El turisme en aquest estiu no es perdrà (completament). Comencem clars i realistes, amb les dades que tenim avui (òbviament). Patirem, baixarem, probablement no es repetiran els números dels estius passats però no seria una debacle pel territori (aquest estiu).

Les incerteses són grans però les previsions no són negres. I això perquè? Sóc massa optimista? no vull veure la realitat? Encara que, normalment, no peco per pessimista crec que, en aquest cas, existeixen un gruix de raons que em permeten fer una “previsió” com l’anterior. Anem al llistat de factors.

Un, la gent vol viatjar, necessita viatjar. Els viatges, passar un dies fora del lloc de residència habitual, conèixer espais diferents, sortir de la quotidianitat, en definitiva, s’han convertit en una mena de necessitat bàsica per a la gent. La gent necessita menjar, vestir-se, tenir un sostre en el que protegir-se però també necessita l’oci. Això no ha canviat, de fet, amb el període de confinament, fins i tot s’hauria exacerbat aquesta necessitat.

Dos, no esperem, això si, fluxos rellevants procedents del mercat internacional. No obstant, aquests tenen una entitat força limitada al territori, enfront del poderós mercat domèstic (català i resta Espanya);

Tres, el mercat domèstic, seguint amb l’anterior, podria “aguantar”, donades les menors incerteses que n’hi haurien de mobilitat. De fet, es podrien atreure fluxos nous derivats de la problemàtica, restriccions e incerteses derivades dels viatges a l’estranger. Previsiblement, de fet, n’hi haurà una recomposició en favor d’un major pes del mercat català.

Quatre, s’espera una demanda diferencial en entorns rurals, espais oberts i zones de baixa pressió e intensitat turística (exactament Terres de l’Ebre, no?);

I cinc, a l’Ebre la intensitat de la pandèmia ha estat relativament reduïda (sense minusvalorar la tragèdia). De fet, una enquesta, recentment difosa, indica que els turistes catalans situen a les Terres de l’Ebre en el top de les seves preferències en aquest estiu. D’aquesta manera, el nostre Ebre es posicionaria de manera clarament diferencial en els factors que poden determinar una menor incidència de la crisi a la temporada turística que tot just comença en poques setmanes.

Hi han, però, dos elements que podrien “aguar la festa”.  Un, l’aparició de rebrots significats de la pandèmia en les properes setmanes i mesos (sobretot, als mercats de procedència); i dos, els efectes de la crisi econòmica sobre la butxaca de les llars (o d’una part d’elles).

Dit l’anterior, no obstant, hem de tenir esperances (al meu entendre fonamentades). Ara toca creuar els dits e impulsar de valent una promoció turística territorial basada en els recursos territorials, tot i subratllant en el relat els aspectes que es poden valorar més aquest estiu (bellesa territorial, espais oberts, tranquil·litat i baixa pressió turística) amb uns targets molt centrats en els mercats domèstics i en el mercat francès.

Catedràtic d’Economia i director del Departament d’Economia de la Universitat Rovira i Virgili.