El primer pressupost del nou predomini de les esquerres a l’Ajuntament de Tortosa ha estat ratificat aquesta tarda amb el suport decisiu de l’únic regidor de la CUP i el rebuig de Junts per Tortosa. Suma 45,5 milions d’euros, un 27,53% més que l’últim pressupost aprovat, corresponent al 2022 (el de l’any passat va ser prorrogat). La partida d’inversions és de 4,9 milions d’euros. Per la seva banda, el pressupost consolidat de la corporació ascendeix a un total de 94,2 milions d’euros, incloent l’Ajuntament, l’EPEL Hospital, Tortosa Media, Tortosasport, GESAT, GUMTSA,Tortosa Salut i el Consorci Ruta dels Tres Reis.
La votació ha suposat el primer èxit real del tripartit després de formar govern, perquè els fets sempre s’imposen a les paraules. I malgrat que l’exalcaldessa, Meritxell Roigé, ha estat incisiva a l’hora de denunciar desajustaments entre l’anunciat i l’escrit sobre paper (com per exemple «la gran paradoxa» de comptabilitzar menys ingressos dels previstos amb l’increment de les ordenances municipals), la realitat és tossuda i el resultat és inamovible pel que queda de mandat: 11 a 10. «Tenim el nostre model de ciutat, no el seu. El que ha fet avui és presentar un pressupost alternatiu que només comparteix vostè», li etzibava la regidora d’Hisenda, Maria Jesús Viña. I de fet no li faltava raó, perquè l’extensa intervenció de la portaveu del principal grup de l’oposició ha estat una constant comparació entre les bondats dels seus mandats anteriors i les presumptes maldats que s’amaguen en el pressupost actual, nascut «del’augment més gran d’impostos de la història de la ciutat».
Però Roigé, que en distàncies curtes té una bona ziga-zaga, contraatacava per la banda recordant que ERC havia estat compartint govern amb ella sense escarafalls mentre invitava l’anticapitalista Sergi Arnau a mostrar-li què hi havia realment de tot el que li havien promès escrit sobre pedra als pressupostos aprovats: «Zero euros per a remunicipalitzacions i 30.000 euros menys per al Bisbat per unes obres destinades a la Catedral. Això és el que ha aconseguit. Però a vostè li dona igual perquè el seu únic objectiu era agranar-nos». Arnau, que semblava satisfet que des de la bancada contrària no vulguin reconèixer encara qui té la clau del plenari, anava a la seva: «Es millora el pressupost anterior i s’evidencia la incidència de la CUP i el desplaçament de l’eix polític del govern a l’esquerra. Continuarem treballant per capgirar el model de ciutat», ha conclòs.
Pel que fa al debat, cap sorpresa en els grans trets. Tant l’alcalde, Jordi Jordan, com la mateixa Viña s’han remès, gairebé sense canviar ni una coma, als arguments que radiografiaven el pressupost ja exposats en roda de premsa anterior En essència, uns números «realistes» que «marca un canvi en les polítiques dutes a terme per l’Ajuntament, que atén les necessitats dels tortosins i tortosines, que potencia l’activitat econòmica, i que fa del nostre municipi, una ciutat més amable i amb més atenció a la via pública i als equipaments, actualitzant-los i posant-los al dia, i més adaptada al canvi climàtic».
La negociació fallida
Arnau ha repassat les notes de la seva roda de premsa prèvia anunciant el suport als comptes municipals, com també Roigé durant bona part de la intervenció. Ras i curt, els ha titllat de «fum» i de «poc ambiciosos», generant de nou dubtes sobre la capacitat del govern per a gestionar les subvencions per a construir les dues futures llars d’infants. Una extensió al plenari d’una compareixença davant la premsa viscuda la setmana passada i que havia estat rebatuda poques hores després per Viña.
Les poques novetats aportades després de dues hores i mitja d’incomprensions mútues han provingut de la negociació iniciada la setmana passada entre el tripartit i Junts, acabada finalment en no res. L’escull on tot ha encallat, un cop el pacte estava més a prop del que tothom s’hauria imaginat, ha provingut del reclam de l’oposició per posar en marxa el pavelló als Josepets, una de les dotze propostes posades damunt la taula per Roigé després de la seva insistència per mantenir almenys oberta la porta a un canvi de posicionament in extremis. «L’esport de la ciutat el necessita, el centre històric necessita activitat i tenim els diners», afirmava Roigé al plenari defensant el seu «projecte de ciutat». “Estem estudiant la viabilitat econòmica i tècnica del projecte dels Josepets conjuntament amb el Ministeri d’Esport per donar-li sortida, així amb altres actuacions al mateix espai. Per tant, no era un no, era treballem-ho més”, li responia Viña. És clar que aquest partit, com passa sempre en la política tortosina, ja s’havia disputat només unes hores abans en rèpliques del govern i contrarèpliques de Junts per Tortosa als mitjans d’informació.
Possible impugnació
I si bé el capítol sobre els pressupostos ja forma part de la Història política de la ciutat, Roigé manté encara una carta a la màniga. El fet que des del govern no s’hagi justificat la urgència del plenari extraordinari i que s’hagi comunicat de la convocatòria al grup de Junts amb només dues hores d’antelació, incomplint els terminis legals, serà objecte d’un informe de secretaria, demanat per Junts per Tortosa i que podria suposar la impugnació dels acords del plenari. La jugada servia per a denunciar de pas les maneres de fer del tripartit, perquè tal com denunciava Roigé, «hi ha alguns regidors de Junts que encara no han pogut venir perquè estan a la feina», es queixava l’exalcaldessa, farta de la «constant manca de respecte amb la que actuen cap a l’oposició». Jordan li ha respost que la celeritat de la convocatòria cal buscar-la en la voluntat de l’executiu local de convertir en operatiu el pressupost com més aviat millor. «Aquest no és el camí, i passar d’estar prop d’arribar a un acord a una impugnació, no és la solució», afegia el batlle.
