Cent dies donen per a molt si es tracta d’una campanya militar, poden servir per a poc si no s’aprofiten en qualsevol aspecte de la vida o poden donar peu a iniciar el canvi de rutines heretades en institucions. Aquest darrer cas és el que simbolitza el primer govern progressista de Tortosa en lustres, després d’un acord propi de thriller de Hollywood. L’alcalde, Jordi Jordan, escenifica la voluntat de canvi no només del tripartit que governa (Movem, PSC i ERC), sinó també de la CUP, que en proporciona l’imprescindible suport extern. En aquesta entrevista concedida a EbreDigital parla del passat i de l’actual oposició, la de Junts per Tortosa escenificada en la figura de l’exalcaldessa Meritxell Roigé, però també avança quins són els eixos que ja s’estan posant en marxa per part del nou executiu local de cara a la transformació de la capital del Baix Ebre.
Pregunta: Per què sembla que un govern d’esquerres a Tortosa ha de ser una excepció fora de guió?
Resposta: Tortosa és una ciutat progressista, i ho ha demostrat en totes les últimes votacions dels últims anys. Hi havia una majoria progressista el 2015, el 2018 i el 2023, i a totes les eleccions catalanes i generals els partits progressistes han guanyat. El que passa és que, a l’hora d’articular els pactes en l’àmbit local, no s’han pogut tancar. L’espai convergent de la ciutat havia estat hàbil en evitar-los, tot i que socialment era l’opció majoritària. Fins ara.
P: Què us han semblat els 90 dies de treva que va dir que us concedia Junts per Tortosa?
R: Jo el que vaig fer com a alcalde des del minut zero va ser demanar una oposició responsable i constructiva. I el que és evident és que des del minut zero hem tingut una oposició destructiva que va en contra de la ciutat. Des del principi només fan que criticar per criticar. Encara no he sentit cap proposta en positiu i jo crec que l’actual oposició està sobreactuant de tal manera que s’està convertint en una caricatura. Ells poden decidir quina oposició fan, però la meva mà sempre estarà estesa.
P: Us heu trobat ja amb tot el que us podríeu trobar?
R: Evidentment, quan entra un nou equip de govern després de 16 anys comença a descobrir moltes interioritats que abans no coneixíem. I això tenint en compte que es van esborrar tots els correus electrònics d’alcaldia. Aquesta va ser la primera sorpresa que vam tenir. I a partir d’aquí, estem actualitzant, revisant i descobrint moltes coses que abans desconeixíem.
P: Quina relació teniu amb la CUP? La seva abstenció va impedir l’aprovació del projecte presentant a plenari per l’equip de govern sobre el crèdit de 4 milions d’euros per poder pagar la Clínica Terres de l’Ebre.
R: Jo crec que la CUP és conscient que tenim una oportunitat de consolidar una majoria progressista. Han signat amb nosaltres un pacte d’estabilitat. I amb relació al tema de la Clínica, s’ha de dir que la CUP va passar del no a l’abstenció, però mai pensava que Junts per Tortosa votaria també el mateix, perquè en el consell d’administració de Tortosa Salut (en aquells moments encara presidida per Meritxell Roigé) havia votat a favor a la proposta. Per tant, no hi va haver una mala intenció de la CUP sinó una sorpresa majúscula de la responsabilitat dels convergents, que van acabar provocant que no’aprovés una cosa que quatre dies abans sí que havien avalat al consell d’administració. Més enllà d’això, les relacions amb la CUP són bones. Tenen una voluntat constructiva.
P: Amb el nomenament del nou bisbe de Tortosa, ja disposen d’interlocutor per tractar el futur de l’arxiu comarcal. En quina situació està el seu trasllat?
R: El bisbat, que es el propietari dels Reials Col·legis, ja fa anys que ha manifestat que vol deixar de llogar l’edifici com arxiu i, a més, s’ha quedat obsolet i petit per la quantitat de documentació que tenim. Estem treballant amb la Generalitat per buscar un nou emplaçament.
P: La solució demana aixecar un nou edifici?
R: Estem davant de diverses opcions. Encara no estan tancades, i haurem de veure si la solució passa per un edifici de nova construcció o la rehabilitació d’algun equipament actual.
P: Quin és l’escenari que prefereix l’ajuntament per instal·lar la nova seu de la Diputació, després d’abandonar la del Palau Climent per deficiències estructurals?
R: Se’ns va comunicar per part de la Diputació de la voluntat de canviar la seu, i el que hem fet es posar-nos a la seva disposició. El que volem és que continuï estant al nucli antic, i tenim diverses opcions.
P: En quina casella es troba la construcció del nou hospital?
R: Estem en la casella en la qual, quan accedim al govern, ens trobem que els terrenys que es van comprar per fer un hospital nou es troben ubicats en un espai on clarament la normativa deia que no es podia construir un equipament sanitari. Aquesta informació s’havia amagat per part de l’anterior alcaldessa a la resta de grups i a la societat. Som conscients que hi ha una modificació en marxa en l’àmbit estatal del reglament de Domini Hidràulic, al qual es van enviar al·legacions per part de l’ajuntament, si bé es van enviar abans de comprar els terrenys. Això demostra que ja se sabia que aquests terrenys ja no eren aptes per aixecar el nou hospital. D’això no es va informar mai, i és una d’aquelles coses que hem descobert ara perquè hem vist quan es van enviar i de quina forma.
Sabent això, des del minut zero ens hem reunit amb la Plataforma per a un Nou Hospital i els hem explicat la situació, així com amb les dues administracions que al final han de donar el seu vistiplau, que són l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE). Estem en converses amb ells per esbrinar si, finalment, aquests terrenys seran aptes -si ho són s’acabaran cedint al Departament de Salut- i, si no ho són, l’única solució és buscar uns altres terrenys. Però el que és evident és que ningú pot afirmar, com fan des de l’oposició, que són aptes perquè no tenim el vistiplau ni de l’ACA ni de la CHE.
P: La delegació del govern comença a fer preguntes en veu alta i l’Ajuntament de l’Aldea insisteix en el fet que es troba disposat a acollir l’equipament…
R: El nou hospital de les Terres de l’Ebre es farà a Tortosa, sí o sí. La Generalitat té el compromís de la seva construcció, al Parlament es va aprovar -gràcies al meu grup parlamentari (En Comú Podem)- als pressupostos d’enguany una partida de 500.000 euros per al pla funcional, que ja s’està tirant endavant, i per tant tots hem de remar en la mateixa direcció. Però el que és evident és que l’anterior alcaldessa no va cedir mai els terrenys a la Generalitat perquè no eren aptes.
P: Què en queda dels PowerPoint presentats en precampanya per part de Junts per Tortosa?
R: Hi ha moltes qüestions que es van presentar abans de les eleccions que només eren això. Per exemple, van sortir en què hi havia un projecte per a l’avinguda de la Generalitat. No n’hi havia cap. Hi havia un avantprojecte que a hores d’ara a l’ajuntament encara no l’hem rebut. Tot plegat va consistir a utilitzar recursos municipals per ensenyar infografies i fotografies, però no hi ha finançament previst ni per a l’avinguda de la Generalitat, ni per a la rambla de Catalunya ni per al projecte de la plaça Alfons XII, que hauria de ser una concessió i que més enllà de les fotografies no tenim res més. El que fem ara és ordena aquests dibuixos i conèixer en quin lloc estem.
P: Tenen la sensació d’estar vivint de lloguer a l’ajuntament?
R: Jo soc un alcalde legítim amb majoria absoluta. A la senyora Roigé li està passant com a Feijoó, que s’ha quedat aïllat i sola. S’hauria de preguntar per què ningú vol pactar amb ella. I si continua amb aquesta actitud continuarà sola bastant de temps.
P: Esteu disposats a enfrontar-se amb Generalitat i govern de l’Estat pels grans temes de ciutat?
R: Evidentment. Nosaltres pressionarem a la Generalitat i a l’Estat, governi qui governi, perquè nosaltres actuem com a ciutat. De fet, amb la Generalitat vam signar un conveni durant els primers 15 dies de govern precisament perquè, de manera conjunta entre ells i els ajuntaments de Tortosa i l’Aldea, ampliar el polígon Catalunya Sud en 600 hectàrees i posar en marxa el ramal ferroviari que ha de permetre la creació d’una nova planta industrial d’aquí a dos anys amb 75 nous llocs de treball i 150 milions d’euros d’inversió.
P: Quines són les passes concretes que heu dut a terme des del govern en aquest període de gràcies de 100 dies?
R: En temps rècord s’han fet dos avantprojectes per a dues llars d’infants, una a cada banda de riu, demanant les subvencions. A això cal sumar l’habitatge per a joves al nucli antic, pagant per adquirir els terrenys que no eren nostres per complir així amb les bases de concessió de l’aportació de la Generalitat. En aquest punt cal tenir en compte que ja s’estan redactant els projectes perquè no hi havia res més que l’aprovació de la subvenció. Estem fent tota la feina en aquests moments per fer-ho realitat. A això cal afegir el conveni amb la Generalitat per a l’ampliació del Catalunya Sud, del que he parlat abans, i després cal fer valdre la iniciativa de ‘Cuidem Tortosa’. Són 180 accions per fer una diagnosi ràpida de la situació de tots els barris, actuar de manera urgent en aquests mesos -el 24% del previst ja s’ha executat- i sobretot fiscalitzar totes les empreses externalitzades reclamant un munt de coses estipulades als contractes que no s’estaven complint. Per exemple, en el capítol de neteja hi havia previst un nombre determinat de papereres, però no s’havien instal·lat totes. Això no s’havia denunciat fins que nosaltres revisem els plecs i veiem què és el que no s’estava fent. I això és important perquè, al final, no són recursos extraordinaris que s’han de posar, sinó obligacions d’empreses privades.
