La ministra que ha d’aprovar el Pla de protecció del Delta va autoritzar la declaració ambiental del Càstor
El Pla per a la Protecció del Delta de l’Ebre és un document de 648 pàgines, que el Ministeri per a la Transició Ecològica va obrir a consulta pública el 3 de febrer perquè urant 2 mesos es puguessin fer aportacions, suggeriments i comentaris al document. Penja de la vicepresidència quarta del Govern central, que té com a titular a Teresa Ribera Rodríguez, madrilenya, llicenciada en Dret per la Complutense. Als anys noranta va treballar al que llavors era Ministeri d’Obres Públiques, i va començar a escalar posicions quan el ministre era Jaume Matas, qui va intentar executar el Pla Hidrològic Nacional (PHN) ideat per Josep María Aznar i Arias Cañete.
Ja al segle XXI, els seus càrrecs van anar vinculant-se al desenvolupament sostenible i al canvi climàtic, tant en representació d’empreses privades de vocació intenacional, com amb José Luís Rodríguez Zapatero. En aquella etapa va ser la Secretària d’Estat que va signar la declaració d’impacte ambiental del Càstor, però no va ser imputada -a diferència d’alguns càrrecs tècnics inferior en rang-, el cas es va quedar als jutjats de Castelló, enlloc d’anar a Madrid.
Així no obstant se la considera, junt a Cristina Narbona i el Secretari d’Estat actual de Medi Ambient, Hugo Morán, de les polítiques més conservacionistes del PSOE. Finalment, és Pedro Sánchez qui la nomena Ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MTERD).
Hugo Morán: un Secretari de Medi Ambient rescatat del Consejo de Seguredad Nuclear
Hugo Morán, Secretari d’Estat de Medi Ambient, és un exalcalde d’un municipi d’Astúries, amb estudis “iniciats” de Dret. Ara té 58 anys, i abans d’arribar a Madrid treballava com assesosr d’una empresa privada dedicada a l’obra civil. Va arribar al primer pla polític el 2008 al ser “Secretari Federal” de congressos del PSOE per a temes mediambientals. Al seu currículum apareixen contactes polítics i professionals amb el sector miner d’Astúries, se’l considera proper a temes rurals, i de gestió de residus ramaders.
Ja com a diputat del PSOE, passa a ser membre del Consejo de Seguridad Nuclear (coneix per tant la situació de les nuclears d’Ascó), i és l’exministra Cristina Narbona (la que va derogar els transvasaments de l’Ebre del PHN del PP), la que el crida per a càrrecs de govern com “el seu deixeble” o el seu “alumne”. Del que han publicat els mitjans destaquen les seues entrevistes pronunciant-se sobre la prohibició de la caça del llop.
També s’ha entrevistat amb la Taula de Consens del Delta, i el director de Costes a Tarragona, Toni España, el considera un Secretari d’Estat molt sensible amb els temes mediambientals i del delta. A la xarxa es troba també que li preocupa l’estat de la Manga del Mar Menor, a Múrcia, amb uns 150ME assignats per a regenerar-la.
Els autors del Pla de Protecció del Delta de l’Ebre són dos enginyers del CEDEX experts en “explotació de recursos” i “planificació de regadius”
José Maria Grassa Garrido, en qualitat de “Director del Centro de Estudios de Puertos y Costas”, i Federico Jesús Estrada Lorenzo, com a director del CEDEX i també del “Centro de Estudios Hidrográficos”, són les dos persones que signen oficialment el Pla de Protecció del Delta de l’Ebre (PPDE) amb data 3 de febrer, en exposició pública per rebre al·legacions fins el Dilluns de Pasqua, 5 d’abril (no és festiu a l’estat central). Grassa apareix a la xarxa com el director del “Centro de Estudios y Experimetación en Obras Públicas” des de 2006. A la xarxa no apareix el seu currículum, però es tracta d’un enginyer.
També ho és Federico Estrada, que té dos llibres publicats amb els següents títols: “Garantía en los sistemes de explotación de los recursos hidráulicos. M40”; i “Criterios de garantía en la planificación de regadius. C-34”. Des de 2009 és membre del Consejo Nacional del Agua, l’organisme consultiu que va validar l’any 2000 el PHN, dominat pels regants de tot l’estat.