La deltebrenca Eva Franch Gilabert acumula als seus 44 anys la formació com a arquitecte a la Politècnica de Barcelona i una professió, la d’heterodoxa, que la porta a caminar amb la mateixa seguretat tant en l’àmbit tècnic com en l’artístic. El seu vessant transgressor la va convertir en comissària cap i directora executiva de Storefront for Art and Architecture de Nova York des del 2010 fins al 2018. Aquest centre d’arquitectura innovadora i compromesa amb l’art, el disseny i les veus emergents, és només un dels apunts d’un llarg currículum en projectes internacionals que busquen sempre despertar consciències i trasbalsar ortodòxies. El seu darrer treball és la de deixar la seva empremta com a comissària de la mostra que es pot veure fins al 7 de gener a La Casa Encendida de Madrid -espai de referència avantguardista-, integrada dins dels actes oficials de commemoració dels 50 anys de la mort de Picasso. Un encàrrec de la comissió francoespanyola encarregada de l’organització que ha sabut apreciar el perfil independent de l’Eva.
La seva missió ha estat la de “seleccionar cinquanta obres dels últims 10 anys del pintor, 13 dels quals no han estat mai exposades al públic, i posar-les en diàleg amb cinquanta artistes contemporanis internacionals procedents de més de 25 països”, explicava Franch en conversa amb EbreDigital. Ara bé, com? La proposta, anomenada ‘Picasso sin título’, passa perquè cadascun d’ells “posi nom a una obra de Picasso, perquè ell no n’acostumava a posar-ne, i l’acompanyi d’una descripció argumentativa”. D’aquesta manera les pintures i ceràmiques de l’artista malagueny deixen d’estar fixades en un temps pretèrit i passen a intervenir amb els debats actuals. Perquè la intenció és que “les reflexions dels artistes convidats facin referències i especulin sobre temes com la violència de gènere, de poder i antropocentrisme”. Tot plegat per despertar també la consciència al públic del costat fosc de Picasso.