L’Ajuntament de Tortosa ha estat el primer ajuntament del territori en aprovar, per unanimitat, la moció promoguda des de la Plataforma en Defensa de l’Ebre que rebutja explícitament i sense matisos la interconnexió de xarxes i qüestiona la mesura del transport marítim d’aigua per ser poc eficient en la resolució del problema d’escassetat d’aigua. El text també insta el govern de l’Estat i de la Generalitat a estudiar un canvi d’ubicació de la dessaladora del Foix (Cunit-Cubelles) a les comarques del Llobregat, on realment es genera l’escassetat d’aigua, i posa sobre la taula la necessitat de replantejar el model de desenvolupament i el desequilibri territorial existent. Podeu veure la declaració institucional íntegra aquí: declaració institucional interconnexió de xarxes
Membres del moviment han estat presents aquesta tarda en el plenari per seguir en directe el que ha estat una nova escenificació d’unitat en el fons, però amb diferències a l’hora d’argumentar-la per part dels diferents grups municipals, amb constants referències a posicionaments anteriors per part d’uns i altres.
Mar Lleixà defensa l’actuació d’Acció Climàtica
Per part d’ERC, la republicana Mar Lleixà defensava les actuacions dutes a terme des del departament d’Acció Climàtica per aportar solucions als problemes de subministrament a l’àrea de Barcelona i valorava les reiterades negatives del conseller David Mascort a acceptar una interconnexió de xarxes. «La solució al període de sequera -afegia- passa per estalviar al màxim l’aigua que es pugui i reutilitzar-la. La interconnexió és una mesura simplista: a les Terres de l’Ebre també necessitem aigua», reblava, recordant les limitacions patides pels pagesos i la necessitat de garantir el cabal ecològic. «ERC som el partit que sempre ha lluitat contra les amenaces de transvasament de l’Ebre», afegia Lleixà, afirmant que des del seu partit es defensa «una nova cultura de l’aigua» basada «en l’eficiència i sostenibilitat. Defensem que la demanda s’ajusti a l’oferta d’aigua existent a cada conca, i que cada conca pugui autoabastir-se». La republicana també aprofitava per recordar la votació al Parlament d’una proposició dels comuns a finals de desembre per refermar el compromís contra el transvasament, amb l’abstenció de Junts. Un posicionament que feia lligar amb les antigues pràctiques de CiU i el seu suport al transvasament d’Aznar.
Víctor Grau i els retrets al govern de la Generalitat
En nom del grup municipal de Movem-PSC, Víctor Grau expressava l’evidència del canvi climàtic i posava «la crisi hídrica» com un dels principals reptes a resoldre a Catalunya. «La sequera s’ha convertit en un problema estructural i cal plantejar solucions de gran importància», que no passen per la interconnexió sinó «altres alternatives. Cal reconèixer que qui ha governat el país en la darrera dècada ni han fet els deures ni han estat a l’altura en matèria d’inversions hidràuliques. Les limitacions al consum no resolen la problemàtica», deixava anar, alertant de pas sobre els vessants polítics de la crisi fent referència també a l’abstenció de Junts al Parlament. I ho feia «instant al grup de Junts per Tortosa, associat amb Junts per Catalunya al nostre municipi, a què exerceixin la pressió necessària en la defensa del territori. Calen compromisos clars. La història ens ha demostrat que no sempre la totalitat de les formacions estan a l’altura dels fets».
La CUP i el perill del «gran lobby de pressió»
El cupaire Sergi Arnau denunciava la revifalla «del gran lobby de pressió» ja detectat a la crisi del 2008 que volia fer negoci amb la necessitat puntual a Barcelona «per fer canvis estructurals en la distribució de l’aigua del país» amb un transvasament permanent de l’Ebre. «I ara, 15 anys després, el govern de la Generalitat segueix els mateixos passos que el govern del tripartit i a poc a poc ens va portant a la mateixa situació», amb el menysteniment de la pagesia davant els interessos del turisme i la construcció. «Més que un problema de falta d’aigua el tenim de model de desenvolupament», etzibava, al mateix temps que qüestionava quin seria el posicionament dels regidors tortosins en funció de les decisions que es prenguin al Parlament.
Meritxell Roigé: «No es pot mirar sempre cap al sud quan calen solucionar problemes»
La portaveu de Junts per Tortosa, Meritxell Roigé, es transportava al darrer plenari on havia reclamat la necessitat d’un posicionament clar i inequívoc en contra del transvasament. «És un tema recurrent, ja va passar el 2008 amb un govern tripartit encapçalat pel PSC, amb un transvasament amb les obres ja iniciades i que la pluja va aturar per sort. Estem satisfets que avui hi hagi aquest acord, de nou per unanimitat». Roigé assegurava que des del seu grup «sempre ens hem posicionat en contra de qualsevol transvasament de l’Ebre, perquè creiem que no es pot mirar sempre cap al sud quan es volen resoldre els problemes i les necessitats. I calia que el govern de la Generalitat fes els deures i no els ha fet» d’ençà que el 2008 ja es va fer evident l’escassetat del subministrament d’aigua a Barcelona. I aprofitava alhora per anar més lluny que el text de la moció pel que fa al transport d’aigua per mar des del port de Tarragona deixant constància que és una mesura «que rebutgem. Instem al govern d’ERC a no fer-la de manera recurrent ni esporàdica», tant per criteris de cost amb relació a l’eficàcia real com per poder ser l’avantsala d’un transvasament permanent.
L’alcalde celebra el consens «més enllà dels matisos»
Finalment, l’alcalde, Jordi Jordan, celebrava «aquest consens més enllà dels matisos que hi ha entre les diferents formacions. Penso que és molt important que avui Tortosa lideri una vegada més aquest rebuig a la interconnexió de xarxes. També que sigui la primera ciutat del territori que faci aquest pronunciament, i espero que la resta d’ajuntaments i consells comarcals se sumin a aquesta iniciativa de la plataforma».
