La situació econòmica dels 200.000 habitants de les Terres de l’Ebre és tercermundista, com acaben d’indicar en els últims dies les dades de l’Agència Tributària, analitzades per professors de la Universitat Autònoma de Barcelona. Agafant com a base la renda mitjana bruta de l’any 2021, i només per als municipis de mil habitants, la negra notícia se’ns va presentar amb aquest titular: “Vuit municipis de les Terres de l’Ebre es troben entre els deu més pobres de Catalunya”. Però la situació és molt pitjor com aquest article editorial analitzarà.
Fixem-nos. A les Terres de l’Ebre hi ha 52 municipis, i resulta que 10 han estat assenyalats com els més pobres de Catalunya, i no és del tot cert. Perquè, què passa als setze municipis que no superen els 1.000 habitants i que no formen part de l’anàlisi que hem conegut? Què passa a aquests 16 municipis, començant per Benifallet, i acabant per Vilalba dels Arcs, passant per Paüls, Freginals, la Galera, Godall, Mas de Barberans, Garcia, la Palma d’Ebre, la Torre de l’Espanyol, Vinebre, Arnes, Bot, Caseres, la Pobla de Massaluca, Prat de Comte?
Per deducció, per intuïció, per expertesa i per sentit comú, no ens allunyaríem molt de la realitat de què la situació és la mateixa o molt pitjor. I és que, senyores i senyors, prenguin nota d’aquesta dada: a Batea, el pitjor municipi dels analitzats, els ingressos mínims bruts anuals dels seus veïns és de només 18.034,€, gairebé els mateixos ingressos que el salari mínim interprofessional que l’any 2023 és de 15.120 € i de 1.080 € mensuals. Els veïns de Batea ni arriben a uns ingressos mensuals de 1.200 €!
Però és que la cosa no acaba aquí. En una franja de quatre mil tres-cents euros més, en endavant, ens trobem que un municipi emblemàtic i històricament de referència com Ulldecona, l’últim del rànquing analitzat, els ciutadans arriben als 22.421 € bruts anuals. I entre els vuit restants, també ens trobem a municipis que, a priori, podíem pensar que no estaven tan malament, cosa que aquest bany de realitat tira per terra, per aquestes són les dades esfereïdores: Horta de Sant Joan (20.742 €), Sant Jaume d’Enveja (21.752 €), Camarles (21.857 €), Santa Bàrbara (22.262 €), el Perelló (22.316 €) i l’Aldea (22.359 €).
Però, què passa amb tots els municipis que no han sortit referenciats fins ara? Podem pensar que estan lluny d’aquests índexs catastròfics, i que s’aproximen a la part alta de Catalunya que marca Matadepera amb 69.511 € de renda bruta mitjana? És de sentit comú concloure que no, que tampoc, ni de lluny. D’acord amb la tendència de l’estudi, ben just que hi hagi algun municipi que supere els 30.000 €.
La realitat econòmica de la gran majoria dels ciutadans ebrencs és extremadament preocupant. Els joves que es queden tenen sous de misèria, amb els quals no poden crear-se un nou futur
I tot això, per què passa? Explica l’estudi que és, entre altres raons, per l’envelliment de la població. Ai mare de Deu! Però si els últims estudis indiquen que ens estem envellint més i despoblant més! Llavors, ja podem preveure que si aquest estudi es fa anualment i d’aquí a pocs anys, la situació serà pitjor. Entre altres raons perquè encara no s’ha frenat el despoblament del territori, una autèntica calamitat, i perquè els brots verds de la industrialització encara no han revertit la situació, i tant de bo ens equivoquem quant és faça l’estudi de 2023 amb una Kronospan com a nova locomotora econòmica.
La realitat econòmica de la gran majoria dels ciutadans ebrencs és extremadament preocupant. Els joves que es queden tenen sous de misèria, amb els quals no poden crear-se un nou futur. I la referència de moltes cases són les pensions dels jubilats. I entre els que tenen l’oportunitat de tenir un lloc de treball estable, en el millor dels casos els ingressos s’aproximen als 30.000 € bruts de renda, llevat que es treballi en b i cobren algun complement per a les despeses extra. Un panorama de moltes dècades a la cua de Catalunya de la que mai hem sortit, malgrat les constants crides a l’esperança.
Qui governa els ciutadans està obligat, per ètica i estètica, a prendre nota d’aquestes xifra lamentables per revertir-les urgentment
La descentralització administrativa de l’any 2001 va portar la Delegació del Govern i les Delegacions, i la il·lusió de què, autogovernant-nos, seríem més eficients i tindríem més encert i millor ritme per prendre decisions per obtenir un millor futur. Vint-i-cinc anys després, l’únic que ha canviat és que hi ha moltes més persones que prioritzen entrar a la funció pública (funcionaris, sigue a l’ensenyament, als Mossos o a la medicina-infermeria), i també a la política, on sí que se superen fàcilment els 60.000 € d’ingressos bruts.
Davant d’aquest panorama, hi ha una sèrie d’exigències que cal fer: qui governa els ciutadans està obligat, per ètica i estètica, a prendre nota d’aquestes xifra lamentables per revertir-les urgentment. I la prova són els consensos. Si hi ha consens i acord, davant la crítica situació, es fa bé la faena. I, si no, l’únic que es fa és lluitar per mantenir el sou privilegiat, i no per l’interès general.
Que prengui nota qui ens governa. Perquè la pròxima prova de foc és el Fons de Seguretat Nuclear. Si aquests diners no s’utilitzen per incrementar la renda dels ebrencs, i es fan servir per polítiques de campanar, algú haurà de demanar perdó, dimitir, i donar pas a gent més preparada per portar empreses arreu del territori, amb rendes que no haurien d’estar mai per sota de, com a mínim, 35.000 € anuals.