El Museu de les Terres de l’Ebre exposa aquests dies les biografies de deu deportats ampostins als camps de concentració nazi. És el resultat del projecte educatiu ‘Portes de la Memòria‘, que han dut a terme estudiants de Batxillerat des de l’any 2018. Han hagut d’aplicar diferents coneixements acadèmics per aprofundir en un tros de la nostra història tràgic i sovint oblidat.

A Amposta van ser deu els republicans exiliats que van acabar al camp de concentració de Mauthausen. Només tres van sobreviure. La resta van morir, juntament amb altres 4.427 republicans espanyols.

Les seves biografies les han tret de l’oblit els alumnes de Batxillerat de l’Institut Ramon Berenguer IV. De l’oblit però també del silenci imposat durant molts anys als seus familiars. Com Manolo Cid, fill de Lluís Cid, assassinat al subcamp de Gusen el 1941. Ell era molt petit quan el seu pare va morir. La seva mare només va tenir notícies del seu marit a través de les cartes que enviava. “Ma mare s’assabentava del que volien allà… no es podia dir res! Jo vaig assabentar-me als vuit anys, quan anava a l’escola”, recorda.

L’exposició que recull les vides dels ampostins deportats és el resultat del projecte Portes de la Memòria, que el 2018 van impulsar els professors Lluís Montull i Carme Maigí per als alumnes de Batxillerat.
“És un projecte transversal perquè inclou matèries tan diverses com filosofia, literatura universal, alemany, francès, educació visual, història”, detalla Maigí, filòloga de català. El projecte va començar estudiant la vida de Neus Català, però va desenvolupar en la recerca de la vida dels deportats ampostins, un “buit” que calia cobrir i que ha permès als alumnes “gaudir treballant la història i entendre-la, que és importantíssim”, considera.

“La investigació començava contactant amb la família i quina informació et podien aportar. També buscar informació al registre, vam enviar cartes als camps de concentració on havia estat el nostre deportat”, explica una de les alumnes, Andrea Cerrada.

El projecte es va completar amb una visita al camp de concentració de Mauthausen, on els alumnes van viure una experiència “que els ha marcat per a tota la vida”, segons Helena Queralt, una altra de les estudiants. “Tothom hauria d’anar un cop a la vida a un camp de concertació“, assegura. “Van madurar en molt pocs dies i pensem que s’han acabat de formar com a persones”, afegeix la coordinadora del projecte, Carme Maigí.

‘Portes de la Memòria’ també obre una porta amb el present. Amb les històries de dues famílies refugiades del Kosovo i del Sàhara, que fa anys que viuen a Amposta. Però també amb l’exposició que ja es pot visitar al Museu de les Terres de l’Ebre fins l’11 de juliol o amb la col·locació, el pròxim divendres de les llambordes de Stolpersteine per part de la Direcció General de Memòria Democràtica a les cases dels deu deportats ampostines.

“Ha estat un projecte que l’alumnat traspassés les portes de l’institut i anés a aprendre més enllà de l’aula, i el resultat de tot aquest procés arriba aquí. I d’alguna manera tornem a obrir la porta. I ara en lloc d’obrir la porta de la comunitat cap a l’aula ara l’obrim de l’aula cap a la comunitat”, conclou el professor i també coordinador de ‘Portes de la Memòria’, Lluís Montull.

L’experiència de Portes de la Memòria ha arribat també a altres instituts del territori, com els de Tortosa, Alcanar o Batea. I és que van ser prop de 200 els ebrencs deportats als camps de concentració nazi.

Periodista.