El canvi de model de les Festes Majors de la Ràpita d’aquest juliol ha generat controvèrsia a la població, especialment entre les entitats i la gent jove. Hi ha dos elements clau que han provocat la resistència, viscuda intensament a través de les xarxes socials. El primer, amb amenaça de mobilització inclosa que finalment ha quedat en no res, té com a punt d’origen l’espai d’oci nocturn anomenat la Xaladora. En anteriors edicions la gestió (i els beneficis) anava a càrrec d’entitats rapitenques, amb entrada lliure a majors de setze anys. El nou equip de govern hi ha posat límit. I en segon terme, cal afegir el malestar generat per la decisió d’apartar les entitats de l’explotació de la barra i de dur a terme un concurs públic per a la concessió del servei i de la programació de l’espectacle nocturn, que ha estat guanyat per l’única empresa presentada amb un preu de licitació inicial de 3,000 euros. La guanyadora ha hagut d’atresorar prèviament experiència en actes similars, entre altres requisits.
El primer tinent d’alcaldia, Marc Brunet, explicava a Ebredigital.cat l’abast de les modificacions i les justificava. “Aquest matí hem arribat a un consens amb els representants dels joves per permetre l’entrada a la zona d’oci d’aquells que estiguin en la franja d’edat d’entre 16 i 17 anys. Però hauran de portar una polsera amb un color identificatiu perquè no se’ls pugui vendre alcohol”, assenyalava recordant episodis passats de voltes en edicions anteriors. L’acord ha aconseguit desactivar la convocatòria d’una manifestació moguda per xarxes per part d’una associació de joves del municipi nascuda arran de la polèmica que ja tenia dia i hora, el 8 de juliol a les 11 hores davant de l’Església Nova.
Alhora, el regidor aprofitava per defensar la decisió de l’equip de govern de treure a concurs la gestió de l’espai d’oci. I ho feia recordant que el cost de muntar aquesta zona jove paral·lela al ball de festa major “era de gairebé 40.000 euros anuals. És per evitar aquesta despesa que hem decidit optar per l’explotació a càrrec d’una empresa privada. I certament s’haurà de pagar per entrar, encara que s’han creat un abonament per poder accedir cada nit”. Brunet apuntava de pas que amb el nou model es garanteix una millor qualitat en la programació de les actuacions. Per la seva banda, i pel que fa a l’evident derivada (les entitats es queden sense els ingressos habituals generats per aquesta activitat), la regidora de Turisme, Helena Queral, assegurava aquest matí als micròfons de Ràdio la Ràpita que el consistori proporciona “més de 500.000 euros en subvencions”, i lamentava que algunes d’elles volguessin “fer negoci quan són associacions sense ànim de lucre. N’hi ha que ho havien convertit en el seu xiringuito particular amb un retorn zero per al poble. I això no era de rebut”.
El segon punt de fricció és el fet que els àpats “populars” han deixat de ser-ho, i passaran factura. Per posar diversos exemples, el Bou estofat passarà a costar 5 euros i tant la Musclada com el Berenar popular, tres euros. Brunet entenia l’existència d’un cert malestar però deixava clar que els diners del tiquet “serveixen només per pagar la matèria primera. L’ajuntament no en guanya ni en perd amb aquest preu”, deixava clar. El cost aproximat per al consistori en edicions anteriors estava al voltant dels 15.000 euros.
