La crisi sanitària derivada de la COVID-19 genera desafiaments múltiples a la societat en conjunt i en particular al turisme. En aquest context, un grup d’investigadors de diferents centres d’investigació de l’Estat espanyol, dedicats al turisme com a àmbit de coneixement científic i social, presenta un informe que analitza el sector turístic i la COVID, aportant, des de la reflexió i confrontació d’idees, possibles línies d’actuació i investigació.

Salvador Anton Clavé, catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili i del Departament d’Innovació Turística de centre tecnològic Eurecat, i Antonio Paolo Russo, investigador de el Departament de Geografia de la URV, són dos dels tretze investigadors de diferents centres de recerca que han fet públic l’informe “La agenda de investigación para el turismo en la etapa post-COVID. Respuesta a una crisis sin precedentes” per donar respostes a la societat enfront de la crisi, mostrant els avenços en el coneixement i ordenant els temes de recerca més urgents a curt, mig i llarg termini.

Un escenari sense precedents

Els investigadors expliquen que el turisme ha patit innombrables crisi, però l’actual és un escenari sense precedents. La crisi derivada de la COVID-19 afecta les bases de el sistema turístic perquè incideix directament en el moviment de persones i la seva aglomeració. És per això que aquesta crisi genera desafiaments múltiples. Entre les possibilitats de futur pot ser que s’obri el camí cap a diverses reformes puntuals en el sector (prioritats per viatjar, nous models de consum…) o un canvi de model. Però la clau està en la resposta política: si tendirà cap a una major relació qualitat/quantitat, cap a la disminució de la petjada mediambiental de la mobilitat a gran escala, etc.

Encara és aviat per valorar l’efectivitat de les mesures anunciades per donar suport a al sector turístic. El que sí és possible és crear una agenda d’investigació científica aplicada al turisme i les destinacions per respondre davant d’aquesta crisi i en el futur ser més eficaços davant d’altres eventualitats.

El contingut de l’informe

L’informe consta de quatre parts; la primera versa sobre el context geopolític de la crisi, gens aliè al turisme perquè influeix en fluxos mundials i el nivell d’interconnexió econòmic mai vist en la història de la humanitat. La segona part analitza les variables de les que dependrien els efectes de la crisi a Espanya i els seus efectes futurs en el turisme. En tercer lloc, es presenten propostes per mitigar l’impacte sobre la mobilitat i l’hostaleria i, al seu torn, s’enumeren les mesures sectorials i transversals que han anunciat els diferents governs, el central, els autonòmics i els locals. I es conclou amb una agenda de recerca, amb els temes a incorporar per donar resposta a les necessitats de destinacions, empreses i col·lectius socials, que és l’objectiu d’aquest informe.

Algunes de les temàtiques de recerca plantejades sobre la gestió de crisis i de desastres en general i la de la COVID-19 en particular són: quins efectes ha tingut sobre els nous models de comercialització de la destinació basats en plataformes digitals?; com afectarà el distanciament físic als models de negoci i a l’ús públic de l’espai?; fins a quin punt són plausibles, possibles i efectives les anunciades dinàmiques de reorientació de les destinacions cap a mercats nacionals i de proximitat?; quins nous actors, models de negoci, sinergies entre turisme i altres sectors econòmics poden entrar en joc per contribuir a una transició de ciutats amb models més resilients a shocks com la COVID-19?; quines interseccions es poden establir entre turisme i salut des de la perspectiva de la geopolítica global, la seguretat alimentària i les garanties sanitàries?

ebredigital.cat (diari digital) i Canal TE (canal de televisió), principals fonts d’informació de les Terres de l’Ebre i el Territori Sénia. Actualitat del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta. Notícies sobre política, economia, societat, cultura i esports; també entrevistes. Agenda cultural i d’oci. Televisió en directe.