El Parlament ha aprovat 26 lleis i ha validat 39 decrets llei des de la seva constitució el 12 de març del 2021 i fins a la dissolució de la legislatura, que s’ha fet efectiva aquest mateix dimarts, quan s’ha publicat al DOGC el decret de dissolució i convocatòria d’eleccions anticipades. La nova cambra s’haurà de constituir com a molt tard el 10 de juny. Amb la dissolució de la legislatura decauen la majoria d’iniciatives en tràmit: 17 projectes de llei del Govern, 49 proposicions de llei dels grups parlamentaris i 5 propostes per portar proposicions de llei al Congrés dels Diputats.
També decauen les propostes de resolució, sol·licituds d’informació i compareixença i preguntes al Govern, com també les tramitacions i els treballs de les ponències i les comissions, incloses les d’investigació. Per poder-les recuperar, s’hauria de tornar a sol·licitar i aprovar la seva creació la propera legislatura.
En canvi, no decauen les proposicions d’ILP, que es reprendran la propera legislatura. Tampoc cauen les tres propostes de proposicions de llei que el Parlament ja ha tramès al Congrés ni els informes enviats a la cambra per la Sindicatura de Comptes i el Síndic de Greuges.
Entre les qüestions que queden a l’aire hi ha la reforma del reglament de la cambra i la modificació del protocol contra l’assetjament. També els dos plens monogràfics que s’havia de fer aquesta legislatura, un sobre drets de les dones i l’altre sobre el col·lectiu LGTBI.
Legislatura més llarga des del 2010 i amb més diputades de la història
Aquesta ha estat la legislatura més llarga des del 2010, amb una durada de 3 anys i 7 dies entre la constitució i la dissolució de la legislatura. A més, també ha estat la legislatura amb més diputades, ja que per primer cop a la història s’ha arribat a tenir més diputades (70) que diputats (65). També va ser la primera que va començar amb quatre diputades ocupant un dels set càrrecs de la Mesa –Laura Borràs, Alba Vergés, Assumpta Escarp i Aurora Madaula; i fins ara amb Erra en lloc de Borràs-.
Activitat del Parlament
La cambra ha fet 72 plens aquesta legislatura, amb gairebé 1.000 hores de debat. El Parlament ha aprovat 26 lleis, 10 a iniciativa del Govern (dues d’aquestes per la tramitació de decrets com a projectes de llei); 14 a iniciativa dels grups parlamentaris; una impulsada pel Consell General d’Aran i una altra fruit d’una iniciativa legislativa popular (ILP).
La legislatura en què es va aprovar menys lleis des del restabliment de la cambra va ser la novena (2010-2012), que va durar menys de dos anys i va aprovar 21 lleis; i la segueixen empatades l’actual i l’onzena (2015-2017), amb 26 lleis.
Entre les lleis aprovades aquesta legislatura hi ha les dels pressupostos de la Generalitat per al 2022 i el 2023 i les lleis d’acompanyament corresponents; la de mesures extraordinàries i urgents per afrontar la situació de sequera; la del català a l’escola, i la relativa a l’aranès (aquesta segona, impulsada pel Consell General d’Aran); la d’ampliació de mesures urgents per fer front a l’emergència habitacional; la relativa a les ocupacions il·legals d’habitatges; la de la ciència; la d’universitats (fruit d’una ILP); la de millorament urbà, ambiental i social dels barris i viles; la de creació de la comarca del Lluçanès, o la de modificació de la llei per eradicar la violència masclista.
Durant la legislatura també s’ha validat 39 decrets llei i aprovat 317 mocions i 122 resolucions. El Govern s’ha sotmès a 51 sessions de control, amb 408 preguntes al president i 714 als consellers, i els grups han fet 444 interpel·lacions al Govern.
La cambra ha fet també tres debats de política general i set de monogràfics, sobre la pagesia, el canvi climàtic i la situació de sequera excepcional, la seguretat, les polítiques energètiques i el grau d’implantació de les energies renovables, la situació de l’educació i el sistema educatiu, l’emancipació juvenil i la salut mental.
Constitució del nou Parlament
El Parlament que sorgeixi de les eleccions del 12 de maig s’haurà de constituir dins els 20 dies hàbils següents, és a dir, fins el 10 de juny. La primera sessió de la cambra la presidirà el diputat de més edat, assistit pels més joves. En aquesta sessió s’escolliran el president, els dos vicepresidents i els quatre secretaris de la Mesa. Un cop elegits, el nou president de la cambra declara constituït el Parlament.
D’entre els seus membres, el nou Parlament ha d’escollir el president de la Generalitat en un ple d’investidura que s’ha de fer dins els deu dies hàbils següents a la constitució de la cambra. Aquest termini acabaria el 25 de juny com a molt tard, si s’exhaurís el termini en la constitució del Parlament.
