Aquest dijous ens va deixar Lluís Horta, als 52 anys. Persona força carismàtica i estimada en el món esportiu ebrenc, un gran amant de la muntanya. Per això estava vinculat a diverses entitats del territori amb les que col·laborava i transmetia la seua gran passió per l’esport, sent un company inoblidable que sempre ajudava en tot el possible i en el que se li reclamava. “Si feia falta res que ell podia aportar, allí estava Lluís Horta per oferir-se“. Així és i sempre serà recordat pels seus amics. Lluís era el soci fundador del Centre Excursionista de Xerta i organitzador des dels inicis del Triatló de Xerta. A més, era soci d’entitats excursionistes del territori: Centre Excursionista de Xerta, UEC Tortosa, Centre Excursionista Refalgarí de La Sènia, Trail Roquetes, BTT La Moleta de Xerta, BTT Terres de l’Ebre. Va ser la peça clau en l’organització de proves de muntanya arreu del territori: Ultra Estels del Sud, KMV de Roquetes, La Cursa del Llop i trobades de BTT entre moltes altres.
En clau futbolística, Lluís també estava vinculat a l’equip de futbol del seu poble, el Xerta, sent un entusiasta col·laborador i seguidor dels partits.
Michel Viñas recorda a Lluís per unes paraules seues d’aquesta temporada. “Era el primer partit de lliga, a Xerta, contra l’Alcanar, i ell va venir fins on jo estava amb la càmera, gravant, per comentar-me que si necessitava qualsevol cosa que li ho digués, que m’ajudaria amb el que fos necessari. També em va agrair que anés a gravar partits de Quarta catalana i, en concret, del Xerta. Li vaig dir que en faria més d’un durant la temporada i em va mostrar el seu agraïment amb el seu somriure característic. Era una persona propera. A la mitja part, aquell dia, sense jo demanar-li res, em va portar la Coca Cola i em va dir: ‘fa calor Michel i tu estàs treballant’. Posteriorment, en altres partits que he gravat del Xerta, en la lliga, sempre venia a saludar-me, recordant que era cert que li vaig dir que el Xerta sortiria a la tele més d’una ocasió durant el campionat. Ho valorava i ho agraïa. Tampoc puc aprofundir més, però Lluís Horta reflectia noblesa, bondat, solidaritat… Una persona que es feia estimar. I que ho aconseguia només d’una manera: sent ell mateix. Lamento la pèrdua. És injusta. No té sentit. Una persona amb tanta força i que ens deixa de forma anticipada. Des d’aquí el meu suport a la família i a tota la gent de les entitats en les quals Lluís col·laborava i, en general, a tota la gent que el coneixia. Entenc el vostre estat d’ànim i la impotència que sentiu. Una abraçada per a tots“.
Font: Més Ebre