L’arribada de la bestreta sobre els fons nuclears als municipis de les dues àrees del Penta continua en un intermedi musical. «No ens ha arribat res. En un primer moment ens van dir que arribaria entre el 23 de novembre i el 10 de desembre, però no tenim ni la bestreta ni el primer pagament que esperem des de fa mesos. De fet, tampoc hi ha resolució de pagament per part de la conselleria. L’únic que fan és escudar-se en que la llei un nyap, sense tenir en compte que sigui com sigui és d’obligat compliment per al govern», etzibava aquest dijous l’alcalde de Batea i diputat del grup socialista al Parlament, Joaquim Paladella. Ho feia només 24 hores després d’interpel·lar a la consellera sobre l’estat de la qüestió en sessió de control a la cambra. El representant socialista recordava que l’aprovació de l’impost és de 2020 i que ha recaptat prop de 600 milions d’euros, sense que hagi arribat encara ni un duro al territori tot i l’aprovació de la modificació de la llei que en garantia el retorn del 50% el desembre de l’any passat.
La pregunta formulada tenia trampa perquè anava destinada a conèixer «quines actuacions i projectes han finançat fins al dia d’avui» amb aquests recursos procedents de l’impost a les centrals nuclears. La resposta provenia de la consellera de Presidència, Laura Vilagrà. «L’Ebre és un dels territoris més afavorits als pressupostos. Hi destinen 300 euros per habitant», afirmava. I ja de cara a barraca, i donant per sobreentès el sentit de l’interrogant plantejat per Paladella, Vilagrà afegia que «l’aplicació d’aquest fons d’inversió està signada per part del departament d’Empresa. Per tant és qüestió de dies que puguem fer les bestretes que corresponen».
Vilagrà havia estat nomenada des del govern per baixar a la trinxera en comptes del seu homòleg d’Empresa, Roger Torrent, davant la «falta de concreció» de la pregunta. En la seva rèplica, Paladella reconeixia que «no preveia que seria vostè la que em contestés. Però sí que preveia que no em contestarien. ja li diré jo: cap inversió». Fent un relat cronològic que s’iniciava el desembre del 2021 amb l’aprovació del redactat inicial de la llei (que destinava el 20% i no el 50% al territori), Paladella afirmava que en tot aquest espai temporal fins a l’actualitat «no ha arribat ni un sol euro a ajuntaments o empreses del territori. Recursos que es donen per perduts».
En aquest punt exposava, de nou, que la llei modificada el desembre del 2022 a partir d’una iniciativa conjunta de socialistes i Junts «diu explícitament» que enguany els diners s’havien de transferir transitòriament als ajuntaments del Penta 2. Cal tenir en compte que posteriorment s’hi van afegir també els del Penta 1 per resolució de l’òrgan de governança dels fons. «I fins a dia d’avui el que ens ha arribat és una promesa, com la que vostè avui a tornat a dir, d’una bestreta, de la qua curiosament no en parla la llei. Estem davant d’una excusa de trileros. Si vostès no compleixen la llei, els ciutadans i empreses de les Terres de l’Ebre creuen que estan moralment obligades a complir-la?».
Ja sense filigranes de llenguatge, i passant ede la poesia a la prosa, Vilagrà deixava escrit en acta que «aquesta bestreta es pagarà immediatament perquè ja està signada per part del departament des d¡un punt de vista d’urgència malgrat que la tramitació és feixuga. I també malgrat l’existència d’alguns ajuntaments que no estaven al corrent de pagament de la Seguretat Social. Vostè sap què significa això, però bé, ja ho hem resolt. Per tant, és imminent», deixava anar, afegint que «si anem tard és pel nyap que van fer el seu grup parlamenti i altres en la modificació de la llei deixant fora dues comarques» lleidatanes «i tampoc tenien en compte el Penta 1». La consellera garantia que «el 2024 no ens trobarem en aquesta situació. Tindrem el reglament, els criteris i posarem al dia i de forma molt més àgil el pagament que ja rebran directament».
De fet, Vilagrà anava més enllà i avançava que el departament d’Empresa, per mitjà d’ACCIÓ, ja havia atret «dos projectes industrials a la Ribera d’Ebre de 32 milions d’euros d’inversió que ocuparan 110 nous llocs de treball. Per tant, la nostra aposta per les Terres de l’Ebre és absoluta», tancava la consellera, sense més precisions ni detalls. Arribarien més tard, i fora de seu parlamentària, quan des dels gabinets de premsa havien de precisar que la consellera s’havia equivocat de comarca i es referia al Baix Ebre.
