Les excavacions arqueològiques que s’estan duent a terme a la plaça del davant de la catedral de Tortosa han posat al descobert, entre altres elements, un tram de la muralla romana de la ciutat i un absis d’una església visigòtica datada al segle VI i que seria contemporània dels primers bisbes tortosins. Va ser durant la campanya de 2017, sota un tramat urbanístic d’època andalusina, que es va localitzar una gran estructura mural de forma semicircular, identificada com l’absis d’un edifici religiós cristià. A banda de la seua característica forma corba, també van aparèixer fragments de rajoles decoratives, típiques dels edificis religiosos d’època visigòtica. Per als arqueòlegs podríem estar, per tant, davant l’emplaçament del primer complex episcopal de Tortosa. En les mateixes excavacions es va poder recuperar un anell d’or amb decoració i pedreria, la sivella d’un cinturó visigòtica, obrada en bronze i profusament decorada i dos trients d’or del regnat de Witiza (698-710). El període comprés entre la caiguda de l’imperi Romà, al segle V i l’ocupació islàmica al VIII és un dels períodes més desconegut de la història de les terres de l’Ebre i just aquí rau la importància de les troballes que s’han fet en aquestes excavacions.

De l’època dels visigots, avui en dia, tenim algunes referències documentals i alguns -pocs- vestigis arqueològics. Sabem que durant la campanya d’Euric de 474 contra Tàrraco, la ciutat de Dertosa que disposava d’un port amb una certa entitat, va ser presa pels exèrcits germànics. A finals de segle va tenir lloc al territori una revolta i un aixecament encapçalada per un noble hispano-romà anomenat Pere. Fou un moviment de descontentament contra les noves tropes visigodes arribades el 494 de la ma d’Alaric II. Aquest moviment vindria a dir-nos que el control efectiu de Tortosa i del territori encara no estava del tot consolidat per aquestes dates. La revolta fou esclafada amb duresa. Pere fou vençut i decapitat el 506. El seu cap va ser portat a Saragossa com a escarment. A banda d’aquest aixecament també n’hi ha constància d’un altre encapçalat per un tal Budurnell. Se sap que la ciutat disposava d’una seca pròpia -tal vegada esporàdica- almenys des de finals d’aquest segle (Recadero I) i on es van encunyar tremisos d’or.

Durant el primer concili de Tarragona, l’any 516 ja s’esmenta a Urs com a bisbe de la diòcesi. Al Concili III de Toledo, l’any 589, consten dos bisbes de Tortosa: un d’autòcton, Julià, i l’altre visigot, Froïscle, de doctrina arriana. El fet de ser cap d’una diòcesi i disposar de bisbe va permetre a la ciutat mantenir en bona part la seua vida urbana. A més, implicava l’existència d’un territori sota la seva jurisdicció que en aquest cas s’estendria al sud fins a la serra d’Espadà, les valls Mediterrànies del Sistema Ibèric i els Ports a l’oest, la vall de l’Ebre al nord i la mar a l’est.

Pel que respecta a les restes arqueològiques, fins fa poc els únics vestigis que es conservaven eren dos fragments de pilastra monolítiques de marbre blanc i sobretot la coneguda làpida trilingüe (hebreu, llatí i grec) d’una noia jueva anomenada Meliosa, que està exposada a la Catedral i que ens dona indicis d’una potent colònia jueva, segurament vinculada al port.

Més enllà de la importància de la mateixa ciutat de Tortosa cal destacar també la presència d’algunes explotacions rurals situades al seu entorn, com la del Barrugat (Bítem), el Mas del Catxorro (Benifallet) , la Carrova (Amposta) o la Casa Blanca (Tortosa). Hi havia també un altre important enclau a la plana de Sant Jordi, a l’Ametlla de Mar, a la que s’arribava per una via que tenia dos ramals: un per la costa i un altre pel Perelló. Pel que fa als vestigis arqueològics cal destacar el “petit tresor” localitzat al jaciment de “Tres Cales” format per 5 monedes d’or i 6 de plata visigòtiques, datades al segle VI. Les excavacions van tenir lloc el 2014. Igualment és destacable el jaciment arqueològic de Senals, a Riba-roja d’Ebre, localitzat l’any 1971. Podria tractar-se d’una vil·la romana de cronologia alt-imperial, del tipus explotació agropecuària, possiblement d’explotació de l’oli i que tindria una continuïtat almenys fins a època visigoda. Entre les troballes destaca també un epígraf , una mola de molí, i una sivella visigoda. Igualment destacable és el jaciment del mas del Molló, entre els termes de Móra la Nova i Tivissa. En un estat de progressiva ruralització del territori segurament es van produir ocupacions a Ascó, Flix i Riba-roja, entre altres.

Autor:

Historiador i novel·lista