European Cinematography AWARDS (ECA) és un Festival obert a cineastes de tot el món on els especialistes de la indústria cinematogràfica de l’ECA anuncien els finalistes i guanyadors cada mes. Cada any seleccionen un ‘Best Of The Best’ (de totes les categories) i el premi és el Trofeu Golden Eagle. http://europe.cawards.org/
A finals de l’any passat, ‘l’Espill’ també ha estat finalista al Festival internacional de cinema de Boden, BIFF de Suècia, https://bodenfilmfestival.se/L’objectiu del festival és oferir un paraigua al cinema independent dins la indústria cinematogràfica europea per tal de difondre el coneixement de l’art visual modern.
El film de Mario Pons també ha estat seleccionatfa poca l’Around Film Festivald’Amsterdam. Cada any el festival selecciona els millors films per presentar-los en la ceremònia de premis dels finalistes a través de WSXA International a Barcelona, París, Amsterdam i Berlín. Around International Film Festival, també presenta els premiats a la menció internacional ECU i col·labora amb la Berlinale. https://aroundfilms.com/arff/
“L’any 2022 en va fer vint que vaig realitzar el primer documental -recordava Pons-, per un cineasta que ve de la base, l’èxit és continuar supervivint de fer pel·lícules. Hem de ficar en valor lo nostre cinema, s’ho val! És reconegut internacionalment”.
“Molta altra gent -afegia- em pregunten quan la podrem veure a les sales de cinema de Catalunya. Encara queda un llarg camí per normalitzar la distribució de les nostres pel·lícules, falta voluntat empresarial i institucional, espais de cinema, però sobretot fa falta que la gent s’engresqui i surti de casa per crear l’hàbit de reivindicar la nostra cultura. Tinc l’esperança de que els espectadors/es puguin donar-se l’oportunitat de reunir-se entorn al cinema independent que fem aquí i que ara camina ja pel món de la mà del missatge l’Hilaire”.
‘L’Espill’ tracta del conflicte entre nacionalismes des del punt de vista dels néts de l’exili que tornen a la Catalunya postsentències del procés per recuperar la memòria històrica familiar, la repressió a la província de Tarragona després de l’abril de 1939, fent una anàlisi antropològic de l’actual franquisme sociològic a través de les imatges d’arxiu del passat, però també analitzant la “nova realitat” postpandèmica des de la miradadel viatge interior de l’Hilaire de retorn al seu primer amor d’adolescència.