M’agradaria abans que res donar les gràcies a l’Ebredigital per donar l’oportunitat, mitjançant aquest espai, al conjunt de dones ebrenques que ens dediquem a la política en diferents àmbits, de poder compartir les nostres reflexions, les nostres inquietuds i en definitiva la nostra visió del món, amb totes les persones que ens vulguen llegir.
Gràcies per obrir este espai de reflexió en veu de dona.

Si parlem de la dona al llarg de la història, parlem d’una carrera de fons per aconseguir drets i reconeixement, en una societat dominada pel patriarcat. Un patriarcat que al llarg dels segles ha imposat unes regles i unes normes, que han relegat a la dona a un segon pla en l’esfera social, familiar, laboral i política.
I tot i que al llarg de la història de la humanitat podem trobar exemples de dones que han tingut un paper rellevant en algun àmbit, són poques les que han sortit a la llum. La major part de les dones han fet les seues petites revolucions d’una forma anònima.

En els darrers dos segles les reivindicacions de les dones, s’han fet sentir d’una manera més contundent, gràcies sobretot als moviments feministes. Uns moviments que en els seus inicis reclamaven coses que avui ens semblen tan òbvies com el Dret a vot de la Dona, que suposava un paper més actiu de la dona en la presa de decisions polítiques.

També les reivindicacions per poder tenir una educació en igualtat. L’accés a la universitat i a estudis universitaris i a professions fins llavors exercides íntegrament per homes.

Amb la progressiva incorporació de la dona al món del treball remunerat estes reivindicacions es van estenent als drets laborals, reivindicant igualtat de condicions laborals respecte als seus companys homes.
També esta incorporació al món del treball remunerat suposa canvis en l’esfera personal de les dones. Les dones comencen a tenir independència econòmica i a estar més hores fora de la llar. Això suposa un canvi en les relacions familiars, de parella, i com a conseqüència, en el paper de la dona i l’home dins la llar i en la cura i atenció als fills.

Tampoc podem oblidar el paper important que han tingut els moviments feministes en la reivindicació de la sexualitat de la dona, del dret a decidir sobre el seu propi cos, o en l’actualitat la reivindicació de les diferents feminitats.

Com he dit a l’inici, un camí de lluita i reivindicació que arriba als nostres dies. Una lluita que no ha acabat per què moltes de les reivindicacions i les desigualtats que fa un segle eren vigents ho són també avui dia. Si bé és cert que a nivell legislatiu hem aconseguit moltes coses, ens queda molt a guanyar en l’àmbit social.
Avui dia continuem reclamant igualtat salarial. Continuem reclamant les mateixes oportunitats en els nostres llocs de treball. Que se’ns valore per les nostres capacitats i no per la nostra condició de dones.
Continuem lluitant a les llars per un repartiment igualitari de les tasques domèstiques i de la cura i atenció dels fills.

Continuem reclamant que no se’ns tracte com a objectes de reclam sexual, ni en la publicitat, ni en les lletres de les cançons, ni a la televisió, ni a les xarxes, ni enlloc.
Continuem denunciant la prostitució com una forma brutal de sotmetiment i esclavatge de la dona.
Continuem denunciant les agressions masclistes que no s’aturen, ni en l’àmbit de la parella, ni a la feina, ni al carrer.

Malauradament la situació de la pandèmia de la Covid-19 ha posat de manifest d’una forma més evident i agreujada algunes de les situacions que ara enumerava. Només posaré dos exemples, però segurament en podríem trobar més:
Dones que abans la pandèmia tenien feines precàries o que treballaven en situació irregular i que ara es veuen en una situació econòmica límit. Algunes en llars monomarentals.

Dones en situació de violència masclista que s’han vist atrapades a les seues llars amb els seus agressors durant els mesos de confinament.

Des dels ajuntaments, com a Administració més propera a la ciutadania estem treballant dia a dia per fer front a estes realitats i donar tot el suport a les dones. De vegades amb recursos limitats i amb dificultats, però posant tot el nostre esforç. I no em cansaré de donar les gràcies als treballadors i treballadores de l’ajuntament que a banda de la seua professionalitat li posen tot el cor. Com a regidora d’Igualtat en dono fe. Tenim uns excel·lents professionals!

Tenim molta feina al davant, no podem abaixar la guàrdia, no podem donar res per guanyat. La lluita de les dones, com la de molts altres col·lectius, és en definitiva la lluita pel reconeixement, per la igualtat, per la llibertat i pel respecte. I en esta lluita hem d’estar implicada tota la societat, homes i dones.

Durant els darrers temps estem veient com determinats postulats masclistes, xenòfobs i excloents, que pensàvem enterrats han tornat a sorgir amb força arreu del món i també maluradament al nostre país. I hem d’estar molt atents per combatre els seus arguments. I en este combat les dones, I també els homes, que en unes o altres institucions estem involucrats en política, hem de ser contundents.

Esta pandèmia mundial que té com a conseqüència una crisi sanitària, econòmica i laboral és terreny abonat per a aquells que volen posar també en dubte el nostre sistema de valors i tots els avenços que com a societat hem aconseguit. Per tant, només amb polítiques que reforcen estos valors i que treballen per un Estat del Benestar fort que garanteixi Educació, Sanitat i Serveis Socials de qualitat i d’accés per a totes les persones podrem lliurar el combat.

Acabo amb un missatge d’esperança. Esperança i confiança en què som una majoria els i les que creiem en un sistema de valors basats en la Igualtat, el Respecte i el Reconeixement de totes les persones. Esta és la millor arma que tenim com a societat i el millor llegat que podem deixar a les futures generacions. Entre tots i totes ho aconseguirem!