El retaule de Santa Anna torna a ocupar la seva capella a la Catedral de Tortosa després d’un “complex i laboriós” procés de restauració i muntatge. És un dels conjunts religiosos més grans del país que ha calgut desmuntar per restaurar-lo. L’estructura estava deformada i patia risc de col·lapse. Se’l van endur a peces al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) a Valldoreix, on es va netejar i recuperar la seva policromia. El desmuntatge va posar al descobert una imponent calaixera del segle XVI que era la base del retaule. La calaixera servia per guardar vestits litúrgics a l’antiga sagristia, també s’ha restaurat. El retaule però s’ha muntat sobre un nou fonament d’alumini anoditzat.

El director del projecte de restauració del Retaule de Santa Anna de la Catedral de Tortosa, Boravit Roonthiva, ha destacat que el més “complex” del projecte ha estat el fet d’haver-lo de desencaixar i traslladar al Centre de Valldoreix. “S’ha sanejat tota l’estructura que estava molt malament i que va obligar a desmuntar-lo, tot i que és l’última opció perquè s’intenta sempre intervenir in situ”, ha explicat el conservador. Els conservadors opten per treballar d’aquesta forma perquè els retaules, sobretot els d’aquestes dimensions com el de Santa Anna de Tortosa (de 9×7 metres), es construïen directament als espais on s’havien de mostrar, ancorant els seus elements. Quan estaven construïts, els pintaven i els dauraven. “Per tant, totes les juntes de construcció quedaven tapades i quan tu desmuntes i has d’anar separant peces, les juntes s’obren i es trenca la policromia però en aquest cas era necessari perquè hi havia un perill imminent de col·lapse”, ha apuntat Roonthiva.

L’obra ha estat particularment destacada perquè ha estat el primer retaule d’aquestes dimensions que s’ha desmuntat a Catalunya i “el gran repte” no era només desencaixar-lo i transportar-lo sinó tornar-lo a muntar corregint la deformació que patia abans de la restauració. Els treballs van destapar que el retaule de Santa Anna es recolzava sobre una gran calaixera de fusta del segle XVI que havia servit per guardar elements litúrgics a l’antiga sagristia de la Catedral, estança que ja no existeix.

“Amb bon criteri”, es va decidir restaurar-la i substituir-la com a fonament del retaule per una base nova d’alumini anoditzat. “Ha calgut per tant un estudi i un projecte d’enginyeria per dissenyar una estructura que aguanti el pes i les tensions del retaule. Ens ha costat una mica per redreçar la deformació que tenia i deixar-lo escairat i a plom”, ha explicat el director del projecte.

Ara la calaixera, d’alt valor patrimonial, presideix l’actual sagristia de la basílica tortosina. “És un moble magnífic i molt interessant perquè al centre ens han arribat pocs mobles del segle XVI tan ben conservats”, ha explicat Roonthiva.

Pel que fa al Retaule de Santa Anna, que data del 1730, no s’havia restaurat mai. Durant la Guerra Civil espanyola es va intentar desmuntar per cremar-lo i van desaparèixer els elements laterals de la part alta. “No hem reconstruït res malgrat que hi ha fotografies de com era perquè hem considerat que és història del retaule”, ha dit el conservador. La neteja, “de brutícia acumulada durant 300 anys”, ha costat i ha estat un procediment lent. En canvi, la conservació i recuperació de les policromies “ha estat més fàcil” perquè no havia estat mai intervingut i quan s’ha anat netejant han sortit “els colors originals”.

“Havíem de fer-li una base nova i teníem un retaule deformat. Hem hagut de construir-lo de nou a partir d’aquí. Els meus companys i jo ens hem sentit com els constructors originals perquè hem anat encaixant les peces una altra vegada tal com ho van fer al segle XVIII”, ha destacat Roonthiva.

Autor: