Els tres partits majoritaris tenen ombres i llums en els resultats de les eleccions al parlament celebrades diumenge passat. I més enllà dels números que pugen i baixen, hi ha diversos elements claus per incorporar a qualsevol anàlisi d’urgència. El primer seria que en els comicis amb major incorporació de vot jove dels darrers anys, les opcions conservadores revifen amb força. No és només la consolidació de Vox i la sorpresa d’una Aliança Catalana que en diversos municipis queda per damunt de la CUP i els comuns, sinó també la revifalla d’un PP presumptament mort que incorpora molt de votant cedit a Ciutadans. I l’altra és el grau d’importància de l’antitransvasisme en l’agenda política. ERC n’ha fet bandera en plena crisi per la sequera, amb els col·legis d’enginyers de Barcelona i els sectors turístics amenaçant amb la interconnexió, i caldrà veure fins a quin punt l’ha perjudicat fora de les Terres de l’Ebre, on malgrat la caiguda significativa en vots és on més aguanta. El que sembla clar és que el discurs del no al transvasament s’ha fet transversal (amb els dubtes que encara genera en partits com PSC i Junts a àmbits territorials concrets), fruit de la implantació de la nova cultura de l’aigua dins de la psiquis col·lectiva. Un èxit, i del qual encara no s’ha valorat prou, de tota la mobilització ebrenca acumulada liderada per la PDE. Però ara com ara, amb això ja no n’hi ha prou. El vot cada cop és menys reflexiu i depenent de grans ítems simplistes i nacionals. Els programes territorialitzats són, de forma imperceptible encara que inexorable, cada cop menys valorats. Primen els budells.
Junts guanya a tres comarques i tres capitals
Junts s’ha alçat amb la victòria al territori. Ho ha fet sumant 3.896 vots més als rebuts ara fa quatre anys i assolint 17.187 paperetes. Un increment de 3,44 punts percentuals fins a arribar al 25,06 dels vots a les Terres de l’Ebre. La dada supera en gairebé cinc punts percentuals l’assolida per la formació al Camp de Tarragona (20,85%) i es completa amb el primer lloc a tres de les quatre comarques: Baix Ebre, Ribera d’Ebre i Terra Alta. La quarta, el Montsià, és per als socialistes, gràcies en bona part a l’efecte Xapo (Xavier Reverté, alcalde de la Ràpita). També treuen medalla d’or a tres capitals de comarca (Gandesa, Móra d’Ebre i Tortosa), i a Amposta es queden en segona posició per només 131 vots de diferència respecte a ERC, que conserva una de les seves escasses places fortes amb 1.853 vots. Els republicans, en tot cas, veuen com es volatilitzen 531 vots i 12,1 punts percentuals (quedant-se en un 24,8%), mentre que els juntaires en sumen 496 per arribar a un 23% del total (quatre punts percentuals més). Tanmateix, l’increment més gran a la capital del Montsià correspon als socialistes, que tot i quedar tercers recuperen 730 vots per un marcador final de 1.710 (un 22,88%, amb un augment de 7,7 punts percentuals).
Paga la pena aturar-se al Baix Ebre perquè hi ha dos fenòmens especialment atípics en forma de potents partits municipalistes que orbiten al voltant de Junts. El primer és Enlairem a Deltebre. Tot i que l’alcalde, Lluís Soler, governa amb majoria absoluta, els de Puigdemont queden en tercera posició malgrat guanyar 342 vots (per un còmput final de 904) respecte al 2021. Cal recordar que fa tres anys van ser els últims comicis amb la marca del PDeCAT a l’expositor, i llavors va arreplegar 230 vots. Ara bé, aquesta teòrica reunificació de l’espai postconvergent fa aigües, perquè no explica l’espectacular increment dels socialistes, que guanyen 730 vots per un total de 1.710 (22,88%, 7,7 punts percentuals més) ni la victòria dels republicans. I això que ERC perd 531 paperetes per quedar-se en 1.853, després de caure 12,13 punts percentuals i quedar-se en el 24,8%. La conclusió d’urgència dona a entendre que dins d’Enlairem hi habiten dues ànimes, i aquest pot ser un punt de referència de cara a futurs moviments de caràcter municipalista.
L’altre focus d’atenció és Tortosa. Aquí la tropa de Meritxell Roigé sí que sembla tancar files entorn del projecte de Junts. És clar que amb matisos. La marca de Puigdemont arrossega 933 vots més que el 2021 (el PDeCAT en va sumar 698), el que es resumeix en 5,3 punts percentuals d’increment fins a un total del 25%. Però cal tenir en compte que els socialistes queden en segon lloc per només 37 vots de diferència, fent pujar al vaixell de Salvador Illa fins a 1.188 votants més per un sumatori final de 3.022. En resum, un 24,74% de suports (+7,78 punts), que van molt més enllà de les 259 paperetes perdudes pels cupaires (500 vots) i les 240 de Comuns-Sumar (484). Les conclusions, en aquest cas, són polièdriques. La figura de Roigé pot pesar molt en cas d’integració del seu projecte a Junts (una hipòtesi menys al·lucinògena del que sembla) i el pes dels comuns de l’alcalde, Jordi Jordan, sembla cada cop més lligat a les sigles del PSC. Entre altres coses perquè ERC (primera formació el 2021 amb una confortable distància) es deixa 9,31 punts percentuals i 748 vots pel camí. Els números republicans finals són 2.247 vots i 18,39% de suport popular.
Satisfacció al PSC, que suma l’increment més gran del partit a totes les vegueries
Els socialistes tenen motius de satisfacció evidents i sobrats. És el partit que suma més vots nous (6.821) al territori per un total de 16.178. I a més, és el partit que més ha crescut percentualment (+8,31 punts) en una vegueria catalana, fins a un suport total del 23,59%. També és cert que partien d’una imatge fixa marcada encara per la polarització del procés (15,22%), ara si no dinamitat, almenys congelat. El canvi d’eix, desplaçat de la independència al tradicional debat entre esquerres i dretes, dona recorregut als socialistes, que comencen a tenir referents locals com pot ser el de la Ràpita. En aquesta localitat del Montsià reiteren la victòria aconseguida a les municipals, amb un increment de 796 vots respecte a les eleccions al Parlament del 2021 per un agregat de 1.463 paperetes. El percentatge d’augment és espectacular, 12,86 punts per un total de, 26,45%, gairebé idèntic al que perd ERC. La patacada dels republicans és notable, perquè perden 437 paperetes i 11,6 punts per quedar-se en 1.195 vots i en un 21,6% de suport a les urnes, per darrere de Junts. Amb tot i això, no es produeix cap enfonsament catastròfic d’una marca com la republicana, sotmesa a grans pressions a una localitat d’on era la seva gran esperança blanca, l’encara delegat del govern (en funcions) Albert Salvadó.
La patacada d’ERC
De fet, en el planeta republicà no tot són males notícies si ho centrem en la petita aldea ebrenca i ho delimitem en clau interna. Les quatre ciutats catalanes amb més població on guanya ERC són del territori: Amposta, Deltebre, Roquetes i Flix. A més a més de aconseguir el triomf a 12 localitats i l’EMD de Campredó, obté el 22,53% dels vots emesos a la vegueria, mentre que al Camp de Tarragona el partit amb prou feines supera el 14%. La mitjana del país encara és pitjor, i es queda en el 13,68%. Són notícies menys dolentes, és clar, perquè de bona no n’hi ha cap. Perden 4.836 vots respecte als comicis del 2021, per un total de 15.447. Tot plegat una caiguda de 10,4 punts percentuals.
El següent pas és assistir a com s’acaba perfilant la nova cúpula nacional del partit. No es preveuen canvis a nivell regional perquè els resultats, comparats amb els de la resta del país, tenen la virtut d’anestesiar els mals. Però amb tot i això, les lluites internes que es poden obrir ara en la lluita per prendre el poder fruit d’un hipotètic congrés nacional provocarà terratrèmols en totes les estructures internes, per més perifèriques que puguin semblar. I en temps de guerra, acostumen a produir-se baixes col·laterals que poden fer canviar. Per exemple, els eixos de control territorial.
Més informació: #12M: Cinc diputats ebrencs per una legislatura plena d’incerteses
Més informació: #12M: Amposta, Deltebre, Roquetes i Flix, els municipis de més habitants d’arreu de Catalunya on guanya ERC (mapa interactiu)
Més informació: #12M: L’independentisme perd més de 90.000 vots i es queda amb el 43,3% del suport electoral
Més informació: #12M: Mònica Sales celebra els bons resultats de Junts i parla de “teixir complicitats” amb ERC
Més informació: #12M Albert Salvadó: “A Terres de l’Ebre tampoc hem pogut resistir la polarització entre PSC i Puigdemont”
Més informació: #12M: Irene Negre: “Hem guanyat a les Terres de l’Ebre per segona vegada consecutiva”
Més informació: #12M: Manel de la Vega: “Hem aconseguit un resultat espectacular”
Més informació: #12M: El PSC s’imposa per primer cop a la demarcació de Tarragona en unes eleccions al Parlament amb sis diputats
Més informació: #12M El PSC s’imposa a la comarca del Montsià i ERC passa a ser tercera força
Més informació: #12M Junts+ també s’imposa a la Terra Alta i el PSC es queda a 3 vots de prendre-li el segon lloc a ERC
Més informació: #12M Junts+ guanya a la Ribera d’Ebre, imposant-se a 11 poblacions, i ERC només aguanta Flix i Miravet
Més informació: #12M: Junts es fa amb el Baix Ebre, el PSC és el partit que més creix i ERC perd 2.400 vots pel camí
Més informació: #12M: Junts s’imposa a les Terres de l’Ebre per poc més de 1.000 vots al PSC, que supera una ERC a la baixa
