La regidora de Drets Socials de l’Ajuntament de Tortosa, la socialista Dolors Bel, ha titllat aquest matí en roda de premsa convocada en qüestió d’hores de «rigorosament falses» les dades proporcionades per la portaveu de Junts per Tortosa, Meritxell Roigé, sobre el creixement de la població a la ciutat. Durant el plenari de dilluns passat, l’exalcaldessa va afirmar que, segons la informació proporcionada pel mateix consistori corresponent a la forquilla temporal del juliol del 2023 al març del 2024, el padró a Tortosa s’ha incrementat en més de 2.000 persones, arribant fins als 36.623 habitants. De la lletra petita de les xifres, Junts per Tortosa destacava que el 95% dels empadronaments serien de població immigrada. Un fet que suposaria que el percentatge d’immigració de Tortosa s’hagi incrementat fins al 24%, superant amb escreix la mitjana de Catalunya, que és del 17%.
Bel ha volgut desmuntar l’argumentació del principal partit de l’oposició assenyalant, en primer lloc, que durant els mesos referenciats per Roigé l’augment real de la població havia estat de «729 persones. Per tant, no és cert que tinguem 2.000 persones empadronades més». El decalatge s’explica (sempre a partir d’una xifra d’origen de poc menys de 36.000 persones empadronades el juliol de l’any passat, segons informació proporcionada per l’equip de govern) en el fet que la portaveu de Junts «no comptabilitza les baixes del padró, tant nacionals com de fora, i les defuncions. Tot això cal que es tingui en compte a l’hora de fer un relat real i coherent».
Al març d’enguany, doncs, la població de Tortosa seria efectivament de 36.623 persones, però amb un increment absolut total de només 729 respecte al juliol de l’any passat. D’aquests nous empadronaments, «596 són de no nacionals. És a dir, un 80% i no un 95% com afirmava la senyora Roigé. Amb aquesta dada també menteix a la ciutadania».
El següent capítol era el referent a la quota d’immigració a la ciutat. I en aquest punt Bel ha etzibat que ja era del 22,70% el juliol del 2023 (és a dir un mes després només de les eleccions municipals). «Per tant, llavors ja estava per sobre de la mitjana catalana». I la regidora aprofitava també per obrir el ventall fent un pas enrere i analitzar les dades del juliol del 2022 al març del 2023: «Les 513 persones en què va créixer la població durant aquest període van ser, en la seva totalitat, no nacionals. És a dir, el 100% de l’augment de la nostra població era no nacional».
Aquesta era la part expositiva de la convocatòria, centrada en xifres i percentatges. Restava la interpretació política. Bel ha assenyalat que l’ajuntament «compleix la llei pel que fa a l’empadronament, que és alhora un dret i una obligació. Sigui quina sigui la nacionalitat i la condició administrativa de les persones». I la socialista ha recordat que el 2010, el consistori va ser requerit pel síndic de greuges «per incompliment reiterat en el mar normatiu en matèria d’empadronament, sent llavors alcalde Ferran Bel. La raó és que en aquell moment s’obligava a tenir la cèdula d’habitabilitat per accedir al padró, vulnerant els drets fonamentals». I el que Bel ha volgut deixar clar és que el govern tripartit «no farà cap discriminació respecte a l’origen de les persones. Només farem complir la llei».
I era el moment d’entrar en la relació establerta per Roigé entre la pujada de persones immigrades i l’increment d’usuaris en l’àrea de Serveis Socials municipal. Una vinculació que «no és real» perquè «Serveis Socials no atén només persones en situació de vulnerabilitat. Tenim una població cada cop més envellida, com a la resta del país, amb sol·licituds creixents d’atenció domiciliària o teleassistència». I pel que fa al «col·lapse del servei», la regidora socialista l’atribuïa a l’impacte de la pandèmia de la covid i, no s’ha amagat de dir-ho, «a un problema de tensió pel que fa al personal. Una situació que des d’aquest govern estem intentant revertir perquè s’arrossega des de fa anys».
A tall de resum, Bel afirmava que «des del govern no podem més que «lamentar les manifestacions de la portaveu del grup de Junts. Entenem que en política hi ha línies roges que no es poden traspassar. I la senyora Roigé ho ha fet, perquè entenem que les seves manifestacions són pròpies d’un partit de l’extrema dreta».
