La societat formada per homes i dones, neixen del ventre de les seues mares. Per tant, la dona és la que dona la vida. Aquest és el punt de partida del naixement de les persones i de tots els animals.
Perquè al llarg dels anys i en la majoria del casos, aquest paper canvia i la dona té un paper secundari en tots els àmbits? Senzillament perquè el rols heretats han donat sempre preeminència a l’home.
Fixeu-vos amb una cosa que he observat últimament: perquè quan hi ha catàstrofes naturals, generalment acaben sempre portant noms femenins? Només cal que us fixeu amb el nom dels darrers temporals i la pandèmia que hem patit : Filomena, Glòria, la COVID… Perquè no es bategen amb noms masculins? Fins i tot amb això, se’ls acaba posant noms femenins…pensem-hi tots una mica…
Moltes generacions de dones han estat sense poder expressar-se per elles mateixes. Quants talents hem perdut, quina llàstima. Només recordant una mica, podem posar l’exemple de les dones que escrivien amb pseudònims masculins per no poder mostrar a l’època el fet de ser dona i poder fer una publicació. Sembla estrany, però ha estat així durant moltes dècades.
També no podem deixar de mencionar totes aquelles dones que van lluitar de manera incansable per poder aconseguir el dret a vot universal (una cosa que ara sembla tant normal), una millora de les seues condicions laborals a les empreses i perquè, no dir-ho clarament: arribar a ser respectades dins de la seua mateixa família.
Precisa i sortosament per mirar d’aconseguir l’equilibri entre homes i dones, la societat actual, progressivament va marcant pautes per al compliment d’aquest fet: polítiques públiques d’igualtat, presentació de llistes electorals paritàries,… però tot i això encara costa moltíssim la incorporació de la dona amb tots els àmbits de la societat.
Tot i jo haver estat educada a casa amb els principis d’igualtat entre homes i dones, és comprensible arrossegar encara l’herència interioritzada del paper de les dones com a educadores, cuidadores i mestresses de casa. El fet de la incorporació a la política municipal, primer comporta un plantejament, precisament de com poder compaginar tots estos perfils descrits abans.
Quan ens decidim a posar-nos en un llista electoral al nostre poble per mirar de d’aconseguir i fer el millor per als ciutadans, sempre es decanta més la balança de fer polítiques per al veïns i veïnes del teu poble, enlloc que pels de casa, tot i que sense la complicitat de la família és molt difícil compaginar-ho tot.
El fet de participar amb un article de la secció Polítiques en femení, que m’han proposat des de l’Ebredigital m’ha servit per donar veu i des d’aquí vull encoratjar a totes les dones, primer les del meu poble, per continuar educant a les properes generacions amb els principis d’igualtat entre homes i dones.
Tampoc puc deixar d’adreçar-me a totes les dones perquè se’n donin compte del valor que tenim dins de la societat. Us asseguro que la manera de fer política com a dones, és completament diferent i ens ofereix punts de vista que complementen de la dels companys, des d’una altra òptica, la femenina.
Dones, continuem alçant la nostra veu i buscant tots aquells espais on podem tenir representació, respecte, igualtat i fem-ho amb la sensibilitat especial que com a dones tenim.
El món ens espera!!