Em sento realment amoïnada i trista com a dona, però també com a persona del món occidental degut a fets que, al meu entendre, estan sent molt greus i pot ser ens passen una mica desapercebuts.

Per començar us recomano una pel·lícula, i en acabar us en recomanaré una altra. Si us ve de gust, mireu “Una cuestión de genero”, disponible a una de les plataformes digitals de moda. És un film de total actualitat i que en el context dels fets que han passat fa pocs dies als Estats Units ens hauria de fer reflexionar.

A la pel·lícula es mostra la trajectòria de Ruth Bader Ginsburg, advocada defensora dels drets civils i especialment dels drets de les dones, durant les darreres dècades als Estats Units, i traspassada recentment. Veiem al film com la força i els valors d’una dona van contribuir a canviar centenar d’articles legals en els que es plasmava la diferència a molts nivells entre dones i homes. Tanmateix es van refer alguns articles constitucionals, i fent que la normativa legal i la constitució de més de dos-cents d’història, s’adaptés als temps moderns. Senzillament, tractant per igual a les persones sense que hi influís el gènere, per cert és interessant quan veus com i perquè canvien el mot “sexe”, per la de “gènere”. Finalment, Ginsburg, acompanyada pel seu incondicional marit també advocat i la seva filla que a dia d’avui segueix com a advocada també treballant i lluitant per la igualtat entre homes i dones, aconsegueix que la dura maquinària legal del seu país s’adapte a la realitat d’un món del segle XX ,i no segueixi ancorada en valors de segles anteriors. En aquells temps, la dona senzillament havia de ser mestressa de casa, esposa i mare, sense cap criteri ni possibilitat de decisió en la seva vida. La dona depenia del marit per a la vessant econòmica, per a qualsevol aspecte de la vida que no fossin els rols esmentats.

La trajectòria de Ginsburg ha estat reconeguda ocupant de forma vitalícia un seient al Tribunal Suprem dels Estats Units, va estar nomenada pel President Clinton.

I, aquí ve la meva preocupació, amb el traspàs de Ruth, el Sr. Trump, a poques setmanes de les eleccions i a corre-cuita, n’ha nomenat la seva substituta. I vet aquí que, ara ocupa un seient vitalici al Tribunal Suprem, al lloc de Ginsburg, la ultraconservadora i antiabortista Amy Coney Barrett. Aquesta senyora que ha exercit poc temps com a advocada i després s’ha dedicat a donar classes, defensa entre altres, el dret a les armes, la política migratòria de “mà dura”, i especialment que la constitució retorni als valors que mostrava fa dos-cents anys, on el marit era l’autoritat a la família i qui ha de prendre les decisions i accions importants al si del nucli familiar. Evidentment, mare de set fills, alguns d’ells adoptats i especialment perquè donin “color” a la família, en contra totalment de l’avortament.

Senzillament, molt trist, com a dona i ciutadana, penso que són fets que poc a poc ens fan anar endarrere a tots com a societat. Fets que ajuden a perpetuar unes formes i uns models de societat que ha costat i costa molt de refer i de potenciar per tal de poder construir un món més just i èticament més sa.

I per acabar us havia dit que com a dona, recomano una altra peli, almenys a mi em va agradar molt pels tocs d’humor , però sobretot pels valors que les dones encara a dia d’avui i a la nostra societat necessitem tenir presents en la nostra quotidianitat. Si us ve de gust, aneu a veure “La boda de Rosa”.

Psicòloga.