Les mobilitzacions de la pagesia, iniciades a França amb efecte contagi a Espanya, té objectius clars i definits. Però també n’hi ha de fons. “Ens hem unit a la manifestació per fer pressió perquè els polítics ens escoltin”, era una de les frases més repetides en qualsevol manifestant d’arreu de Catalunya. I tots ells reconeixen la necessitat de “fer pressió als polítics” perquè encara hi ha una “gran desconnexió” entre el món urbà i el rural. En definitiva, ha arribat el moment de que la societat “empatitzi” amb el sector primari i sigui “conscient” de la seva importància.
Ara bé, la poesia deixa pas a la prosa quan es tracta de buscar solucions a curt termini. La burocràcia n’és un exemple. El conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, es defensava al Parlament assenyalant que, si bé en aquests 8 anys “la UE ha aprovat 196 normatives diferents i l’Estat 93”, el Govern català només 18. Però es que la qüestió ja no és tant qui encapaçala el rànquing, sinó el sumatori total. Mascort assenyalava a preguntes dels diputats de l’oposició els dos problemes que considera que té avui el sector: “no poder repercutir” l’augment de costos en el preu del producte i l’augment de la burocràcia d’altres institucions. I de fet no descobria res, perquè és això el que ha provocat la revolució de la pagesia. Ara bé, no són els únics que han provocat l’enuig. I un altre Parlament, en aquest cas l’europeu, s’ha vist ja obligat a donar resposta al que ha esdevingut un fenomen transnacional.
La UE obre la porta a “reavaluar” la PAC davant l’onada de protestes dels agricultors
La ministra belga d’Afers Europeus, Hadja Lahbib, ha defensat aquest dimecres que cal “reavaluar” la Política Agrícola Comuna (PAC) davant l’onada de protestes dels agricultors europeus. Davant la “realitat actual”, la ministra belga ha assegurat en un debat al ple del Parlament Europeu que cal adaptar les normes perquè els agricultors no estiguin “ofegats amb mesures inaplicables”. Al seu torn, el vicepresident de la Comissió Europea Maros Sefcovic ha dit que Brussel·les entén la “urgència” dels agricultors i ha defensat que cal garantir que tinguin uns “ingressos justos”.
En la seva intervenció, Lahbib, en nom de la presidència belga rotatòria del Consell de la UE, ha defensat “revisar” la reforma de la PAC aprovada el 2021, que, entre d’altres, volia augmentar la contribució del sector agrícola en la lluita contra el canvi climàtic. Per exemple, establia pagaments als agricultors i ramaders que apliquessin pràctiques beneficioses per al medi ambient, els anomenats ‘ecoesquemes’.
“És bo revisar-la per trobar un equilibri just”, ha dit la minsitra belga, que ha remarcat que cal que els agricultors tinguin un “mercat i regles del joc justes”.
Per la seva banda, Sefcovic ha afirmat que Brussel·les prepara un “full de ruta ambiciós” en matèria agrícola i ha defensat que cal “treballar per superar la polarització”. “Hem de trobar solucions comunes i preparar-nos per al futur”, ha assenyalat el vicepresident de la Comissió Europea, que ha dit que estan avaluant la possible competència deslleial en els diferents estats i que estan treballant en la reducció de la burocràcia.
Brussel·les retirarà la proposta de reduir a la meitat l’ús de pesticides
A més a més, Brussel·les retirarà de forma temporal la proposta de reduir a la meitat l’ús de pesticides de cara al 2030, una iniciativa que la Comissió Europea va presentar el juny de 2022 dins un paquet de mesures per reduir l’empremta mediambiental del sector agrícola. L’anunci l’ha fet aquest dimarts la presidenta de l’executiu comunitari, Ursula Von der Leyen, durant la seva intervenció al ple d’Estrasburg el passat dimarts, i pocs dies després que milers de pagesos bloquegessin el barri europeu de Brussel·les per denunciar el seu malestar amb les polítiques climàtiques de la UE. Davant els eurodiputats, la dirigent alemanya ha defensat que la proposta necessita un enfocament “més madur” després d’afirmar que s’ha convertit “en un símbol de polarització”.
En el seu discurs, Von der Leyen ha assenyalat que la proposta sobre l’ús dels pesticides ha generat disparitats entre els colegisladors, amb un Parlament Europeu que demana objectius més ambiciosos i uns estats -com per exemple França, amb un fort pes del sector agrícola dins l’economia- a qui els objectius de la Comissió no acaben de convèncer. “És per això que proposaré que es retiri la proposta”, ha resumit.
Per la presidenta de la Comissió, això no vol dir que l’ús de pesticides a la UE quedi en l’oblit. L’objectiu de Brussel·les és elaborar ara una nova proposta tenint en comptes més actors dins el sector i pensant solucions “a llarg termini”. La previsió és disposar d’un informe a finals d’estiu que fixi les bases d’un nou text i que serveixi “de fonament per a l’agricultura del futur”.
Sánchez promet que “enfortirà” la llei de la cadena alimentària per respondre a les demandes del camp
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha promès aquest dimecres durant la sessió de control al Congrés que el seu govern “enfortirà” la llei de la cadena alimentària aprovada la passada legislatura per donar resposta a algunes de les peticions del sector agroalimentari, que es mobilitza aquests dies. Ho ha fet en resposta a la intervenció de la diputada d’ERC Teresa Jordà, que li ha recordat que les mobilitzacions i protestes “són un símptoma inequívoc que el sector de la producció d’aliments pateix pels efectes del canvi climàtic, les exigències desmesurades i manca de bones polítiques”.
“Cada dia perdem centenars de pagesos, homes i dones que estimen la terra perquè la treballen”, ha dit Jordà. La diputada d’ERC ha demanat “terminis realistes” i “un canvi de direcció urgent a nivell europeu per establir clàusules mirall amb tercers països i alleugerir la burocràcia”.
“Reformin d’una vegada la llei de la cadena alimentària per corregir les fuites”, ha reclamat, i “que els observatoris oficials publiquin el cost de producció dels productes alimentaris”. “Siguin valents perquè no hi ha estabilitat econòmica si el pagès no es guanya la vida, i si no hi ha estabilitat econòmica no n’hi ha de social i ambiental, i només hi ha un guanyador: el populisme de la dreta negacionista”.
En la seva rèplica, Sánchez ha afirmat que tindrà “absoluta disposició i interlocució amb el camp” i farà “una tasca de persuasió a les institucions comunitàries davant les demandes justes” del sector. “Crec que estem fent una política transversal d’empatia amb el camp”, ha dit, però “cal continuar fent coses i espero comptar amb ERC per convalidar-les”.
El govern espanyol atorga una ajuda extraordinària de 12,7 MEUR a gairebé 11.000 agricultors catalans
I tot just el dimarts, quan els tractors ja havien fet marxa, el govern espanyol, a través del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, atorgava una ajuda extraordinària de 12.771.857 d’euros a 10.776 agricultors de Catalunya de cultiu de secà, arròs i tomàquet per a la indústria. Segons ha informat aquest dimarts en un comunicat, aquesta partida ha de servir per compensar els efectes de la sequera i la guerra d’Ucraïna. Catalunya és una de les deu comunitats autònomes qualificades com a “zona d’afectació alta” per les terres de cultiu de secà. Aquesta ajuda, inclosa en els pressupostos, compta amb una quantia de gairebé 269 milions d’euros per a totes comunitats de l’Estat i s’espera que beneficiïn un total de 139.756 explotacions agrícoles.
El Fons Espanyol de Garantia Agrària (FEGA) ha establert els criteris per rebre aquests recursos i en el cas dels cultius de secà fixa un màxim de 300 hectàrees subvencionables per beneficiari. Pel que fa a l’arròs i tomàquet de la indústria ve marcada per no haver fet sembra d’aquest producte el 2023.
Però què demanen els pagesos?
La protesta dels agricultors i ramaders està lluny de poder ser assignada a un sindicat o plataforma, perquè en el fons és una confluència d’enuig i ràbia procedents de diferents sensibiitats. Però a l’hora d’intentar esquematitzar, paga la pena centrar-se en les reivindicacions expressades des d’Unió de Pagesos.
El sindicat denuncia l’incompliment de la Llei de la cadena alimentària, que no actua per reforçar el paper dels productors ja que el Ministeri ha d’establir els criteris per determinar els costos de producció i aconseguir que els preus en origen se situïn per damunt dels costos. De la mateixa manera, ha posat en qüestió reiteradament que el Pla estratègic espanyol de la Política Agrària Comuna (PAC) no afavoreix la pagesia professional ni compensa les noves càrregues burocràtiques i ambientals que imposa. A més, reclama que el Ministeri adapti els plans estratègics a la realitat mediterrània.
Pel que fa a la sequera, Unió de Pagesos reclama a l’Administració que pagui els ajuts compromesos per la sequera de l’any passat en el sector de cereals i herbacis perquè la pagesia pugui assumir els costos de la llavor, el gasoil, l’aplicació de dejeccions i la fertilització del sòl i la sembra, tot i les dificultats de la sequera i els greus danys de fauna. En aquest sentit, el sindicat ha treballat perquè a començament d’aquest any s’aprovi a Catalunya una nova llei de gestió de la fauna cinegètica.
Quant al gasoil agrícola, cal un suport més directe i àgil i amb el mínim gravamen. El sindicat demana que es reguli un gasoil professional agrari que tingui el descompte al lloc de proveïment, com s’havia fet en l’època postcovid per a tota la ciutadania, en lloc del sistema actual, que consisteix en una desgravació d’impostos a final d’any, quan es presenten les despeses anuals.
L’Administració també ha de resoldre, segons Unió de Pagesos, la competència deslleial d’importacions que no compleixen les mateixes condicions exigides a les produccions dels països membres de la Unió Europea, així com les condicions del sistema de les assegurances agràries, ineficaces per a la protecció de les rendes de la pagesia.
El sindicat també fa una crida a la pagesia que s’ha traslladat avui a Barcelona per retornar amb els tractors a les comarques des d’on s’han desplaçat i recorda que també convoca mobilitzacions al territori el 13 de febrer i a Madrid, el 21 de febrer, davant del Ministeri d’Agricultura.
