El rapitenc Jaume Guzman ha presentat recentment a la Universitat de Girona la seva tesi doctoral en Ciències Humanes, del Patrimoni i de la Cultura amb el títol Identitat ebrenca i comunicació local a les Terres de l’Ebre. La tesi ha obtingut la qualificació “cum laude” i podria publicar-se properament . Guzman forma part del grup investigador Comunicació Social i Institucional i col·labora amb el Campus de la Comunicació Cultural i Corporativa de la Universitat de Girona. Les seues línies de recerca tenen com a eix principal la comunicació d’àmbit local i comarcal en un context tant històric com d’actualitat. És autor del llibre ‘La comunicació local i premsa històrica al Montsià (1975-2014)’. Un treball que interpreta i analitza quina tipologia de premsa ha existit a la comarca del Montsià entre els anys 1975 i 2014.

Podem establir una relació entre els mitjans de comunicació locals de les Terres de l’Ebre i la identitat d’aquest territori?

Efectivament així és. Després de fer la investigació en base als reculls de premsa entre el 1975 fins el 2020 podem dir que atenent a aquesta evolució històrica sempre ha hagut una vinculació entre la premsa local i la identitat del nostre territori.

A banda de l’identitari, quin altre paper juguen socialment els mitjans de proximitat a les nostres terres?

Els mitjans locals a banda d’informar la ciutadania també tenen un component de publicitar figures a nivell territorial i hi ha un punt clau que es diu Ebre i podem dir que a través del riu Ebre hi ha enllaçat la identitat amb la comunicació local. I aquí entraria la normalització lingüística i l’ús del dialecte tortosí.

Per tant, els mitjans locals són claus per a vertebrar el territori i la nostra parla. A nivell de país quin concepte es té de la comunicació a les Terres de l’Ebre?

He trobat moltes dificultats en la meva investigació perquè som un territori verge en temes d’investigació. A la resta de Catalunya hi ha molts més treballs d’investigació. Del Montsià tenia més dades ja que disposava del llibre que abans citaves. També hi ha algun llibre publicat a la Ribera d’Ebre. Dit això, he de dir que la resta d’estudiosos del país estan bastant expectants quan surten algunes coses fora dels centres de poder i de decisió com són les nostres terres.

I a l’Ebre la comunicació està millor o pitjor que a altres indrets de Catalunya?

Dintre del que cap aguantem bé tot i que podríem matitzar cada cas. Per exemple us puc dir que entre els anys 80 i 90 del segle XX al Baix Ebre van existir 42 capçalares, i del 90 als 2000 van augmentar fins a 54. Actualment n’hi ha només 8.

Els mitjans digitals i les noves tecnologies tenen alguna cosa a veure?

Hi ha dos punts claus en el declivi de la premsa local. D’una banda hem d’al·ludir a la crisi econòmica, que va afectar molt. L’altra fou efectivament l’entrada amb força de les noves tecnologuies digitals. Es va veure Internet com una oportunitat i estalviar-se la despesa de la premsa impresa.

Acabarà desapareixent el paper ?

Fa uns anys pensava que acabaria desapareixent, però ara tinc clar que no desapareixerà. Canviaran els formats, es reduirà el nombre de pàgines, hi haurà altres formats tecnològics però el paper no desapareixerà.

Quin és el futur que ens espera?

S’ha de fer especial esment a tot allò que és territorial. Si jo sóc del Montsià, potser no rebo la informació suficient del que passa, per exemple a la Ribera d’Ebre. A banda d’això crec que hi ha un futur esperançador i fins i tot veurem aparèixer noves capçaleres.

A lo millor és que no ens acabem de creure el fet de que som un territori unit i que no ens interessa lo que passa fora del nostre poble o comarca. Els mitjans haurien d’enfortir més aquesta concepció territorial?

Vam tenir l’exemple amb la lluita contra el PHN i el moviment de la Plataforma en Defensa de l’Ebre. La marca Ebre llavors es va posar en valor i tots en la creiem. Va marcar un abans i un després. El nombre de mitjans van augmentar tant a nivell local com comarcal. Tot es va capgirar quan va esclatar la crisi. Jo crec que des del punt de vista comunicatiu els mitjans haurien de continuar informant al ciutadà d’allò que passa arreu de les quatre comarques. Per cert, vull apuntar la importància que té la digitalització d’aquestes capçaleres i la gran majoria encara no han endegat aquest procés. Per a la meva tesi he analitzat més de 600 capçaleres a nivell de territori i sorprèn que hi hagi capçaleres de finals del segle XIX i principis del XX que ja estan digitalitzades i altres més properes no ho estiguin.

I qui ha de fer-ho això ?

Home les mateixes empreses editores, si no han desaparegut, s’haurien d’implicar en aquesta tasca. També els ajuntaments, que són titulars d’algunes d’aquestes publicacions haurien de començar a implementar partides pressupostaries a aquest efecte. S’ha de facilitar la feina als investigadors. Ja disposem d’alguns diaris digitals, però què farem amb l’altra? La deixarem guardada només per a hemeroteques i arxius?

Historiador i novel·lista