He estat metge de primària durant molts anys, he estat en llocs de gestió sanitària incloent l’Agencia de Salut Pública i estic desconcertat.

He vist la compareixença del “Gobierno” per declarar “el Estado de alerta” i m’he astorat: han confessat que no tenen material diagnòstic suficient, ni prou mascaretes per protegir els professionals. Una manca de previsió inexplicable. El discurs d’una tal Margarita Robles i els seus acompanyants civils i militars (?) ha estat un atemptat contra la ciència i el sentit comú. Han afirmat coses com que “los virus no entienden de fronteras” o “juntos venceremos la epidemia”. Consignes polítiques en nom de la ciència.

Primera consideració. Tota actuació per vèncer una epidèmia es basa a trencar la cadena de transmissió. Com no tenim vacunes ni tractament cal evitar el contagi. Cal fer un cordó sanitari al voltant del focus infecciós. Històricament s’ha parlat de quarantena. Es tracta d’aïllar el vector d’infecció: posar barreres físiques, confinar el virus, posar una frontera infranquejable entre el virus i els seus possibles hostes. Separar (no estar junts) aquells que poden transmetre la infecció dels altres que la poden adquirir.

No estic segur que les xifres d’infectats i de mortalitat siguin certes. Estic segur que no ho són. Han confessat que no es fa diagnòstic generalitzat, ni tan sols es fan proves als que tenen símptomes, només als més greus. Per tant, no sabem quanta gent infectada hi ha. La mortalitat en % es refereix als diagnosticats i no al total de possibles afectats, si és així és normal que es dispari.

No sé si s’ha comparat la mortalitat exclusiva de grups de risc amb la d’altres anys i d’altres patologies. Tot i el temps que han tingut no han comprat material diagnòstic, i per tant, no sé de quants infectats parlem. Si no sabem qui està afectat, a qui hem d’aïllar?

Tant a Corea com a Italià, o a la Xina, s’han aïllat (separat) els focus infecciosos, i dintre del focus els portadors o possibles portadors de la resta. Els focus sí que tenen territori, i tots ho sabem menys la irresponsable Margarita Robles, Lombardia, Igualada…, o Madrid.

Quan és localitzat un focus, s’ha d’aïllar. Com? Confinant-lo territorialment. D’aquesta manera evitarem la propagació cap a fora.

El perímetre ha de ser precís perquè tot el que quedi dins del seu àmbit tendeixi a tenir el mateix percentatge d’afectats. Si volem evitar que la propagació entre els confinats sigui menor també cal separar els portadors dels que no ho són i dels més vulnerables. Imaginem que la Xina per no confinar Wuhan hagués confinat tota la Xina. Una quimera.

A Madrid, tot i no saber el total d’afectats, la xifra coneguda i el seu creixement indicava que hi havia una transmissió exponencial de la infecció. No era hora d’estar junts i al mateix territori. Sabent-ho, per raons polítiques van permetre una manifestació massiva. Coneixem les conseqüències. Sabem els noms de la primera fila. Totes infectades. Les de les files de darrere no han tingut ni accés a les proves.

Coneixien les xifres i el seu creixement. La prova són les declaracions de la presidenta de Madrid, Diaz Ayuso: “No confinaré Madrid”. Era tant com dir “si Madrid se afecta nos afectaremos todos”, “unidos y juntos”.

No han confinat Madrid, per covardia, per negligència, per interessos polítics, per pressions dels poders fàctics, no oblidem que a Madrid està “el poder”, “la casta” i totes les seus corporatives.

Hem vist a Aznar passejant per Marbella i milers de possibles infectats per les platges i bars del sud i llevant espanyol. També a les comarques turístiques catalanes, un altre disbarat. No confinar els principals focus d’infectats, no posar fronteres a la infecció és abocar-nos a què al final tots tinguem el mateix índex d’infecció. Espanya, sanitàriament, avui és el “patio trasero de Madrid”.

Seguim sense prou material de test diagnòstic, ni de gel hidroalcohòlic, de mascaretes ni tan sols per als professionals. Com no han confinat Madrid han confinat Espanya. Amb l’immens preu social i sanitari que això comporta.

Probablement a molts territoris (no a tots) l’epidèmia seguirà el seu curs natural i només hi ha la solució d’aïllar els més vulnerables; sense afectar i demanar més sacrificis inútils a la població. Tot i així els irresponsables demagogs que ens governen s’atreveixen a donar lliçons, i a censurar i desqualificar, avalats per la presència militar en nom del “juntos venceremos”, en nom de “la unidad” i de la “Constitución”, i d’una ciència que sempre els dóna la raó. Només els falta dir que els seus científics garanteixen que a una determinada temperatura el virus es desactiva, i per tant, el vencerem si tots i junts ens posem “Cara al sol”.

Sabem que ens utilitzen i enganyen, per això proposo que actuem en “defensa pròpia”, que autoorganitzats confinem, aïllem, posem fronteres entre el virus i els més vulnerables. Quan passi, fem recompte, balanç i exigim responsabilitats a aquets ignorants, irresponsables, negligents que envien exèrcits en lloc de material mèdic .

Ho he dit tot lo educadament que puc, si digues lo que sento… no es publicaria.

Metge. Exdelegat del Govern a les Terres de l’Ebre i exdiputat al Parlament de Catalunya.