El 22 de juny van tancar les portes molts dels centres educatius que durant 9 mesos han tingut la sort de veure passar per les seves aules a alumnes (petits, mitjans i grans) que han omplert de vida cadascun dels seus racons. Enrere queden les incerteses i temors del setembre sobre com aniria el curs, si arribaríem o no a Nadal amb els centres oberts o com ho farien les famílies per compaginar la feina amb els confinaments dels seus fills i filles.
És cert que no ha estat fàcil i en certs moments hem pogut pensar que tot es complicava massa, però prefereixo quedar-me amb la part positiva de tot. I si una cosa bona n’hem tret, ha estat la gran capacitat d’adaptació que hem demostrat tenir en situacions difícils. Els més petits han canviat les abraçades i el contacte físic que tant necessiten per mostres d’afecte a distància. Els més grans s’han conformat a cuidar les seves amistats a través de les pantalles. El jovent de les universitats ha acceptat que haurà d’esperar una mica més per poder viure en primera persona l’experiència universitària. El professorat i tot el personal dels centres educatius els han transformat en espais que, a més de la seva tasca educativa, han acabat sent imprescindibles per al desenvolupament social i per a la salut mental del seu alumnat. Les famílies han acceptat els canvis en les dinàmiques del seu dia a dia per poder donar el millor als seus fills i filles.
I entre totes i tots hem vist com aconseguíem fer possible allò que semblava impossible: que els infants, les xiquetes i els xiquets, les i els adolescents i joves tinguessin accés a l’educació, un dels drets fonamentals. Tot i els confinaments dels grups, han pogut anar a classe, relacionar-se, aprendre, contrastar informació i opinions i, amb això, créixer com a persones. És a través de l’educació que aconseguirem superar les problemàtiques socials a què ens afrontem, entre altres, la xenofòbia, el masclisme o l’LGTBI-fòbia. Els centres educatius en són un dels pilars i treballen tots aquests valors cada dia a l’aula, però no en són l’únic. Parlem de l’educació en general: la que reben els més joves fora de les parets de les escoles i dels instituts, a casa amb les famílies, en els moments d’oci amb les amistats, al carrer, i amb els valors que transmetem en centenars d’exemples de la nostra vida quotidiana.
Però, per damunt de tot, els centres educatius han estat i continuaran sent el pilar fonamental de l’educació dels més joves. I és per això que continuar obrint les seves portes aquest curs 20/21 era un dels reptes col·lectius més importants que teníem com a societat. I ho hem aconseguit. Ara, tot just començat el juliol, és el moment que totes les persones que hi heu contribuït, especialment, els i les alumnes, gaudiu d’aquestes merescudes vacances. Bon estiu!