El Casal Popular Panxampla de Tortosa va acollir divendres a la tarda una taula de debat amb gent que treballa la terra al territori i sota el títol ‘Accions locals, canvis globals’. La cita va comptar amb la participació d’una cinquantena de persones.
El primer bloc va girar al voltant de les mobilitzacions dels darrers dies. Tal com explicava Jordi, pagès de la Terra Alta, “una de les causes principals d’este esclat compartit del sector agrari ha estat la desídia dels sindicats que no cuiden les seves afiliades i afiliats des de fa anys”. Però, evidentment, n’hi ha d’altres de molt importants que han estat el detonant per fer sortir la pagesia i la ramaderia a manifestar-se. L’augment de la burocràcia, explicava Miquel Àngel, pagès del Baix Ebre, com el QIE (quadern integrat d’explotació), “pot suposar la mort de molta petita pagesia familiar, ja que no es disposa del temps ni dels recursos humans com sí tenen les grans productores”. També cal sumar-hi el fet que “a Catalunya no s’hagen cobrat les subvencions mentre que sí han arribat a altres comunitats autònomes”, segosn afegia el Jordi.
Durant el debat es va coincidir que aquí es va sortir al carrer perquè tot Europa estava mobilitzada, però que és molt difícil lligar les demandes de grans, mitjanes o petites produccions. A França l’ultradreta ha estat darrere de les grans mobilitzacions, com també en un principi a l’Estat espanyol. A Catalunya, reblava el Jordi, “la gent que ha sortit al carrer ho feia de forma diferent i s’han desmarcat d’estos discursos”.
Pel que fa a les conclusions, la sensació deixada per les mobilitzacions és que s’han aconseguit fites una mica insubstancials com que es canvie el nom de la conselleria o que dimitisca el president de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), quan en realitat el que calen són preus justos
Pel que fa a les conclusions, surava la sensació que s’han aconseguit fites una mica insubstancials com que es canvie el nom de la conselleria o que dimitisca el president de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), quan en realitat el que calen són preus justos. També hi va haver la crítica des del sector agrari que es dedica a la producció ecològica, pel fet que s’hagen allargat els terminis dels fitosanitaris que només afavorixen el model agroindustrial.
En un segon bloc es va parlar de sostenibilitat i en un tercer bloc de l’empobriment a les TE de la pagesia i la ramaderia, i del món rural en general. El focus es va fixar en com la comercialització de productes es fa a l’inrevés. És a dir, no comença partint dels costos que les productores i productors agrícoles tenen per després establir el preu dels productes al mercat. Com deia Miquel Àngel, “entre intermediaris i majoristes el preu va pujant i les que realment haurien de guanyar diners pel fruit del seu treball, no obtenen els suficients beneficis”. De fet, la majoria de vegades els paguen els productes per sota del seu preu de cost. Rodó, ramader del Montsià, detallava que “el 60% de la pagesia extensiva ha desaparegut. L’Administració no recolza suficientment el sector”.
Com explicaven des de diferents angles, caldria impulsar un discurs alternatiu a Terres de l’Ebre per poder redactar i transmetre el que necessita el sector agrícola
Com explicaven des de diferents angles, caldria impulsar un discurs alternatiu a Terres de l’Ebre per poder redactar i transmetre el que necessita el sector agrícola. “Podem ser autònomes, produir tot l’any diferents productes. Però també és un model de país. Volem recuperar la vida als pobles, a les escoles… Menys hardrocks, menys aeroports, menys congressos mobile. Hem de decidir quin pes té l’agricultura, quin el turisme, això és cosa de polítics, però també de les consumidores i consumidors”.
D’altra banda, la Laia, d’Ecologistes en Acció, exposava que “hi ha estudis que demostren que quan s’instal·len grans macrogranges als municipis, estos perden la població i no aporten llocs de faena com s’assegura des d’un principi”.
El darrer bloc es va parlar de quins són els reptes de futur, com el canvi climàtic, el relleu generacional o el paper de les dones en el sector. Entre d’altres propostes, es va parlar d’unir tots els moviments, com la justícia social, habitacional i l’agroalimentària. “Al final és posar la vida al centre, i d’això en té molt a dir l’ecofeminisme”, afirmava la Laia.
Des del Casal Panxampla, i per mitjà d’una nota de premsa, s’assegurava que “la jornada va ser molt fructífera. La gent que hi va assistir va pensar en fer una altra taula de debat per continuar parlant d’estos temes, ja que són molt necessaris. La unió és imprescindible per superar la precarietat en el sector que obedix a un sistema capitalista i globalitzat”. En aquest sentit, el comunicat recorda l’experiència de la Cecile, que va començar creant el grup de consum La Vianda fa quinze anys. Es tracta “d’un projecte comunitari que va començar precisament al Casal Popular Panxampla. I ara ha anat molt més enllà, amb la creació per exemple del SATE, una xarxa de distribució alimentària participativa i sostenible, que fa de pont entre les productores i les consumidores del territori. Es busca així la sobirania alimentària. Però també està al capdavant d’altres projectes, com un molí de garrofa on es compartixen coneixements i es camina cap a la sostenibilitat”.
La nota incideix també en el fet que “molt del que produïm aquí s’exporta fora, mentre importem productes que no caldria perquè ja els fem aquí. Catalunya només produïx un 30% del menjar que necessitem. Imaginem si en lloc de desprestigiar el sector agrari, pervertir-lo, especular amb els seus productes, el posessen en valor. Possiblement en zones rurals, la majoria al nostre territori, la gent podria dedicar-se a la terra, hi hauria molts llocs de treball i aturaríem el despoblament”.