Ara fa gairebé un any i mig, el Coronavirus va entrar a les nostres vides. Encetàvem una nova dècada amb molta incertesa i preocupació. La nostra vida, tal i com la coneixíem la veiem desaparèixer en un tancar i obrir d’ulls, i el que era pitjor encara, no sabíem com seria el futur. Havíem deixat de tindre-ho tot controlat a no saber si l’endemà podríem reprendre la nostra vida normal. Ens vam sentir VUL-NE-RA-BLES.
Vam començar a parlar de teletreball, a deixar de fer-nos petons i abraçades, a valorar la vida als pobles envers a les ciutats. (No n’hi ha prou en plantar un arbre al balcó per a sentir-se poble). A tindre horaris obligats a complir pels tocs de queda, a veure que el model actual de Residències no és el correcte si volem garantir un envelliment digne. A fer classes per mig de plataformes digitals. Vam començar a cuinar més a casa…..
I ara, encara tenint molt present la pandèmia, ens preguntem si les noves maneres de fer i de viure que hem hagut d’aplicar durant aquests mesos han vingut per a quedar-se.
Siguem llestos i fem nostres aquelles que ens puguin beneficiar, aprofitem l’oportunitat que tota crisi dona. Si una cosa hem pogut constatar en aquest temps és que la societat té una gran capacitat d’adaptar-se al canvi i esperem que els nostres governants es replantegen algunes maneres de viure pre-pandèmiques.
Sense anar més lluny, el teletreball, que les empreses han tingut que posar en marxa en poc temps per a no veure perillar la seva operativa habitual, ha donat una visió més amplia de la conciliació de la feina amb la família. Es cert que no totes les feines poden optar pel teletreball, però en aquelles que sí que és possible, s’obre una oportunitat nova de treballar per a aquells que ho vulguin portar a terme.
El mateix passa amb el món rural i la Catalunya buidada. Abans la vida als pobles, únicament es tenia en ment per a una escapada de cap de setmana o per a les vacances d’estiu on la gent anava a desconnectar. Ara hem pogut palpar que qui te una casa enlloc d’un pis, qui te un balcó enlloc d’una finestra, qui viu en un poble enlloc d’una ciutat, té quelcom desitjat i envejat per la resta de la societat.
Per tant, siguem llestos i preparem la societat per a poder aprofitar i gaudir de totes aquestes oportunitats que el teletreball pot aportar a un territori com el nostre, i revertir d’aquesta forma el despoblament que afecta a la Catalunya Rural