El Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA) de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha començat aquesta setmana la vint-i-unena campanya d’excavacions al poblat protohistòric de l’Assut, propietat de la URV, al terme municipal de Tivenys i que va estar ocupat entre els segles VII i II abans de la nostra era.
Els arqueòlegs han centrat les excavacions en dos sectors diferents: l’accés principal al poblat i una torre externa a la muralla, situada a la part alta del jaciment, molt a prop d’un dels elements arquitectònics més singulars de l’assentament: la gran torre circular que es va descobrir durant les primeres excavacions a l’Assut. “L’objectiu que ens hem marcat en la campanya d’enguany és obtenir més informació sobre aquests dos sectors que ja vam començar a excavar durant la campanya anterior”, explica Jordi Diloli, director de la intervenció arqueològica i investigador del Departament d’Història i Història de l’Art.
Durant el primers dies d’excavacions, que van començar dilluns i acabaran el divendres 11 de setembre, els arqueòlegs han constatat l’existència d’una gran porta monumentalitzada a l’accés principal del jaciment, que formava part de la muralla semiciclòpea i que incorporava un cos de guàrdia per controlar l’entrada. “Possiblement la van bastir damunt de la porta anterior per transmetre una imatge de fortalesa i poder”, apunta Diloli, tot assenyalant que estan recollint tota la informació possible sobre el terreny per fer-ne una reconstrucció virtual.
L’altre punt del jaciment on centren els esforços és la torre exterior a la muralla. La gran incògnita és saber quina funció tenia aquesta torre i per què es va situar fora de l’estructura defensiva, però encara és aviat per extraure’n conclusions.
Habitualment, les excavacions al jaciment de l’Assut es duien a terme el mes de juliol, però enguany es va decidir posposar-les al setembre a causa de la pandèmia de la COVID-19. Els treballs els desenvolupa un equip d’entre 14 i 16 persones integrat per membres del GRESEPIA i estudiants del Màster interuniversitari en Arqueologia Clàssica de la URV i la UAB i dels graus d’Història i Història de l’Art i Arqueologia de la URV, i donen continuïtat a la campanya de l’any passat.
La principal singularitat del jaciment de l’Assut és el fet que va estar poblat durant un llarg període de temps, des del segle VII ANE fins al segle I ANE, ja en època romana. Entre les diferents estructures que s’han anat descobrint al llarg de les successives campanyes d’excavació destaca la torre circular, situada al punt més alt del turó. Data del segle VI ANE i va funcionar com un element aïllat del poblat fins a mitjans del segle V ANE quan es va integrar dins la nova planificació urbanística de l’assentament. Es creu que era la residència d’un personatge important del poblat i va ser destruïda per un violent incendi provocat possiblement pels conqueridors romans, a inicis del segle II ANE.