El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha engegat de manera simbòlica dos nous aerogeneradors al Perelló. És segona fase de la central La Collada, amb els dos molins més potents de Catalunya (7,5 MW). Fan 200 metres d’altura, 50 més que el gran molí del Perelló, que va inaugurar l’expresident José Montilla, el 2008 a la mateixa zona i que havia estat el més gran del país (central la Collada I). Aragonès ha destacat que “es desencalli” la paràlisi que patia la implantació eòlica amb l’ampliació i posada en marxa de 4 parcs les últimes setmanes (35 aerogeneradors). Desenes de manifestants d’entitats d’afectats per aquests projectes li han entregat una carta i l’han acompanyat amb pancartes xiulets i crits durant la visita.
Aragonès ha anunciat avui que “Catalunya reprèn l’impuls de l’energia eòlica, després de 10 anys on no havíem avançat com calia”, i ha assegurat que el país ha entrat en “una nova etapa” en la qual una energia eòlica “neta i respectuosa amb l’entorn i el medi ambient” té un paper clau d’impuls de la “necessària i inajornable transició energètica”.
“Ens hem de posar al dia en producció eòlica, desencallant projectes, fent avançar, sempre endavant aquesta energia”, ha insistit el president, que ha marcat “la neutralitat d’emissions el 2050”, com l’objectiu a satisfer per afrontar el repte del canvi climàtic. “El compromís de la Generalitat amb la transició energètica és inqüestionable”, ha reblat.
El president ha assegurat que aquest “salt endavant” en les energies renovables es farà amb “la corresponsabilitat de tot el país”, amb un model “distribuït” i que “compti amb tothom, amb totes les parts implicades”. Per fer possible això, Pere Aragonès ha destacat la creació de la “Taula de diàleg social de les energies renovables”, que ha d’ajudar a trobar mecanismes d’equilibri entre territoris. “Volem que el model català d’implementació de l’energia renovable sigui distribuït, però, sobretot, sigui participatiu i democràtic”, ha remarcat.
♻️Reprenem amb determinació l’impuls de l’energia eòlica a Catalunya: després de 10 d’anys inaugurem dos aerogeneradors al nostre país, a La Collada del Perelló. Un pas més per avançar cap a la #TransicióEnergètica amb un model més verd, distribuït i participatiu. #SempreEndavant pic.twitter.com/e8jrfzsTDP
— Pere Aragonès i Garcia 🎗 (@perearagones) February 17, 2023
El cap de l’Executiu ha insistit en què la Generalitat posarà totes les facilitats per fer avançar el país cap a la transició energètica, i en aquesta línia ha emmarcat la creació de les noves “Oficines comarcals de Transició Energètica”, que neixen, ha dit, “per implicar i empoderar la ciutadania i les empreses”, i per “acompanyar les seves iniciatives individuals i col·lectives”, per “potenciar les comunitats energètiques locals”, i per “promoure l’autosuficiència energètica”.
La instal·lació inaugurada avui consta de dos aerogeneradors de 3,75 MW cadascun, que s’afegeixen a un altre aerogenerador de 3 MW operatiu des de l’any 2008. També han assistit a l’acte el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Albert Salvadó; l’alcaldessa del Perelló, Maria Cinta Llaó; i el CEO de l’empresa d’energies renovables Sydis, Jorge Córdoba.
Font d’ingressos i forma de vida per al Perelló
Per la seva banda, Llaó ha celebrat que continuï la implantació eòlica al poble, on ja tenen una setantena de molins de vent des de des de fa dues dècades i ha defensat que les energies renovables “s’han de veure com una font d’ingressos i com la forma de viure de la gent del Perelló”. L’alcaldessa ha assegurat que de manera directa i indirecta “moltes famílies del poble” viuen de l’energia eòlica. “Ben planificat tot, pot i ha de conviure, molins, natura, agricultura i turisme. Es pot fer i és possible”, ha reivindicat.
Llaó ha contat que el municipi té el recurs del vent i “que no sabien què fer-ne” fins que el 1999 es va obrir la primera central eòlica. Ha defensat que els aerogeneradors estan integrats “en el seu paisatge”, que els veïns “estan acostumats a conviure-hi” i que ha permès millorar la conservació dels camins i la prevenció d’incendis. L’alcaldessa del Perelló ha assegurat que “no es pot viure ja de la terra com agradaria” i que l’apicultura –un altre dels principals sectors econòmics del municipis- viu “un moment crític”, i ha advocat als pobles “a ser valents” i contribuir amb part dels seus termes municipals en la transició energètica i la implantació d’energies renovables.
Ampliació de quatre parcs eòlics
La segona fase del parc de la Collada forma part dels 4 parcs eòlics que han entrat en servei els darrers dies o que estan a punt d’iniciar la seva activitat, i que sumen 101,29 MW de potència repartits en 35 aerogeneradors. Aquests parcs eòlics són els primers que entren en servei a Catalunya des de l’any 2013, amb l’excepció de la posada en marxa de l’aerogenerador del projecte participatiu Viure de l’Aire l’any 2018. Fins l’any 2022, Catalunya comptava amb 44 parcs eòlics en servei, amb una potència de 1.271,6 MW i 811 aerogeneradors.
A més, a Catalunya hi ha 2 projectes més autoritzats i en procés de construcció, que sumen 52,6 MW, i hi ha 10 projectes més en tramitació, que totalitzen 362 MW. La tramitació de projectes d’energia eòlica s’ha reprès, després d’una aturada de gairebé deu anys, amb l’aprovació d’un nou marc normatiu l’any 2021 que té com a finalitat afavorir la tramitació de projectes d’energies renovables i maximitzar-ne la integració en l’entorn natural i social on s’implantin.
Les energies renovables, punta de llança de la transició energètica
Les energies renovables són un dels eixos fonamentals de la transició cap a un nou model energètic més net, democràtic i sostenible que ha iniciat Catalunya, i que ha de permetre la descarbonització de la societat i l’economia catalanes l’any 2050. Per això, el Govern treballa activament per accelerar la implantació d’energies renovables i, al mateix temps, perquè aquesta implantació es faci de manera equilibrada en el territori, amb el màxim respecte a la biodiversitat i amb el màxim retorn per als municipis on s’instal·lin.
Amb aquests objectius, el Govern va aprovar el decret llei 24/2021, que establia la racionalització i simplificació de la tramitació administrativa de les instal·lacions eòliques i fotovoltaiques. Aquesta nova norma també concretava els criteris aplicables per a l’ocupació del sòl, amb la voluntat de fer compatible l’activitat agrària amb la producció d’energies renovables, i incloïa mesures per garantir la integració de les instal·lacions d’energies renovables en el territori. Així, es requereix a tots els projectes que acreditin acords amb un mínim del 50% dels propietaris del terrenys, i també que tots els projectes obrin un mínim del 20% del seu capital o del seu finançament a la participació local o comarcal.
De la mateixa manera, s’està reforçant l’estructura de l’administració encarregada de la tramitació d’aquest projectes. L’any 2022 es va crear un programa temporal per a la incorporació de 24 persones amb aquesta funció, i el Pressupost de la Generalitat de Catalunya per al 2023 preveuen ampliar en 75 persones més aquesta dotació.
A més, el Govern també ha iniciat l’elaboració del Pla territorial sectorial per a la implantació d’energies renovables, que ha de definir els criteris per a la implantació d’energies renovables a cada territori. Aquest procés es farà comptant amb la veu de cada comarca, i per això el Govern ha impulsat la creació de la xarxa d’oficines comarcals de transició energètica, de manera que tots els consells comarcals disposin del coneixement tècnic necessari
En aquesta mateixa línia, el Govern també ha posat en marxa la Taula de Diàleg social de les energies renovables, formada per administracions, agents econòmics i socials i entitats ambientalistes, amb la funció de buscar mecanismes d’equilibri entre aquelles zones que poden generar més energia renovable de la que necessiten i les que no poden generar amb fonts renovables el 50% de la seva demanda.
Totes aquestes mesures han de contribuir a accelerar la implantació d’energies renovables a Catalunya. La Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 determina que, per assolir la descarbonització de l’economia i la societat catalanes, caldria disposar de 5.234,2 MW d’energia eòlica terrestre instal·lats l’any 2030 i 23.136 MW l’any 2050.
