ha una tradició que per sort no es perd, quan el raïm està en la seva maduració òptima, tots a veremar… grans, mitjans i petits; tots aquells que tinguin força per agafar unes tisores i poder tallar el raïm.
És el misteri que amaga aquest fruit de la terra que desperta sensacions i emocions.
Cada cep és tractat amb afecte, tenint cura del seu creixement i desenvolupament, perquè doni els fruits desitjats.
Les colles canten, xerren i expliquen anècdotes passades, tota una festa i un treball agradable, hi ha dies que es queden al mas a dinar per poder avançar i al final de la campanya sempre s’acaba amb una rostida i una clotxa, un dia de festa!!!
Tradicions i tarannà que als terraltencs ens fan sentir vius!
Però en aquest món que vivim sempre hi ha un però…
La pressió que es fica a la gent que verema que va a ajudar als de casa és molt greu, seguir l’agricultura de tradició és insostenible.
La gent no acaba d’entendre com es presenten inspectors als camps demanant paper, acompanyats per l’ordre públic i que ens fa estar atemorits de tenir una denúncia.
Quan la gent sempre hem fet el mateix, ajudar a casa.
Després ens suggereixen llogar gent externa, en el greuge econòmic que suposa perquè el preu del raïm només cobreix les despeses.
Impossible tenir gent assalariada i menys amb la sequera.
Els kilos de raïm han disminuït força, la sequera i el canvi climàtic afecta la vinya.
No deixem que també afecti en les nostres tradicions…
Abans a qualsevol restaurant anaves i veies que a cada taula hi havia una ampolla de vi; el vi, aquell líquid que és capaç de transportar-nos a altres llocs, d’unir-nos amb amics i fer-nos gaudir de moments únics.
Avui dia, per les normes de conducció i per diversos factors, trobem més refrescos o cervesa que no pas vi.
Quina llàstima!!!
També és “divertit” anar a un restaurant català i trobar-te vins d’arreu d’Espanya i no de les Terres de l’Ebre…quina condolença, no saben allò que es perden!!!!
A les Terres de l’Ebre hem d’incrementar la visibilitat, hem d’ensenyar al món on som, qui som i obtenir un reconeixement internacional que aporti al territori les seves necessàries dosis d’autoestima per adquirir consciència de les potencialitats dels recursos endògens del territori, tant materials com socials.
Tenim la Reserva de la Biosfera que és un projecte col·lectiu, destinat a sumar; basat en una visió integral del territori i en una visió sinèrgica de les activitats socioeconòmiques existents.
Només aquells territoris amb un relat propi, amb una potent personalitat, amb una forta singularització tindran més oportunitat, per això el meu relat parla del vi perquè jo soc de la Terra Alta, però igualment podria parlar de les oliveres, de l’arròs, de les garrofes, les clementines… perquè segurament tenim tots el mateix problema, i les mateixes virtuts, els mateixos records i les mateixes tradicions.
Llavors hem de trobar objectius que ens projectin cap al futur i que ens integrin amb garanties d’èxit en un entorn globalitzat però del territori i de les seves fortaleses; es important mantenir cap i cor arrelat al territori.
La Reserva ha d’actuar de tractor territorial i d’atractor d’iniciatives, ha d’esdevenir guia dins la boira banal i de fireta que hi ha amb globalització baix cost. Darrera els nostres productes existeix treball, suor, dignitat, perseverancia, amor i bon fer.
A Terres de l’Ebre hi ha molts i bons arguments per construir aquest relat territorial.
En això la Reserva de la Biosfera ens pot ajudar, és un projecte per transcendir des de l’àmbit local al global.
Un concepte per impulsar la cultura de la cooperació, conscients que des de la cooperació en l’àmbit local es podrà competir en l’àmbit global.
Una cooperació creativa i proactiva, basada a identificar i sumar les oportunitats del territori i les fortaleses dels seus actors enfront d’una competitivitat sovint basada a aprofitar-se de les debilitats dels altres.
El COPATE es va fundar amb unes finalitats i una essència de germanor de les quatre comarques, una unió per avançar, cuidar, respectar, integrar, consentir i fer-nos visibles.
Aquesta és l’essència, no la que en aquest moment sembla que hi ha…
Tenim un govern d’entesa de tots els partits representats per la ciutadania i volem que això es materialitzi, perquè tots junts podrem mostrar com d’afortunats som a les Terres de l’Ebre.
Hem de respectar, conèixer i creure que la Reserva de la Biosfera es un projecte arrelat a la realitat ambiental del territori, però amb una clara vocació socioeconòmica, amb ànim de convertir-se amb un projecte estratègic per tots els ebrencs.
És important disposar d’una imatge de marca que aporti valor afegit a productes i serveis, però la marca ha de tenir un contingut, una ànima i un discurs.
Allò que realment importa és la nostra autoestima, lo que realment importa és que tenim una terra perfecta per als nostres productes.
Allò que realment importa és que siguem tots un.
Allò que realment importa és sentir, per moltes debilitats que tinguem; el raïm quan el collim, l’esparrem, el convertim en suc, o sigui el destrossem… lo most quan bull, començar cantant, fa música i quan es converteix amb vi aquella música es nota al paladar i al cor.
El raïm no mostra debilitat, el raïm es transforma, és resilient.
Allò que realment importa és la màgia d’irradiar… tota la resta és pur conte.
Diana Valimanya G.
SOMXGANDESA