Sis pedres de memòria recordaran el nom i el pas per diferents presons i camps de treballs dels fatarellencs represaliats pel règim franquista. L’acte, al qual tenen previst assistir familiars de les víctimes, està organitzat per l’associació Lo Riu (de la Fatarella) i KSFR 1936-1938 (d’Alemanya) i tindrà lloc el dissabte 1 de juliol a la plaça Major. El reconeixement es completarà amb una xerrada sobre la repressió franquista a les Terres de l’Ebre a càrrec de Xavier Tolosana, doctor en història per la URV i president del ‘Fòrum de Tarragona per la Memòria’.
A més, el diumenge 2 de juliol la Plaça Major de la Fatarella serà l’escenari d’uns actes commemoratius dels 85 anys de la batalla de l’Ebre que començaran a les 10 del matí amb l’obertura de la fira de col·leccionisme militar i la possibilitat de visionar tot un seguit de diorames sobre el conflicte, per finalitzar amb una recreació històrica protagonitzada per nou grups que representaran l’entrada de les tropes republicanes a la població.
La repressió franquista
Després de la guerra civil, molts republicans van haver d’exiliar-se a Franca, alguns altres van ser fets presoners i si no denunciats, alguns cops pels mateixos veïns. El règim franquista, que tot just s’acabava d’instaurar, comença l’eliminació de qualsevol forma de resistència. La pràctica era la d’empresonar ja per haver estat soldat del bàndol republicà, per ser fill o esposa de republicà, pel sol fet de ser mestre o mestra durant la república o haver estat membre d’algun ajuntament elegit durant la II República.
El règim franquista va començar a investigar i a demanar informes a les autoritats del moment, alcaldes, caps locals de Falange i a la Guàrdia Civil sobre els veïns d’aquell municipi. Aquests presoners van ser jutjats sense tenir dret a defensa, quasi sempre la sentencia ja era escrita abans de començar el judici. La major part dels cops el tribunal militar sentenciava el pres a pena de mort, en els millors dels casos a cadena perpetua. Alguns que van formar part de les files de l’exèrcit republicà, van ser condemnats a batallons disciplinaris (per ser reeducats) i altres a batallons de treballadors, utilitzats com a mà d’obra per refer infraestructures malmeses per la guerra (carreteres, edificis, vies de tren, ponts…).