La Coral Verge de la Candelera està en procés de reinvenció per a seduir nous integrants. Aquesta institució de l’Ametlla de Mar, amb més de 35 anys d’activitat, pretén fer un pas endavant per rejovenir una entitat que es resisteix a emmudir. “A hores d’ara tenim 13 membres amb una mitjana d’edat d’entre 65 i 80 anys”, explica l’actual directora, Marta Fernández, que als seus 31 anys i encetant el segon curs al capdavant de la coral presenta una formació pedagògica envejable (des de l’Escola Superior de Música de Catalunya fins al màster al Conservatori Reial de Brussel·les, amb l’oboè com a instrument de referència). Ningú pot discutir el grau d’implicació de l’alineació titular, perquè l’edat no limita gens les ganes de gaudir d’allò que t’agrada, si bé el cert és que a l’equip li falten fitxatges i pedrera. Tenir garantit el llarg termini.
Anna Vizcarro va ser-ne la directora durant els primers 21 anys, en els quals “vam arribar a ser entre 30 i 35 persones molt compromeses i amb ganes de fer activitats. Fins i tot estrenàvem peces a quatre veus amb solos”. S’ho va deixar estar perquè se li acumulava la feina com a docent i cap d’estudis a l’escola municipal, on imparteix llenguatge musical, el grau elemental de música i té a càrrec seu el cor infantil. “Hem entrat en una època de vaques magres”, reconeix. “Però malgrat no ser-hi ja, me la sento meva i vull ajudar perquè pugui continuar”, precisa immediatament. El seu proselitisme ha aconseguit reclutar per a la causa dos joves de 14 i 19 anys procedents de l’Escola de Música (“molt pocs entre un total de 150 alumnes”) i també hi ha hagut amb comptagotes incorporacions de gent de mitjana edat. Un principi, sí. Ara bé, insuficient.
Quines són les causes de la manca d’atractiu? Tant Fernández com Vizcarro coincideixen que cal deixar enrere un període d’excés de naftalina a l’hora d’escollir repertori i arranjaments. Una part dels socis fundadors es van perdre pel camí durant aquesta etapa. Fins i tot es planteja com a idea la secularització del nom de la coral per desvincular-la de qualsevol referència religiosa. Tanmateix, les raons són de més abast. “És una qüestió de casuística del nostre poble. Tenim bandes, una batucada, cornetes i tambors… I de cara la gent jove, la coral està formada per persones grans”, explica Vizcarro. “I ens falten homes. No sé per què és més difícil per a ells vincular-s’hi”, admet Fernández.
Detectar la problemàtica és un bon pas per poder buscar solucions. Que n’hi ha. El primer pas ha estat fer penjar la coral de l’Escola de Música per establir vincles intergeneracionals i sinergies. El segon contempla, com ella mateixa exposa, “el canvi del repertori per fer-lo més obert i atractiu, anant més enllà del més clàssic”. És per això que “estem assajant tres peces de gòspel” que haurien de ser acompanyades pel grup de dixie de l’escola. La intenció és ensenyar aquest nou guió durant la festa benèfica que Vizcarro està preparant de cara al 4 de maig. Destinada a recollir diners de cara al projecte de suport de familiars i nens amb càncer de l’Hospital Sant Joan de Déu, la cita vol acollir la participació del màxim d’entitats del municipi. I segons assegura, “serà una bona oportunitat per ensenyar el viratge de la coral”. Un aparador dels nous temps que vol abraçar l’entitat, amb la voluntat de forjar un projecte “renovat i potent”, tal com desitja Fernández, acostumada de petita a escoltar la seva mare cantant cançons populars catalanes a totes hores i que amb el pas del temps es va decantar per sons jazzístics, amb Ella Fitzgerald de referent juntament amb Judith Neddermann i Norah Jones. I finalment, s’han adaptat els assajos “a un horari que pensem és el millor, incloent ens estudiants de fora que tornen a casa, com és el de divendres de 19:45 hores a 21:15”, remata Fernández amb un optimisme que contagia.
