L’amnistia que negocien les forces independentistes i el PSOE està pendent del vistiplau definitiu per les parts, si bé a les darreres hores d’aquest matí sembla que ha agafat velocitat de creuer i no es descartaria fins i tot que la proposició de llei es registri aquest mateix dijous al Congrés dels diputats. Mentrestant, el PP articula la seva resistència a partir del Senat, amb una modificació del reglament destinada a dilatar la seva tramitació sense oposició possible gràcies a la seva majoria absoluta, i d’un Consell General del Poder Judicial, amb el seu mandat extint des de temps de Marc Aureli, que ha convocat plenari per al pròxim dilluns amb l’únic propòsit de mostrar el seu rebuig a l’amnistia intentant pactar una declaració institucional. Tanmateix, el camí no és gens fàcil, perquè la negociació amb Junts semblava està encallada per una clàusula de l’esborrany de la llei. Segons avança El Món, l’escull fa referència “als casos de lawfare i que no pengen directament del Primer d’Octubre. Per exemple, els acusats de malversació en les peces separades de l’Operació Volhov que dirigeix el jutjat d’instrucció 1 de Barcelona”.
Aquest marc de volatilitat política, susceptible de variacions en qüestió d’hores, dona peu almenys a poder posar damunt la taula la repercussió que podria tenir l’amnistia en els processos que afecten persones de les Terres de l’Ebre. És a dir, les causes obertes contra tres polítics rapitencs: l’ara president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó, l’actual delegat del govern, Albert Salvadó, i l’exalcalde rapitenc, Josep Caparrós. Però a aquests procediments caldria sumar-hi també les implicacions derivades als ciutadans que ja han han vist finalitzades les tramitacions civils o penals dels seus casos, en el marc de les protestes dutes a terme pel Tsunami Democràtic.
La manca d’informació sobre el contingut exacte de l’articulat requereix prudència. Segons fonts jurídiques consultades per l’EbreDigital, l’amnistia tal i com ha estat dibuixada per declaracions polítiques suposaria “esborrar les petjades jurídiques i les conseqüències penals que hagin deixat els procediments judicials des de l’1-O fins a la data de finalització que fixi la proposició de llei. Fins i tot suposaria el retorn de les indemnitzacions”.
Les mateixes fonts deien clar que les causes encara obertes també serien recollides dintre de l’amnistia. Ara bé, en aquest cas deixen clar que cal estar atents a quina tipologia de delictes que recolliria l’articulat. Perquè a hores d’ara hi han dubtes sobre la inclusió del de malversació o prevaricació, perquè no estarien recollits dins de principis de caràcter general com els de llibertat d’expressió, de reunió i manifestació. I aquests són precisament alguns dels diversos delictes als quals han de fer front els tres polítics rapitencs. Albert Salvadó i Caparrós haurien ser jutjats a l’Audiència Provincial de Tarragona -en una data sense fixar- per uns presumptes delictes de prevaricació i desobediència perquè van fer tot el possible per a esquivar la suspensió del referèndum, facilitant a més a més que es tornés a votar després que la Guàrdia Civil desallotgés a la càrrega el pavelló firal de la Ràpita. Per la seva banda, l’actual dirigent de l’autoritat portuària barcelonina està també a l’espera de conèixer data de judici oral per uns presumptes delictes de malversació agreujada, prevaricació i desobediència per la seva condició de secretari d’Hisenda. Tots ells acumulen també peticions d’inhabilitació per exercir càrrecs públics. Cal estar, doncs, molt pendents de quin és l’articulat final per conèixer com els acaba afectant. “S’ha de mirar amb calma”, afegeixen les fonts, sumant coneixements legals amb sentit comú.
