Aquesta setmana la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) ha tornat a fer una alerta: cal actuar de forma més urgent en estudiar els sediments del riu, per algun dia transportar-los. Les últimes setmanes el Govern de la Generalitat, està ja aplicant la seua Estratègia Delta, i diverses zones de l’entorn de les llacunes (basses) del delta, estan apareixent amb camins de sis metres d’amplada i gairebé dos d’alçada, nous murs físics de protecció. Per prevenir que si ve un altre temporal i l’aigua del mar torna a envair el delta, aquests murs frenen l’entrada d’aigua salada a les basses, riques en flora i fauna, i especialment en pesca, a més de ser l’hàbitat natural més preuat.
També aquests dies el ministeri està tornant a mobilitzar milers de tones de sorres amb grans camions, per dipositar-les en determinades superfícies del perímetre del delta. Caldria esperar que les actuacions de Toni Espanya com a cap provincial de Costes, estiguen coordinades amb les del director territorial d’Acció Rural, Jesús Gómez, tot i que de moment no han realitzat cap roda de premsa o atenció a mitjans conjunta, i les notes de premsa van per separat. El consens aconseguit a Madrid està a l’espera de què no el trenque una imprevisible entrada del PP al Govern de l’estat (el PP diu que tot el que s’està fent a l’Ebre no serveix de res i tornaria a fer-ho tot de cap i de nou); i en el cas de les Terres de l’Ebre, el consens l’il·lustren ara mateix el veïnatge dels dos principals responsables (Espanya i Gómez són els dos d’Amposta), ja que a la Taula de Consens fa temps que no se la sent amb la força que si va tenir després del temporal Glòria.
I també hi ha una altra cosa que està passant en la quotidianitat del dia a dia: la collita de l’arròs comença a enfilar la seua recta final i ja hi ha dades de pèrdues. Si al principi, quan les pedregades i els temporals, es parlava d’un 20% o 30%, aquesta setmana ja es parla del 50 %. Són dades provisionals, i les pèrdues sembla que es centren als extrems de la plana deltaica, allí on l’aigua ha arribat amb més dificultats; tot i que amb les pèrdues també intervenen altres factors, com la proliferació de les males herbes, o el creixement de les plagues. I on arriben seguint aquest fil conductor? A visualitzar que creix la salinització precisament per les restriccions del pla de sequera extrema, governat i instruït per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre.
“La campanya de reg 2023 – 2024 la gestionaran uns senyors de poc fiar: la presidenta de la CHE, el Comissari d’Aigües i tot un equip d’un edifici històric de Saragossa, dels quals depenen els més de seixanta mil habitants del delta”
És per això que aquest article editorial es titula, “Alerta amb l’aigua de l’Ebre”. Però precisem-lo més: “Alerta amb els 19 i 25 metres cúbics per segon que tenen de concessió les dos comunitats de regants”. És evident que no descobrirem res de nou si diem que són bàsiques (les dos concessions) per conservar el delta que ara tenim i volem, almenys, mantenir. La vida del delta, en l’àmbit socioeconòmic i cultural, va canviar quan fa més de 150 anys es va fer el canal de la dreta, i quan fa una mica menys es fa fer el canal de l’esquerra. Va desaparèixer el paludisme i la fam, i va començar a créixer l’autoestima, els pobles, l’economia, la natura i el turisme, fins a arribar al dia d’avui.
I tot això penja, de cara a la campanya de reg 2023 – 2024, d’uns senyors de poc fiar: la presidenta de la CHE, el Comissari d’Aigües i tot un equip de funcionaris ubicats a un edifici històric de Saragossa, dels quals depenen ara mateix els més de seixanta mil habitants del delta, i de retruc, les mateixes Terres de l’Ebre en el seu conjunt. S’imaginen que diuen, “ja que estem dins d’un cicle de sequera, tornem a aplicar restriccions que les pèrdues de l’arròs tampoc han estat tan grans”. I qui està fiscalitzant aquests senyors? Qui s’està preocupant per començar a crear un front comú que blinde les concessions dels regants perquè al capdavall són cabal ecològic, no només per al medi ambient, sinó per a tots els sectors productius que depenen d’aquest cicle d’aigua dolça que comença a la primavera i acaba a la tardor-hivern? No cal respondre a la pregunta, però si subratllar que estem centrats en altres problemes -també importants-, però el nuclear potser l’estem oblidant.
“Cal reactivar les reunions de la Taula de Consens, posant al dia els objectius que es va establir en el passat, i marcant-ne ara de nous. I el que no hi ha pot faltar és defensar el cabal ecològic de l’Ebre, pensant tant en el riu com en els canals”
El Pla de la Conca de l’Ebre fixa un cabal ecològic de 100 metres cúbics per segon, però no està degudament regulat el balanç hídric per garantir almenys un cabal ecològic mai menor als 80 m³/s. En altres paraules: com es fan les sumes i restes? Els 4 m³/s del minitransvasament estan dins o fora d’aquest cabal ecològic? I des d’on es mesura aquest cabal, des de Tortosa un cop ja s’han captat els 44 m³/s dels dos canals, o abans? Arriben així al gran motiu de preocupació que s’està començant a visualitzar, almenys de portes endins de les dos comunitats de regants: com farà els números la CHE de cara a la pròxima campanya? Òbviament, si no hi estem damunt, i ens posem de nou les piles com a territori, ho faran com els vinga en gana.
Cal subratllar que la relació de les comunitats de regants amb el seu entorn social, no ha estat al llarg de la història un exemple de fraternitat. Però cal recordar que això ja es va superar-se fa anys, i les coses han canviat. Per un canvi evident en les polítiques de gestió, i també per necessitat. Seria bo, per tant, que més enllà de treballar a partir d’organitzacions únicament sectorials, com PRODELTA; o les més institucionals i polítiques que ja hem comentat al principi, es reactivessen les reunions de la Taula de Consens, posant al dia els objectius que es va establir en el passat, i marcant-ne ara de nous. I el que no hi ha pot faltar és defensar el cabal ecològic de l’Ebre, pensant tant en el riu com en els canals. I a partir d’aquí, blindar tot l’ecosistema deltaic, que depèn transversalment de tot els factors, inclosa l’aigua atorgada al consum de boca a Tarragona, però sobretot per a l’ús agrícola arrossaire de la pròxima campanya. Si oblidem ara els interessos arrossers, equival a acceptar una mort lenta i anunciada.