L’ajuntament d’Amposta va fer públic el passat 27 d’abril que el Museu Terres de l’Ebre, una de les institucions cultural més importants del territori, es quedava sense el seu director i gerent els últims 35 anys, Àlex Farnòs. I ho feia, sense ni anomenar el seu nom, tot dedicant-li una gens significada última frase, al final d’una nota de premsa, també molt breu (que a més, va ser rectificada). Informava, com a tema principal, de qui el substitueix (la senienca Mar Villalbí). La frase deia així: “Villabí ocupa aquest càrrec després de la dimissió de l’anterior director-gerent”.
Tots els mitjans digitals, com és habitual, es van limitar a reproduir la nota de premsa, i pràcticament cap mitjà va anar més enllà. Entre d’altres motius, perquè l’afectat no va voler fer cap declaració pública. Però, en circuïts alternatius als mitjans es va obrir el debat, i força gent interpel.lava les redaccions si es coneixien els motius reals de la dimissió, fins i tot preguntant si podia ser per problemes de salut. I en absolut és així.
Conscient d’aquesta situació, Àlex Farnós ha fet pública avui una nota (deu dies després de la comunicada per l’ajuntament d’Amposta, que no pel Consorci del Museu per al que treballava), en la que, literalment, dona aquestes tres claus: “m’he vist obligat a fer-ho per dignitat personal, per responsabilitat professional i per un principi de precaució». En la nota diu que no té previst fer cap compareixença pública , i recorda que “35 anys parlen de la feina feta”. Explica també que ha decidit no efectuar “cap altra declaració en el marc dels mitjans de comunicació fins passades les properes eleccions municipals”.
Àlex Farnós ha decidit no efectuar «cap altra declaració en el marc dels mitjans de comunicació fins passades les eleccions municipals»
Així les coses, queden moltes preguntes sense resposta. Perquè es refereix Fornós a un “principi de precaució?” Perquè apel.la a la “dignitat personal”? Perquè l’ajuntament no tant sols cita el nom de qui deixa la institució després de trenta-cinc ens en el càrrec, quan ha estat un referent de la política cultural de les tres últimes décades? Com s’explica que ho notifique l’ajuntament d’Amposta i no el Consorci? Òbviament, tot apunta que no ha estat un camí de roses la seua sortida dels càrrecs.
En la nota breu feta pública per Àlex Fornòs també s’informa de que va presentar la seua dimissió el 23 de març, davant la Junta General del Consorci, si bé va ser efectiva a finals de mes, i no va ser coneguda fins un mes després, tot i que en cercles polítics i culturals ja s’estava rumorejant de feia temps. El ja ex-director i ex-gerent del Museu de les Terres de l’Ebre és funcionari del departament de Cultura, i tenia com a destinació i lloc de treball té Amposta i el museu. I continua en actiu, ara com a treballador i funcionari.
Àlex Fornós es va fer càrrec l’any 1988 del Museu, creat el 1984. Al 1993 va passar a tenir al Consorci com a titular, i actualment està integrat per nou ajuntaments, a més del Consell Comarcal del Montsià. Primer era de concepció comarcal, però el 2011 va assumir estatus de Museu de les Terres de l’Ebre. Un posicionament que l’ha convertit també en el mentor de molts altres museus del territori i centres d’interpretació, per als quals ha estat el gestor de les moltes inversions que s’han produït per part del departament de Cultura.
Un dels alcaldes dels ajuntaments consorciats ha declarat a EBREDIGITAL.CAT que «alguns ajuntaments hem començat a parlar de sortir del Consorci»
Un dels alcaldes dels ajuntaments consorciats ha declarat a EBREDIGITAL.CAT que “alguns ajuntaments hem començat a parlar de sortir del Consorci”, possibilitat que pot provocar un daltabaix en l’estructura museística de les últimes dècades al territori. Cal recordar que del Museu TE pengen, per exemple, del Museu de la Mar de l’Ebre de La Ràpita, el Centre d’Interpretació de la Cultura dels Ibers-Casa O’Connor d’Alcanar, o el Centre d’Interpretació de la Vida a la Plana de Santa Bàrbara; a més de la xarxa territorial d’equipaments patrimonials Ebre, Natura & Cultura, o els cicles Ebre, Art & Patrimoni i Ebre, Musica & Patrimoni.
