Ara fa cinc anys el monstre en el qual s’havia acabat convertint Sagessa, el grup de societats generades a Reus per a gestionar l’àmbit de la sanitat arreu del país en aquells espais on no arribava l’Institut Català de la Salut (ICS) i que va acabar dins de l’anomenat cas Innova amb quinze causes obertes al jutjat per presumptes irregularitats de tota mena, es desvinculava definitivament de quatre peces clau del sistema de salut de les Terres de l’Ebre. El 10 de gener del 2018 la companyia Ginsa, encarregada -dins del paraigües de l’entramat societari ideat des de la capital del Baix Camp- de portar a terme la gestió del grup, acordava la seva desvinculació de l’Hospital sociosanitari de la Santa Creu de Jesús i de la Clínica Terres de l’Ebre de Tortosa (aquesta darrera adquirida per l’ajuntament el 2012 a la mutualitat L’Aliança), així com de l’Hospital Comarcal del Montsià i de la Fundació Privada Serveis Socials del Montsià (Fussmont, de caràcter públic tot i la denominació), responsable de la residència oberta a finals del 2016. L’assemblea general de Ginsa, en la qual estaven representats tots els ajuntaments, havien arribat a un acord el 27 de desembre del 2017 per autoritzar la sortida de l’accionariat. Es donava així per tancat a les dues capitals ebrenques l’experiment gestat per l’alcalde socialista reusenc Josep Abelló, que va acabar sent president del Consorci Hospitalari de Catalunya mantenint un lligam molt estret amb la conselleria de Salut, llavors dirigida per Marina Geli.
“Pel que fa a Amposta Ginsa prestava uns serveis valorats en 1,6 milions d’euros. I ara estem al voltant d’1,2 milions. És a dir, hem reduït 400.000 euros en costos”, afirmava aquesta setmana a ebredigital.cat l’alcalde de la capital del Montsià, Adam Tomàs. Aquesta era una de les valoracions efectuades pel batlle passat un lustre de la concreció d’un compromís, el de municipalitzar l’hospital, “que gairebé tots els partits portàvem al programa electoral del 2015”. La raó cal trobar-la en què el desgavell de les maneres de fer de Sagessa estava començant a sortir a la llum. “L’auditoria del 2014 ja posava en relleu que hi havia prop de 4 milions d’euros en contractes irregulars. I, a més, cal recordar que en aquella època va sortir l’escàndol sobre la concessió de les ambulàncies”. Tomàs fa referència a l’adjudicació del servei a Ambulàncies Baix Ebre, que va acabar el gener del 2014 amb la detenció del seu propietari, Bernardo Coslado, en el marc de les investigacions del cas Innova pilotades pel jutjat d’instrucció número 3 de Reus. El lligam cal trobar-lo en la seva presumpta relació amb l’exdirector general d’Innova, Josep Prat que, a la vegada, va ser el president de l’Institut Català de la Salut (ICS) en un món en què es van acabar de confondre les fronteres dels interessos.
“Gràcies al fet de ser un conglomerat públic, Sagessa estava molt auditada. I fruit d’això ens vam assabentar per exemple que la cuina de la residència s’havia atorgat sense concurs públic. De fet, tant nosaltres com els socialistes vam portar documentació a la fiscalia. No ens van dir res, i suposo que era perquè enmig d’una causa tan gran, el nostre els devia semblar irrellevant”. També cal destacar, i no és una qüestió menor, “el centralisme que s’exercia des de Reus. Era també un tema de proximitat, perquè ens quedava molt lluny i a l’hora de contractar serveis no es donava joc a les empreses locals. Si hi posem recursos, almenys hi hauria d’haver hagut un retorn”.
L’acord de sortir de l’accionariat no va ser tampoc bufar i fer ampolles. “Cadascuna de les institucions que hi estàvem representades vam haver d’assumir proporcionalment el cost de l’extinció de part del personal” perquè Ginsa va passar a perdre fins a un 23% de la seva facturació, el que l’obligava a redimensionar-se. “El que sí que no vam haver de fer és assumir cap passiu. Ara bé, després ens vam adonar que la gestió que s’havia dut a terme no era precisament excel·lent. Vam haver de regularitzar llocs de treball amb personal que portava prop de deu anys treballant tot i tenir un contracte per a només dos anys. A banda, el servei de traumatologia estava externalitzat, i el CatSalut en els pagava a condició que fos fet amb mitjans propis”.
La idea de Toni Comín i l’Hospital Comarcal de Móra
Un cop sortits de Ginsa, encara es va haver de superar una altra pantalla. El conseller de Salut de l’època, Toni Comín, havia fet pública la intenció del departament de crear una societat pública anomenada ‘Salut Terres de l’Ebre’ destinada a gestionar els centres sanitaris ebrencs de titularitat municipal per agafar el relleu a Sagessa i derivats, sempre que es comptés amb el beneplàcit dels ajuntaments respectius. La idea era bàsicament una solució d’urgència a un dels principals bonys provocats per una de les peces de l’entramat societari reusenc, GECOHSA, responsable de la gestió de l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre. El 2016 havia derivat 4 milions d’euros pertanyents al fons de reserva del centre (que haurien de destinar-se en inversions en equipament i personal) per tapar els forats econòmics de l’Hospital Sant Joan de Reus, i el 2018 es va emportar tres milions d’euros més amb la mateixa finalitat abans d’interpretar la toccata i fuga. De fet, l’estat de deixadesa el centre era tal que membres del comitè d’empresa ironitzaven als mitjans d’informació que “a Móra d’Ebre podem fer arqueologia d’equipaments sanitaris”.
“Recordo que en aquell moment l’ajuntament de Blanes va arribar a un acord amb l’ICS perquè se’n fes càrrec de l’equipament, de titularitat municipal. Però el pacte suposava que la Generalitat es quedava l’hospital i el consistori s’havia de fer càrrec del passiu. Nosaltres li vam posar com condicions a Comín que el Govern havia d’assumir els crèdits i que l’hospital d’Amposta no havia d’acabar convertit en un CAP. Se l’havia de dotar de més serveis”. La proposta no va ser atesa (ni ho ha estat fins al moment) i Amposta va decidir tirar pel dret i assumir-ne la titularitat creant una Societat Anònima Municipal de la qual depèn el centre i la Fussmont, que actualment gestiona la residència, el centre de dia de Sant jaume d’Enveja, l’atenció domiciliària a Amposta i el càtering del centre de tecnificació esportiva.
Hospital hereu de la Clínica Arrossera
“Cal tenir en compte que la societat ampostina veu l’hospital com una cosa molt seva. Al capdavall, és hereu, en alguna manera, de la Clínica Arrossera, que finalment va haver de ser rescatada per l’ajuntament, tot sigui dit”, explicava Tomàs. “En l’actualitat l’hospital funciona com a concertat, amb un 80% públic que paga la Generalitat i un 20% destinat a donar serveis a mútues, privats i socis de l’antiga clínica”. El secret de l’èxit actual, que té mèrit afegit tenint en compte que dins de Sagessa hi havia almenys l’avantatge de disposar d’una central de compres, està en què “tenim superàvit i paguem els crèdits amb l’activitat que generem. No dic que hàgim guanyat llibertat, però sí que hem recuperat el control. Quan anàvem als consells d’administració de Sagessa ens feia la sensació que no ens explicaven res perquè tot era una màquina molt gran amb les seves pròpies estructures internes”.
En el capítol de dades, cal tenir en compte que el 2022 el pressupost de l’hospital (consolidat dins del de l’ajuntament) va ser de 21 milions i enguany és de 24 milions, mentre que la Fussmont ha passat en el mateix període de 6,3 milions a 6,5 milions. “Ara tanquem l’any en positiu. Això ens ha permès fer una renovació tecnològica important. Ara fem 1.500 ressonàncies a l’any, disposem d’un TAC nou, dos ecògrafs, un mamògraf i una sala de raigs X fruit d’una inversió de 2 milions d’euros en quatre anys”. Quina és la valoració final d’aquesta llarga travessia? “Positiva. Som els nostres propis amos”, tancava Tomàs.
Més informació: L’Hospital Comarcal d’Amposta recupera i amplia el servei de parts
