🔴 EN DIRECTE | Segueix la compareixença del #president @perearagones https://t.co/LfflPThg1d
— Govern de Catalunya (@govern) March 13, 2024
Més informació en aquest recull d’una jornada trepidant: El Parlament rebutja tramitar els pressupostos pactats entre Govern i PSC pel veto dels comuns al Hard Rock
(Ampliació constant)
Titulars:
- Aragonès replica a Turull que és Junts qui va «retardar» l’aprovació de l’amnistia per afegir «retocs»
- Sánchez renuncia als pressupostos de l’Estat per al 2024 després de la convocatòria electoral a Catalunya
- Puigdemont diu que li faria «molta il·lusió» ser al debat d’investidura, però no concreta si serà el candidat de Junts
- Les claus de la decisió d’Aragonès: de l’acte de diumenge dels comuns a la «irresponsabilitat» de vetar els pressupostos
- La Moncloa admet que les eleccions catalanes poden «alterar el taulell polític» i ja preveu que no s’aprovin els PGE
- El PPC fa una crida a «obrir una nova etapa»: «Tenim l’oportunitat de posar fi al separatisme i al sanchisme»
- Ignacio Garriga i Carlos Carrizosa es postulen com a candidats de Vox i Cs, respectivament
- La CUP constata el “fracàs personal i polític” d’Aragonès: “És irresponsable culpar la resta sense fer autocrítica”
- Albiach veu «coherent» la convocatòria d’eleccions i retreu a Aragonès que «centrifugui responsabilitats»
- Turull preveu que Puigdemont podrà ser a Catalunya per a la investidura i acusa Aragonès de «sectarisme»
- Illa: «Com més aviat votin els catalans, millor. Jo estic preparat»
21:40 hores: Pere Aragonès ha replicat al secretari general de Junts, Jordi Turull, que és la seva formació la que va «retardar» l’aprovació de la llei d’amnistia per afegir-hi uns «retocs» que, al seu parer, no operen cap canvi substancial a la norma. En entrevista a TV3 el president de la Generalitat ha sortit així al pas de les acusacions de «sectarisme» i de «càlcul electoral» que el juntaire ha fet al cap de l’executiu català a l’entorn de la data triada, que genera dubtes sobre si Carles Puigdemont es podrà presentar com a candidat. Aragonès també ha recordat que el cap del grup parlamentari de Junts, Albert Batet, li ha demanat al matí que convoqués eleccions. Per això ha demanat al partit de Turull «que s’aclareixin».
El cap del Govern ha tornat a lamentar la «irresponsabilitat» dels grups que han votat en contra dels comptes públics, i ha explicat que en les negociacions el Govern ha intentat «congeniar» les visions «antagòniques» de PSC i comuns a l’entorn d’un projecte, el Hard Rock, que en canvi «no els impedeix governar junts a Espanya».
També ha reiterat que els pressupostos contenien una partida de mil milions d’euros per lluitar contra la sequera i un augment del 10% en el pressupost per a Educació, el departament «que més creixia».
Per això ha opinat que els grups que han votat en contra de l’esborrany de comptes públics han de donar «explicacions» a la societat civil sobre el perquè de la seva postura.
Segons fonts de la Presidència, Aragonès va parlar amb la líder de Sumar, Yolanda Díaz, dimarts al vespre com a últim intent per salvar els pressupostos. La conversa va ser a iniciativa de Díaz i la vicepresidenta segona li va dir que la decisió depenia dels comuns. De fet, Aragonès ja veia des la setmana passada que era molt probable que es tombessin els pressupostos i ho va veure confirmat diumenge en l’acte polític que els comuns van celebrar a Barcelona.
Finalment, el president de la Generalitat ha assegurat que la votació de la llei d’amnistia, demà al Congrés dels Diputats, «no perilla de cap de les maneres» malgrat el nou escenari que s’ha obert a Catalunya amb la convocatòria avançada d’eleccions.
20:10 hores: La vicepresidenta primera del govern espanyol, María Jesús Montero, ha anunciat aquest dimecres que el seu executiu renuncia a presentar el projecte de pressupostos generals de l’Estat (PGE) per al 2024 fruit de la convocatòria electoral a Catalunya. D’aquesta manera, es prorrogaran els pressupostos del 2023 i l’executiu espanyol intentarà un acord per tirar endavant ja els del 2025. «Sense cap dubte la convocatòria electoral a Catalunya altera de forma clara el tauler polític a Catalunya, i el que toca, després de veure els esdeveniments i ser realista, és treballar en els pressupostos del 2025», perquè «això és el que és sensat», ha dit en una entrevista a la Cadena Ser.
🎥 President @KRLS Puigdemont: “Amb el calendari que el president Aragonès proposa, és evident que al debat d’investidura jo hi podré ser present i em faria molta il·lusió.” pic.twitter.com/whzJ7lqGJn
— Junts per Catalunya🎗 (@JuntsXCat) March 13, 2024
19:39 hores: L’expresident i eurodiputat de Junts Carles Puigdemont ha assegurat aquest dimecres que li faria «molta il·lusió» ser al debat d’investidura després de les eleccions avançades pel president Pere Aragonès. En una atenció a mitjans des del Parlament Europeu a Estrasburg, Puigdemont ha dit que li sembla «raonable» poder assistir al debat d’investidura perquè considera que el calendari és «compatible» amb el de l’amnistia. Ara bé, l’expresident ha evitat concretar si serà candidat als comicis. «El dia que prengui una decisió la comunicaré», ha dit.
Segons els càlculs de Puigdemont, l’amnistia hauria d’entrar en vigor a finals de maig i, ha subratllat l’expresident, un cop s’aprovi, han de caure les ordres de detenció. Així, l’eurodiputat de Junts ha apuntat que és «bastant raonable pensar» que podria ser al debat d’investidura.
Sobre si serà el candidat de Junts, Puigdemont ha remarcat que «tot és molt prematur» i que encara no ha tingut temps de reunir-se amb el seu partit. L’expresident ja havia anunciat la seva intenció de presentar-se a les eleccions europees del juny i ara ha dit no tenir clar si, en cas de decidir-ho, podria ser candidat als dos comicis.
19:04 hores: Del 10 de març al 12 de maig. L’acte dels comuns de diumenge passat va ser clau per la decisió del president de la Generalitat, Pere Aragonès, de valorar fermament l’avançament electoral. La líder del grup dels comuns, Jéssica Albiach, va avisar aleshores que Aragonès tenia «tres dies» per rebutjar el Hard Rock i evitar que Catalunya fos «Las Vegas del Mediterrani», en un acte amb el ministre Ernest Urtasun i Ada Colau. Va ser aquí on Aragonès va constatar que En Comú Podem no aprovaria els comptes. La decisió l’ha consumat aquest migdia, quan el Parlament ha vetat els pressupostos per la «irresponsabilitat» dels grups. Aragonès signarà dilluns el decret de convocatòria de les eleccions i la legislatura quedarà dissolta dimarts que ve.
L’acte dels comuns de diumenge va provocar que la maquinària comencés a activar-se, tant a Palau com a Calàbria. Tal com ja va avançar l’ACN dimarts al matí, cada vegada eren més els dirigents republicans que estudiaven la possibilitat d’avançar les eleccions. Tant és així, que hi ha hagut diverses trobades i reunions per calibrar cadascun dels escenaris, des d’avançar les eleccions immediatament -com ha estat el cas- fins a deixar passar les europees i tot l’estiu, per acabar posant les urnes a la tardor.
Però l’episodi d’avui a la cambra, i la «irresponsabilitat» dels grups -en paraules d’Aragonès- ha acabat fent decidir el president. Així ho relaten a l’ACN fonts coneixedores de tots aquests moviments que han tingut lloc els últims dies. De fet, aquest mateix matí el cap del Govern ha avisat el partit que avui caldria estar atent i disposats a afrontar qualesvol dels escenaris, prealertant així d’una possible convocatòria electoral.
ERC donarà el tret de sortida de la precampanya electoral aquest mateix dissabte, en un acte al migdia a Barcelona. En un principi estava previst centrar-lo en celebrar l’aprovació de l’amnistia -prevista per demà- i de la tramitació dels pressupostos, fet que finalment no ha ocorregut. Així, l’acte se centrarà en l’amnistia, sí, però també en activar ja el relat electoral.
18:58 hores: La vicepresidenta primera del govern espanyol, María Jesús Montero, ha admès aquest dimecres que la convocatòria d’eleccions anticipades a Catalunya pot «alterar el taulell polític». En aquest sentit, ha admès que es contempla la possibilitat que no s’aprovin els pressupostos generals de l’Estat, malgrat que ha dit que no ha rebut encara cap missatge per part de Junts i ERC en aquest sentit. «Això torna a moure el taulell polític, veurem a les pròximes hores que traslladen públicament i que comuniquen al PSOE», ha remarcat la dirigent socialista abans de ressaltar que no es descarta cap escenari.
Amb tot, fonts de la Moncloa es mostren optimistes respecte al suport d’ERC a la continuïtat de la legislatura. L’equip de Pedro Sánchez no creu que els republicans mantinguin una dinàmica de trencament de la majoria del bloc de la investidura. «No ha canviat res substancialment i creiem que els interessa que la legislatura segueixi».
Entre altres, apunten, perquè ERC necessita igual que Junts que prosperi la llei d’amnistia. «Nosaltres seguirem treballant i buscant la complicitat de la majoria de la investidura», sostenen.
A més, consideren que el suport d’ERC a Sánchez d’aquests anys no ha estat el motiu de desgast del Govern de Pere Aragonès, i que les causes que han portat a la convocatòria electoral tenen a veure amb la gestió de l’executiu català.
D’aquesta manera, segons aquestes fonts, tot i les turbulències que hi pugui haver fins a les eleccions catalanes, els pressupostos del 2024 tenen possibilitats d’acabar prosperant. «Potser no d’aquí a 15 dies, però tard o d’hora sortiran», apunten.
Recorden, a més, que la decisió de convocar les eleccions ha estat del mateix Aragonès i que el PSC ha fet fins ara una «oposició lleial» i li ha donat suport en moments «molt delicats».
12 de mayo: abrir una nueva etapa en Cataluña y acabar, por fin, con el «proceso» y el «sanchismo» TODO A LA VEZ, el mismo día. pic.twitter.com/5a4NJ4ghTz
— Alejandro Fernández (@alejandroTGN) March 13, 2024
19:03 hores: El PPC fa una crida a «obrir una nova etapa» després que Pere Aragonès hagi anunciat eleccions anticipades. El president del PPC, Alejandro Fernández, ha assegurat que el 12 de maig «tenim l’oportunitat de posar fi al separatisme i al sanchisme». «Estem preparats, ho fem il·lusionats, plens de força i de conviccions», ha asseverat. Tot i això, no ha admès preguntes dels periodistes i, ara per ara, és una incògnita qui serà el candidat dels populars. Fernández ha dit que avui «tot això ha rebentat». «Amb un espectacle lamentable d’aquest procés interminable», ha afegit.
«Fa molt temps que sostenim i el temps ens ha donat la raó: el procés no portava la independència de Catalunya, sinó a la decadència», ha comentat el líder del PPC. Fernández també ha denunciat la «paràlisi institucional, el desprestigi, la desconfiança i el bloqueig constant dels projectes estratègics».
Ha aprofitat la compareixença per carregar contra el PSC assegurant que són «còmplices del procés, del separatisme». I ha manifestat que els socialistes estan «sotmesos al xantatge de les necessitats de la Moncloa».
18:50 hores: El president de Vox al Parlament, Ignacio Garriga, veu les eleccions del 12 de maig com un «moment clau» per a Catalunya. En roda de premsa des del Parlament, ha augurat que marcaran un «abans i un després». L’avançament electoral és, per a Garriga, una «bona notícia» i una «gran oportunitat». Així mateix, s’ha mostrat disposat a repetir com a candidat de Vox a les eleccions tot i que ha afegit que el partit prendrà la decisió. «Per Ignacio Garriga no serà, estic disposat a seguir liderant la reacció a Catalunya», ha afegit. En aquest context, ha proclamat que «és el moment de salvar Catalunya» i ha assegurat que Vox està disposat a fer-ho.
Per la seva banda, Carlos Carrizosa ha assegurat que Ciutadans concorrerà a les eleccions i ha subratllat que hi anirà «a per totes». El líder del grup parlamentari de Cs s’ha postulat com a candidat, per bé que ha afegit que el partit ha de seguir els tràmits establerts per designar cap de llista. «Jo hi estic disposat i estic per allò que em digui el partit. Si vol que sigui candidat, ho seré. Si vol una altra candidatura, li donaré suport». Carrizosa també ha considerat que els pressupostos presentats per Aragonès eren «electoralistes» i ha denunciat Salvador Illa de donar suport a uns comptes que eren «continuistes».
18:28 hores: El diputat de la CUP Xavier Pellicer ha assegurat que l’avançament electoral anunciat aquest dimecres pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, constata el seu “fracàs personal i polític”. En una atenció als mitjans des del Parlament, els anticapitalistes han criticat que el cap de l’executiu hagi comparegut “culpant a tota la resta” i “sense fer autocrítica”. “Aragonès ha fracassat per la manca de projecte polític”, ha recriminat el diputat. D’altra banda, Pellicer ha avançat que la seva formació ja ha activat els mecanismes per escollir un candidat per a les pròximes eleccions, previstes pel 12 de maig.
18:36 hores: La portaveu dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach, ha dit que veu «coherent» que Pere Aragonès hagi convocat eleccions perquè el govern d’ERC era un executiu «feble, de final d’etapa, sense capacitat de teixir majories, sense lideratge, ni projecte de país». Ho ha indicat en una compareixença en què ha recordat al republicà que qui tenia l’obligació d’articular una majoria suficient per aprovar els pressupostos era ell. Així, li ha retret que «centrifugui responsabilitats». A més, ha demanat al president que no tiri endavant mesures que facin «irreversible» el Hard Rock perquè «si d’alguna cosa van les properes eleccions és de model productiu» i de com es posa l’economia al servei del territori i es planta cara a la sequera.
🎥 Secretari general @jorditurull: “Tothom sap qui volem que sigui el candidat de @JuntsXCat. Aquesta persona que tenim tots al cap, amb aquest calendari que se’ns ha proposat, el dia del possible debat d’investidura serà a Catalunya. S’hi juga tant el país, que anirem totes.” pic.twitter.com/p6pW9Z5PPn
— Junts per Catalunya🎗 (@JuntsXCat) March 13, 2024
18:14 hores: Junts per Catalunya «treballarà» perquè el seu candidat a les eleccions anticipades del 12-M sigui l’expresident i eurodiputat Carles Puigdemont. Així ho ha defensat aquest dimecres el secretari general del partit, Jordi Turull, que també ha previst que Puigdemont podrà ser a Catalunya, amb la llei d’amnistia en vigor, «el dia del possible debat d’investidura». En una compareixença des del Parlament, el dirigent del partit ha acusat justament el president Pere Aragonès de convocar les eleccions el 12 de maig per «sectarisme» i «per càlcul electoral» per evitar aquesta candidatura. Però ha rebatut que «estan preparats» per anar a uns comicis i els ha advertit que «els sortirà malament».
Catalunya necessita un president. Estic preparat.
Catalunya necessita un govern fort. @socialistes_cat estem preparats. pic.twitter.com/CrKLFvJOZ9
— Salvador Illa Roca/❤️ (@salvadorilla) March 13, 2024
17:47 hores: El líder del PSC, Salvador Illa, ha celebrat que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, hagi decidit avançar les eleccions. «Quan més aviat votin els catalans, millor. El PSC està preparat i jo estic preparat», ha sentenciat en una roda de premsa al Parlament després de l’anunci d’Aragonès. El cap de l’oposició ha remarcat que Catalunya «necessita un president i no un candidat» i ha remarcat que cal «girar full per avançar i prosperar».
«Catalunya no necessita ni batzegades, ni inseguretat, ni inconsistència, ni fluctuació i desgovern; Catalunya necessita un president», ha subratllat, per afegir després que «no necessita ni candidats, ni invents ni experiments».
«Els catalans decidiran entre avançar o retrocedir, entre girar full o tornar al passat. Votaran si volen retrobar-nos, unir-nos i buscar el que uneix o si volen somiar per tornar a fer no sé ben bé què», ha dit Illa durant la seva intervenció.
L’anunci d’Aragonès s’ha precipitat després que no hagi pogut arribar a cap acord amb els comuns per als pressupostos. Sobre els comptes, el líder socialista s’ha limitat a dir que el PSC «ha actuat amb responsabilitat».
17:50 hores: El president de la Generalitat, Pere Aragonès ha anunciat aquesta tarda la convocatòria d’eleccions catalanes per al 12 de maig vinent en una declaració institucional acompanyat per la totalitat de consellers de l’executiu i sense admetre preguntes dels periodistes. És la resposta al fet de veure com el Parlament rebutjava per un vot la proposta de pressupostos del govern per enguany, «el de més recursos en la història de la Generalitat», que havien sumat l’únic suport del PSC. El cap de l’executiu ha culpabilitzat de la situació a la «irresponsabilitat» dels grups que han optat per «línies vermelles i vetos creuats», que «no han anat contra el govern de Catalunya, sinó «contra els seus ciutadans, els seus interessos i els serveis públics».
Aragonès ha defensat uns comptes que han acabat en no-res. «Els grups que han impossibilitat que el pressupost continués el seu tràmit al Parlament han dit que no a 1.000 milions d’euros per combatre la greu sequera que patim; no a incrementar en un 10% el pressupost d’Educació; no a acabar amb les retallades laborals de mestres i professores; no a 1.400 milions d’euros més pel sistema de Salut; no a més de 1.200 milions d’euros per habitatge; no al presssupost més alt de Cultura i Llengua de tota la nostra història; no a més recursos per recerca, desenvolupament i innovació, que per primer cop superaven els 1.000 milions d’euros, i no a 700 milions d’euros per impulsar la indústria catalana i que segueixi creant llocs de treball de qualitat arreu del país».
El president ha volgut «assumir la responsabilitat davant del bloqueig» per no dependre «dels que posen per davant del país els interessos de partit, a un i altre costat», convocant les eleccions amb l’objectiu de que «Catalunya es pugui dotar d’un govern molt més fort per continuar fent avançant el país i accelerar les transformacions sense dependència dels immobilistes».
Aragonès, a qui la direcció d’ERC ja va proposar com a candidat, ha argumentat que el seu «compromís» ha estat sempre el de posar solucions allà on hi havia problemes. I ha visualitzat el 12-M com una tria entre els qui defensen «sempre i arreu» Catalunya perquè miri cap al futur, o els qui aposten per un «model del passat». I en aquest sentit ha reiterat que hi ha dos projectes: el d’una proposta «netament republicana» i amb un horitzó de decidir el seu futur «lliure» com a poble, i el d’una visió «conformista i ancorada al país» i «còmode amb la dependència de l’Estat».
