Manel de la Vega Carrera (Tortosa, 52 anys), ha passat a ser, amb la constitució del Govern de Salvador Illa, el polític de referència a les Terres de l’Ebre, i no només al PSC (partit que dirigeix des de fa set anys, i en el que milita des de 1999). Se’l considera “l’home de confiança” de la direcció nacional, i ell subratlla que sempre explica “la veritat” en política, tant si agrada com sinó. Pel que diu en aquesta entrevista, davant la dicotomia de continuar com a senador a Madrid, o passar a ser el nou delegat del Govern, sembla que es quedarà allí on està.
PREGUNTA: Entrevisto a la persona de confiança de Salvador Illa a les Terres de l’Ebre, com diuen de vostè?
RESPOSTA: Explicaré una anècdota de la pandèmia. Ell venia moltes vegades pel Senat a explicar com estava la situació i a respondre preguntes dels diferents grups parlamentaris. En una d’aquestes vegades, em va cridar i em va portar a un pati interior que hi ha, i vam començar a caminar, a donar voltes sense parar pel pati. Encara sort que no em va fer córrer com li agrada a ell…
Em va començar a preguntar per tot el territori, per tots els municipis, per la situació de les Terres de l’Ebre. És una persona que està molt al cas del que passa als diferents territoris de Catalunya. S’interessa molt per la situació política, pel tema del delta o per l’interior, per la transició energètica, pels esforços que es fan aquí, per les infraestructures… Vol saber de primera mà les problemàtiques que hi ha i això és molt agraït. És una persona molt seriosa i compromesa.
“Des del primer dia a Salvador Illa sempre li he dit la veritat en tot, i quan fas això, aconsegueixes la confiança”
Des del primer dia, amb Salvador Illa, tinc una relació de confiança, i si ell me’n té a mi és una cosa que hauria de respondre ell. Però el que sí que sé és que, des del primer dia sempre li he dit la veritat. En política, quan parles amb grans dirigents, és molt fàcil que per tapar o voler distorsionar la realitat se li diguen coses segons et convé, i jo sempre li he dit la veritat, en tot. I és quan dius la veritat què aconsegueixes confiança.
I també hi ha una altra cosa amb la qual em sento molt identificat amb ell: és molt pragmàtic. No som d’enrotllar-nos. Quan tenim converses de telèfon anem al gra. Ens agrada concretar. A vegades podem tenir una reunió de deu minuts i parlem de tot el que hem de parlar. No és una persona de perdre el temps i si s’ha de parlar d’;algun problema important no li dona voltes. Et pot preguntar per la família i té aquests detalls, però va de seguida per faena.
P: Qui decidirà la vintena de persones que s’han d’anomenar per omplir les places de directors territorials, caps de servei i altres càrrecs complementaris, per ocupar els llocs que deixarà vacants ERC a la delegació del Govern?
R: Això sempre ho decideix la direcció territorial. Ara estem treballant en això. Volem fer una aposta de futur i tenim unes setmanes per analitzar-ho tot bé, per a després, elevar les propostes al govern. Al final serà ell qui acabarà aprovant-les, com sempre es fa, sigue el partit que sigue. Val a dir que els noms que hi haurà no seran tants, perquè al final han de ser funcionaris de nivell A, amb alguna excepció. Això pot implicar que, en algun cas, arribe alguna persona que no estigui afiliada al partit, i hem d’aprofitar-ho com a estratègia d’obertura. Però la majoria seran, evidentment, militants del PSC. Al final, ha de ser gent que tingui el compromís de dedicació.
“Que ningú s’equivoque: la direcció política correspon a la Federació, qui marca les línies de futur… Qui estigue a Madrid, o a Tortosa (delegat) han de tenir feeling”
P: Qui serà el delegat o delegada?
R: Serà qui coordinarà l’equip, però que ningú s’equivoqui: hi ha una direcció política, la Federació que és qui marca les línies de futur. Ara comencem a governar la Generalitat, però també tenim el govern d’Espanya, i s’ha de treballar per multiplicar aquesta coincidència a favor de les Terres de l’Ebre. És molt important que els servidors públics, tant la gent que està treballant a Madrid, com la que treballi a partir d’ara al govern de la Generalitat, tinguen el feeling necessari per treballar pel territori.
P: Vostè és ara senador a Madrid. Si li proposen ser Delegat, llavors haurà d’escollir…
R: És evident. Però torno a dir: que ningú s’enganye. És un treball en equip i serà necessari com a mínim l’entesa entre els dos punts. Un, el que estarà a Madrid; i l’altre, que estarà a Terres de l’Ebre. Veurem com ho resolem. I sí, és cert que jo ara tinc molta responsabilitat a Madrid. Allò que ens cal és analitzar bé quins són els moviments que hem de fer.
P: Una decisió important la que ha de prendre?
R: Pel PSC ha anat passant molta gent. Jo em vaig fer militant el 1999 i vaig assumir la direcció de la Federació el 2017. Soc conscient que abans, en la direcció, hi havia una generació superior a la meva, la generació del Toni Sabaté, i anteriorment Jaume Antich. Considero el meu mestre polític a Toni Sabaté, sempre ho he dit, i vaig aprendre molt d’ell. Em va ensenyar a estimar el territori i sempre el tinc als meus pensaments. Recordo molt la seua visió global, territorial i d’esquerres, que no la té tothom, i que en el seu cas era molt especial i singular. Ara cal continuar amb el seu llegat, ara cal construir territori i desenvolupar-lo.
“Al PSC ara estem en fase de creixement… I tenim al davant un repte: transformar la societat amb pragmatisme i sent molt executius”
P: Quin és l’estat de salut del partit a l’Ebre, ara mateix?
R: Estem en fase creixent. En l’últim Congrés vam renovar l’executiva al 50%. Ha entrat gent nova que representa nous lideratges locals, recollint els fruits obtinguts a les eleccions municipals. Ara tenim al davant un repte que ens il·lusiona, el de transformar la societat, i ho volem fer des del pragmatisme. Més enllà dels debats, al PSC hem de ser molt executius. Està molt bé asseure’ns tots i dialogar i pensar què volem fer, però l’important, la realitat, és el que s’executa.
P: En l’àmbit orgànic, quines són les persones referents del seu equip com a primer secretari?
R: No voldria entrar a destacar unes persones sobre les altres perquè quedaria lleig, i perquè tothom aporta la seua part. A l’executiva som gent que dona el seu temps de manera voluntària, persones que no ambicionen el poder, sinó que volem assumir responsabilitats per a canviar la societat.
P: Insisteixo a demanar-li els noms principals.
R: Per exemple, els parlamentaris. Tenim molt bona sintonia tant amb Joaquim Paladella -a qui li vam encarregar l’augment dels recursos del Fons de Transició Nuclear com ha aconseguit-; com amb la nova parlamentària, Lídia Ferrer, qui també tindrà un paper destacat dins del Parlament. I una de les persones que m’acompanyen des del primer dia, Joan Castor Gonell, que fa una gran tasca com a diputat provincial, i que a les pròximes municipals assolirà la majoria absoluta per a governar el seu municipi un altre cop.
També he tingut dos secretaris d’organització: Tere Castellà, qui continua col·laborant, i la Bibiana Porres, qui va ser regidora de Sant Jaume, i que ara està a l’agrupació de la Ràpita on viu des de fa uns anys. I una sèrie de gent com Francesc Miró o la Carme Benedicto. I tota la resta de companys que es faria massa llarg citar-los a tots i totes.
Som en definitiva una direcció territorial. Sempre pensem en el territori. Certament, no hi ha hagut un pes específic més important d’agrupacions com Amposta o Tortosa, com ha passat a altres partits, i crec que aquest ha estat un dels valors que ha tingut aquesta direcció del PSC. Primer, el pragmatisme; i després ser una direcció molt dialogant tant en l’àmbit intern com en relació amb la resta de forces polítiques.
P: Xavier Sabaté està encara al candeler?
R: Xavier Sabaté seria, al meu entendre, un gran responsable d’algun tema de transició energètica, ell sempre està disposat a ajudar. Ell no és funcionari, però és un dels assessors de l’empresa energètica catalana, i impulsa projectes d’energies renovables. Té una gran experiència política, i ja he parlat amb ell. Ara a Flix tenim a Nacho Olívar, una persona també molt implicada en el tema de les energies renovables. Ens cal aprofitar totes les persones i oportunitats.
P: El govern de Salvador Illa ha reestructurat algunes àrees i n’ha creat d’altres. A l’Ebre tot serà replicat igual?
R: Sí. Esports tindrà el seu responsable ara que és conselleria, i es tornarà a segregar Agricultura amb relació a Medi Ambient. I la Formació Professional agafarà més importància. Serà una rèplica, evidentment. Els departaments de cada conselleria desplegaran els seus representants al territori i això és el que hem d’acabar de concretar i farem propostes dels millors candidats.
“M’hauria agradat que ERC i els Comuns entressen ja ara al Govern. És més fàcil governar amb socis que buscant suports parlamentaris cada vegada”
P: Deia José Antich, director del Nacional, que ara s’ha creat un Govern ràpid perquè abans de finals d’any entraran ERC i els Comuns. Li agradaria que fos així?
R: A mi m’hauria agradat que haguessen entrat ja ara. Per l’experiència política tinc molt clar que és molt més fàcil governar amb un Govern en el qual tots els socis tenen responsabilitats de Govern, que fer-ho buscant suports parlamentaris cada vegada.
P: Després parlarem del pacte tripartit de Tortosa, del que vostè va ser promotor, però ara voldria repassar la seua trajectòria política. Si no recordo malament, de jove estava prop d’Iniciativa i de Comissions Obreres.
R: Vaig estar a les joventuts d’Iniciativa, sí. I vaig ser de l’executiva territorial d’UGT -no de CCOO- també, a més d’implicar-me en altres espais de participació social. Però va haver-hi un moment en el qual notava a faltar la falta de pragmatisme i és quan decideixo afiliar-me al PSC. Això va passar el 1999, quan el PSC tenia dos regidors a l’Ajuntament de Tortosa. Un temps després quan es va produir el trasbals de militants d’Iniciativa cap al PSC de la mà de Joan Sabaté.
Però jo, i a casa meua, vinc d’una tradició socialista. El germà del meu avi per part de pare er Alfonso de la Vega, un dirigent del PSOE. Va ser president de la Federació Socialista de Ciutat Real l’any 1936, i va arribar a ser president també del PSOE, a l’exili, a Panamà. A part, i ja a Colòmbia, un cunyat del meu avi que es deia Josep Maria Espanya, d’ERC, va ser conseller de Governació amb Companys.
Per altra part, el meu avi matern, va ser alcalde de la Torre de Capdella, i va ser qui va signar l’acord de la Canadenca (un gran projecte gràcies al qual, un segle després, a la Vall Fosca encara paguen molt poc per l’electricitat). Ho va negociar ell i a l’acord surt la seva signatura. No sé si ho va fer com a alcalde o com a representant de la Vall, però era una persona molt coneguda i molt estimada a la Vall Fosca. Es deia Josep Carrera, i jo soc Carrera de segon cognom.
P: No sabia res de tot això…
R: Sí. Tinc antecedents familiars de participació política i sento que dins meu allò que em mou és la necessitat de contribuir a fer canvis a la societat, i això és el que em va portar a la política de molt jovenet. Recordo que vaig ser sis mesos president del Consell de la Joventut de Tortosa amb 17 anys, o coordinador de Creu Roja Joventut. No soc gens excepcional i he treballat per guanyar-me la vida com tothom de molt jove. Abans d’anar al Senat estava fent de professor a l’Institut al departament d’orientació, i tinc dos llicenciatures, una en Psicologia i una altra en Psicopedagogia. I des de fa una dècada estic donant classes a la URV en el Grau d’Educació Primària.
P: Com a primer secretari de la Federació del PSC es va enfrontar a la potent agrupació de Tortosa. Vostè volia un govern alternatiu i no entrar al govern, com finalment va passar. Creu que els fets li donen la raó tenint en compte que ara hi haurà governs del mateix color a Madrid, Barcelona i Tortosa?
R: És evident. Ho acabes de dir, aquesta és la tendència. No podíem ser còmplices, des d’un govern, de qui representava la paràlisi de la ciutat durant setze anys, i això és una realitat. No citaré ara tot el que ens hem trobat, però només en el cas del Win Esports, que només tenia 5 anys, ens hem trobat les conseqüències d’una mala gestió continuada. I vull remarcar que jo no estic al grup municipal per decisió pròpia i perquè volíem donar un missatge de renovació, i això passar pel lideratge de persones joves com Víctor Grau.
“Pepín Beltran va haver de marxar de Tortosa i ara és la subdelegada del Govern a BCN. Exemple de les dificultats que trobem per tenir consellers o ‘sotogoverno’”
P: Salvador Illa va citar un cop les Terres de l’Ebre al seu discurs com a candidat, però al final no hi ha hagut cap conseller ebrenc, com pràcticament sempre passa. Hi haurà ‘sotogoverno’, almenys?
R: Jo crec que alguna direcció general pot recaure en algun ebrenc, suposo que sí. Estem treballant en aquesta línia. Però també t’invitaria, perquè és fàcil fer la crítica de què no hi ha cap conseller ebrenc, a què miréssem els currículums, sense oblidar que som el 3% de població i llavors és difícil trobar perfils. I a més a més, hi ha un problema en política del que no som conscients.
Quan tu nomenes algú a un lloc, has de desvestir-ne un altre. Candidats sí que en tenim i algun hauria pogut entrar a l’executiu, però no tenim tot un gran planter com pot tindre Barcelona. Quan comences a revisar els currículums veus que alguns han estudiat a l’Oxford. Aquí també hi ha gent amb molt de talent, però no és cap misteri que molta gent ha marxat de les Terres de l’Ebre.
Posaré un exemple, el d’una persona que estava aquí al territori i que ara ja no està, Pepín Beltran. Ara és la subdelegada de govern a Barcelona, perquè fa anys que se’n va anar a viure a Barcelona. És un exemple de gent d’aquí que marxa i que després té responsabilitats polítiques en uns altres llocs.
P: Quines són actuacions clau en obra de Govern que ara s’enceta? Amb quines es donaria per satisfet?
R: Invertint el 50% del fons nuclear. Estem parlant de 80 milions d’euros d’inversió anuals que no solament són per a Terres de l’Ebre, ja que també agafen, com sabem, uns pocs municipis de Lleida i una part del sud del Camp de Tarragona. I si a més també tinguéssim millors infraestructures… Però, em pregunta per la legislatura, o de quin horitzó parlem?
P: Posem-li…, tres anys?
“No deixarem perdre oportunitats. Venim a construir i no a destruir… La ciutadania demana resultats i no estar parlant de les essències tot el dia…”
R: En tres anys hem de tenir el projecte constructiu de l’AP7. El procés de fer grans infraestructures és molt lent. Apostar per tindre el projecte constructiu per poder fer el tercer carril perquè és vital per a les comunicacions. De la mateixa manera que la circumval·lació de Gandesa, una obra que ja s’està redactant… Però perdona, he tingut un lapsus i t’explico les obres que depenen de l’estat quan em preguntaves per les de la Generalitat. Ha sortit el senador…, perquè estic obsessionat amb aquestes coses treballant-hi cada dia. Rebobino.
L’execució d’obres al delta de l’Ebre que s’han de fer per part de la Generalitat, la part que li pertoqui. I la redacció del projecte constructiu de la sortida de l’AP7 al Montsià perquè són diners que venen de l’Estat, però que ha d’executar la Generalitat. I l’eix de l’Ebre… Em podries dir, bé, vostès aposten pel desdoblament; i sí, és veritat. Però nosaltres el que no farem és cometre el mateix error que va cometre CiU en el seu dia. No desfarem ni rebutjarem cap projecte que estigui ja en marxa, com va fer CiU, desaprofitant els anys que ha costat els treballs previs.
Natros, amb el tripartit, vam governar set anys la Generalitat, i quan vam sortir s’estava ja redactant el projecte constructiu del primer tram de desdoblament de l’Eix de l’Ebre. Un projecte constructiu! És a dir, no un estudi de traçat com estem acostumats a escoltar en un munt de rodes de premsa. I el que no farem mai els socialistes és perdre oportunitats. Nosaltres venim a construir sobre el que s’ha fet fins ara i no a destruir la feina que s’ha fet per part de l’últim govern de la Generalitat. Venim a sumar, i ho volem fer també des del diàleg i amb les aportacions que ens puguen fer des d’altres forces polítiques.
P: No sé si ja és massa tard per revertir la desafecció, però tinc la sensació que aquest discurs encaixa amb el que espera la majoria de gent dels polítics.
R: Quan hi havia veus internes i veus en altres partits, com Junts, que deien que no s’havia d’alliberar l’autopista, jo vaig ser dels primers defensors -i això ho pots contrastar a l’hemeroteca-, que s’havia d’alliberar l’autopista. I ara també soc un dels defensors d’ampliar el tercer carril de l’autopista per respondre a les necessitats actuals, junt la nova sortida al Montsià. Ho poso com a exemples del pragmatisme que s’ha de practicar al territori, perquè podem estar parlant de les essències tot el dia, però la ciutadania el que et demana són resultats i al PSC ho tenim clar.
