Opinió de metge i d’ebrenca: tota una declaració d’intencions

Rebo amb una barreja de sorpresa i dubte l’oferiment de convertir-me en columnista ocasional de l’EbreDigital. I el primer que em passa pel cap és preguntar-me què pot oferir una persona com jo que sigui d’interès pels seus lectors. Sempre he pensat que els metges tenim fama de no ser massa lletraferits, i d’estar molt tancats en el nostre món científic. Penso que alguna cosa té de veritat, i és que els avenços de la medicina són tants i tan ràpids que podríem no fer res més que llegir literatura de la nostra especialitat i no acabar mai. Així que, crec endevinar que no serà el meu estil d’escriptura, però tal vegada sí, la nostra manera de veure les coses allò que pugui interessar.

En línies generals, els metges som homes i dones d’acció, que pensem i actuem. El fet d’estar lluitant pel nostre bé més preuat: la salut, ens dona una visió molt pràctica de les coses. Acostumats a integrar símptomes, fer diagnòstics diferencials i escollir entre tractaments fa que el mètode en si, l’apliquem a tots els aspectes de la vida. Amb més o menys èxit, això sí…

Tenim, però, una avantatja: saber prioritzar les coses importants i relativitzar les que no ho són. Això ajuda molt en molts aspectes de la vida. Així que, sense convertir-se en una columna mèdica, sempre traspuarà la meva condició de metge. Els metges tenim una característica comuna, en general, és clar, ens agrada la nostra professió i això fa que sense voler, sempre tenyeixi tots els aspectes de la nostra vida. Això no vol dir que no ens agradi res més que la medicina, en absolut. Tinc companys, que practiquen moltes altres disciplines i no ho fan gens malament.

Personalment, sempre he dit que, si tingués possibilitat de viure una altra vida i tingués memòria, em dedicaria a una altra professió. M’agrada molt ser metge, però havent pogut ser allò que volia i escollir l’especialitat que m’agradava, en una altra vida ben segur seria una altra cosa. També sé que, si l’oportunitat de viure una altra vida fos sense memòria, tornaria a fer allò que he fet: escollir lo que més m’agradava. En fi, no sé si s’entén ni si pensareu el primer dia de llegir-me, que tal vegada necessito psicoanàlisi.

“…planera i ebrenca de pro. Exerceixo aquesta condició amb tant de fervor com ho faig amb la de metge. Ho certifica el meu accent tortosí, que no he perdut després de 40 anys de viure a Barcelona”

Quan començo a fer una nova coneixença, no m’agrada dir a què em dedico, perquè quan una persona sap que l’altra que acaba de conèixer és metge, sense voler, comença a explicar-li malalties, i en el meu cas, parts, i problemes ginecològics. De veritat penseu que només sabem de medicina? A lo millor ens ho mereixem i donem a les consultes una versió massa professional i, de vegades, poc humana, sobretot els especialistes.

Així que, tornant a donar-li voltes, potser no sigui la meva professió la que hagi despertat interès, sinó la meva condició de planera i ebrenca de pro. Exerceixo aquesta condició amb tant de fervor com ho faig amb la de metge. Ho certifica el meu accent tortosí, que no he perdut després de 40 anys de viure a Barcelona. I no solament això, porto a l’esquena, milers de quilòmetres recorreguts, per la maleïda AP-7 per passar tant temps com puc a la meva Santa Bàrbara natal. Soc com sempre dic: “planera sempre que puc”.

“Els de l’Ebre, també tenim un tret en comú, estimem la nostra terra més de lo que cabria esperar”

Els de l’Ebre, també tenim un tret en comú, estimem la nostra terra més de lo que es podria esperar, potser amb la temença que, si no l’estimem nosaltres, qui ho farà? Quan algú em pregunta si soc de Lleida, m’esforço sempre a situar el meu poble al mapa, amb precisió i orgull, com si fos el millor dels llocs possibles. Qui perd els orígens, perd la seva identitat. Sigui d’Espriu, Salvat-Papasseit, Sant Tomàs d’Aquino, o de Raimon en versió abreujada, és tant veritat que qui la pràctica té autenticitat. Això aspiro a ensenyar als meus fills, aprofundir a la terra, com les arrels d’una olivera mil·lenària.