Malgrat quedar-me satisfet, fa quinze dies, amb l’exconsellera Jordà, haig de confessar-los que encara em vaig deixar el pap mig buit a compte de la incapacitat del nostre país per assumir, endegar i complir qualsevol repte de futur, entre ells la transició energètica, a pesar de creure’ns els més saberuts i cofois dels habitants de la península. Segons el nostre orgull, els catalans som els més europeus, els més democràtics, els més ecologistes, els més tolerants, els més bons gestors, els més treballadors, els més productius, els més emprenedors, els més exportadors i els més solidaris… Però el cert és que personalitzem com ningú el prototip de l’argentina “Gata de doña Flora, que cuando se la meten grita, y cuando se la sacan, llora”.
“Els ‘nimbys’ són meitat barrufets rondinaires, meitat ‘pijoprogres’. Uns ploramiques”
La darrera fauna sorgida d’este espècimen reivindicatiu -meitat barrufet rondinaire meitat ‘pijoprogre’- són els anomenats ‘nimbys’ (acrònim de l’anglès Not In My Black Yard). És a dir, no col·loqueu res de res al pati de meua casa perquè qualsevol nínxol destrueix el paisatge.
Acomodats i emparats des d’una posició de força a la que han contribuït des dels governs, partits i els mitjans de comunicació, sobretot TV3, esta colla de ‘nimbys’ s’oposen a qualsevol doctrina que no traspassi el seu sedàs i que, com tot filtre, és estret, mesquí i maniqueu.
Esta setmana, TV3 va penjar a les xarxes un vídeo que, per descomptat, va passar el sedàs dels ‘nimbys’ però del qual s’avergonyiria qualsevol periodista. Arran de la instal·lació d’un macroparc fotovoltaic a Passanant i Belltall (Conca de Barberà), TV3 va donar veu -un minut i mig- a dos opositors al projecte. ¿Alguna veu a favor? No. ¿Algú per rebatre? Ningú. ¿L’opinió de l’alcalde? Tampoc.
Ara els periodistes posen el micro davant de qualsevol que s’autoanomeni portaveu d’una associació, sense pensar d’antuvi a qui i a quants representen. Al vídeo apareixia el paradigma d’este grupet nihilista. Una noia que parlava per boca de l’associació La Vall Sostenible i que va repetir com un papagai el discurs simplista d’estos col·lectius i on es barregen els parcs fotovoltaics, els eòlics, les nuclears, la petroquímica i ara, el HardRock de Vila-seca i Salou. I com no, les odioses multinacionals, com si una garrotada catalana fes menys mal que una danesa. En este poti-poti de greuges només hi va faltar el transvasament de l’Ebre.
“A hores d’ara, encara ningú m’ha explicat en què consisteix ‘Una altra cultura de l’aigua’”
Però la realitat és tossuda. I resulta que l’any passat, a casa nostra, l’aportació elèctrica de fonts renovables va baixar dos punts, mentre va créixer la nuclear i la de cicle combinat. I la saturació de la xarxa al Baix Ebre i Montsià impedeix qualsevol inversió en instal·lacions de producció elèctrica. Mentrestant, a la resta d’Espanya més del 50% del consum prové de l’eòlica i la fotovoltaica. A Catalunya, no va arribar ni al 6%.
La resposta dels ‘nimbys’ és sempre la mateixa: ‘Així no’. El lema de moda que ha substituït el que va fer furor el segle passat: ‘Una altra cultura de….”.
Si més no, encara espero pacient que algú m’explique en què consisteix ‘L’altra cultura de l’aigua’, més enllà d’una oposició frontal al transvasament.
Definitivament, ploramiques com la gata argentina.