«És graciós que els qui van donar suport al Pla Hidrològic d’Aznar ara es presentin com els més antitransvasament”. Aquest és el titular escollit per l’edició impresa d’El País de l’entrevista feta al president del Consorci Aigües de Tarragona, Joan Alginet, publicada aquest diumenge. «CiU no existeix com a partit -afegeix-, però sí que existeixen els seus fills i els seus nets. Algú pot tenir dubtes que Junts manté l’essència de CiU? Miri, hi ha partits que tenen legitimitat quan fan reclamacions, i mereixen credibilitat, perquè sempre s’han posicionat per una nova cultura de l’aigua. Però això, hi ha qui no pot dir-ho, de cap manera».
Alginet admet la possibilitat de traslladar aigua de Tarragona a Barcelona. Ho fa reconeixent que «és una solució que s’ha posat sobre la taula. L’ideal seria que plogués i que no fes falta recórrer a mesures extraordinàries, però és el que hi ha. Es tracta d’una solució concreta per al moment d’excepcionalitat en el qual ens trobem, no és en cap cas una acció estructural».
Alhora, reconeix que «el debat apel·la al sentiment territorial, i la gent de les Terres de l’Ebre tenim un sentiment de greuge històric, perquè només es recorden de nosaltres quan hi ha una necessitat. Jo crec que això ha canviat, i que ara tenim un Govern de la Generalitat que està compromès amb el Delta i amb la seva gent». Segons exposa Alginet, «a Catalunya hi ha dues realitats diferents. Les conques internes estan en fase d’excepcionalitat per sequera, amb mesures restrictives. Abasta a una bona part del país, inclosa Barcelona, i la competència és de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). En canvi, la conca de l’Ebre està millor. No tenim els mateixos estadis de sequera que defineix el ACA i Mequinença, el nostre pantà de referència, està a més del 80% de la seva capacitat».
És en aquest punt en el qual el periodista pregunta si a l’Ebre sobra aigua. I és de la resposta d’on neix el titular: «L’aigua sempre ha estat un element de debat i de polèmica. Jo soc de Deltebre i conec aquesta realitat, perquè he format part del moviment antitransvasament en les Terres de l’Ebre. Es tendeix a simplificar debats que són complexos. Si jo ocupo la cadira del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), la qual cosa vull és rebaixar la dependència del consum d’aigua de l’Ebre. I puc intentar-ho a força de fer brindis al sol o plantejant alternatives perquè això es compleixi. Hi ha una llei que fixa que l’aigua de l’Ebre és per a la província de Tarragona, i per a donar servei a ús urbà i industrial. Si l’aigua de l’Ebre ha de sortir del seu àmbit, es fa necessari un canvi legislatiu. No deixa de ser graciós que els qui donaven suport al Pla Hidrològic de José María Aznar, ara es presentin com els més antitransvasament».
