Tot i que la unitat parcial -des del punt de vista territorial- assolida per la Taula de Consens del Delta ha estat considerada en si mateix un bé preuat, amb vista a exigir actuacions a les administracions supramunicipal, ja han començat a sorgir les primeres veus disconformes amb alguns dels plantejaments. Sense anar més lluny, el geòleg Antoni Canicio ( consulteu article d’opinió https://bit.ly/2S47unN) retreu a la direcció tècnica de la Taula de Consens que prioritze el manteniment de la morfologia actual del Delta -a través de defenses naturals que impliquen l’aportació a algunes platges de grans quantitats de sorra procedents de la punta del Fangar- i no accepte el retrocés natural del terreny a zones com la Marquesa. Canicio considera que “les regressions naturals pròpies de la dinàmica costanera no són un element negatiu que calga aturar” perquè l’erosió d’un tram implica la sedimentació en un altre, encara que això perjudique activitats o infraestructures concretes com l’icònic restaurant Els Vascos.

També la Campanya pels Sediments, que este divendres presentarà a la biblioteca Sebastià Juan Arbó d’Amposta l’estudi La gestió dels sediments a la Conca de l’Ebre. Aproximacions jurídiques per a la seua protecció, ha qüestionat en un comunicat previ que la Taula de Consens “només ha presentat un pla de mesures de protecció del litoral que són la prioritat de les associacions de regants del Delta i no ha tingut en compte el consens que ja havíem assolit en matèria de gestió dels sediments”. L’entitat social fins i tot acusa el Departament de Territori de la Generalitat d’estar invertint diners “en uns dics submergits que es poden emplenar i buidar [dics inflables intel·ligents] si esta no és una proposta de la Taula de Consens sinó simplement una sol·licitud del govern municipal de Deltebre”. La Taula sí que preveu, en tot cas, la possibilitat d’estudiar un sistema de defenses marines submergides.

Certament, en cap cas la Taula renuncia a la mobilització de sediments com a solució de futur i estable. El director tècnic de la Taula, Rafa Sánchez, ha assenyalat en una entrevista amb Canal Terres de l’Ebre que els sediments són “un tema imprescindible, una mesura estructural a mitjà i llarg termini”, però va vaticinar que les “dificultats tècniques” retardaran la mobilització massiva i efectiva de sediments al Delta 10 o 20 anys, i que “mentrestant s’hauran perdut 100 metres més de costa a la Marquesa o 200 a Buda”. Sánchez advoca en tot cas per un Pla de gestió integral dels sediments de la conca, com de fet demana la Campanya pels Sediments i va aprovar el Congrés el 2017, i també va lamentar, en la mateixa entrevista, que amb el temps que fa que la mobilització de sediments dels pantans està sobre la taula, encara ningú “haja parlat amb les elèctriques” explotadores dels embassaments.

Estic convençut que hi tenen alguna cosa a dir i potser serà positiu”, va dixar anar.
Sánchez creu que les propostes de la Taula estan en la línia de “les polítiques europees de protecció costanera” i que la confrontació històrica entre les mesures toves i les dures per a protegir el Delta és un debat fals i estèril: “Tothom volem un Delta viu i s’ha de superar una disjuntiva falsa que ha funcionat molts cops com a mesura de distracció”, va opinar. “Al Delta s’han fet molts estudis i ara ja tenim prou informació per a prendre decisions”, va afegir-hi.

L’enginyer instal·lat a les Terres de l’Ebre creu que l’actual conjuntura política, amb el PSOE governant amb Podemos a Madrid, pot afavorir la revisió a l’alça del cabal ecològic del tram final de l’Ebre. En este sentit, la Campanya Pels Sediments ha incidit en el fet que actualment es troben en fase de consulta els “esquemes provisionals de temes importants de les demarcacions hidrogràfiques” en el procés de revisió del tercer cicle dels plans hidrològics de conca. És a dir, el controvertit Pla hidrològic de la conca de l’Ebre (PHE), que fixa un cabal mínim que el territori considera insuficient per a protegir els ecosistemes del tram final del riu, s’ha de redefinir per al període 2021-2027 i tot just ara està en marxa un procés de participació en què es poden fer aportacions i suggeriments.

Segons la Campanya pels Sediments, una primera versió del document “només planteja continuar amb els estudis i destaca possibles dificultats per a gestionar els sediments”. També parlaria de “continuar treballant per a assegurar l’adequat estat dels desguassos de fons de les preses”, però l’entitat social es queixa que no s’acaben de concretar i desenvolupar, en este document provisional, els acords assolits pel Congrés el 2017 en el sentit de crear una comissió política i tècnica, inspeccionar els mecanismes de les preses i revisar-ne els protocols d’actuació.