El 29 de gener de 2020 passarà a la història de les Terres de l’Ebre com el dia en que tots els implicats en la lluita contra la regressió del delta de l’Ebre es van comprometre a plantar-li cara, definitivament, després de més de 30 anys en què únicament s’han dedicat a fer estudis, projectes i alguna prova pilot. Esta ha sigut, si més no, la impressió general que ha caracteritzat l’acte celebrat a l’auditori de Sant Jaume d’Enveja amb més de 300 assistents i els laterals plens de gent, la gran majoria dels quals han sigut destacats representants polítics i sectorials, acompanyant la presentació de les mesures contra la regressió pactades a la Taula del Consens.
L’alcalde de Sant Jaume d’Enveja, Joan Castor Gonell, li ha demanat al president de la Generalitat, Quim Torra, que en la trobada de la setmana que ve amb el president del Govern, Pedro Sánchez, li dediqués “els primers 5 minuts de reunió” a parlar del delta, al que el president Torra va respondre que així ho faria, tot i que 5 minuts no serien suficient. Per la seua part, Torra va donar una altra oportunitat quan el conseller de Territori, Damià Calvet, es trobaria amb la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, en la inauguració de la Fira de Barcelona. Compromisos que s’han assumit dins una sala on no hi ha faltat la presidenta de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, el subdelegat del Govern i el Cap Provincial de Costes, junt la consellera d’Agricultura, diputats al parlament dels principals partits i tots els alcaldes del delta que públicament han signat una declaració institucional, juntament amb els presidents de les dos comunitats de regants del delta.
Però és que, a més a més, dins la sala hi eren els més alts representants implicats i sectorials, ja sigue dels sectors productius, com els musclaires o els pagesos i la Cambra de Comerç, de la universitat, del col·lectiu científic, dels moviments socials i fins i tot comandaments de la guàrdia civil. Pràcticament no hi faltava ningú, tret de representants de les empreses hidroelèctriques que retenen els embassaments a Mequinensa i Riba-roja. Un acte que, molt probablement, marcarà un abans i un després i que ha de ser el punt d’inflexió a partir del qual parlar de regressió del delta sempre vaigue acompanyat de pressupostos i inversions concretes.
Gran presentació
El principal protagonisme de la presentació de les mesures consensuades per la Taula de Consens ha anat a càrrec de l’enginyer Rafael Sánchez, qui ha acabat la seua exposició amb un concloent “o ara o mai” molt aplaudit, com diversos passatges de la seua intervenció. També ha destacat la intervenció del portaveu de la Taula de Consens, Xavier Curto, que també ha advertit que si ara no s’aconsegueix implicar totes les administracions en esta lluita per la supervivència “caldrà mobilitzar-se fins a arribar a Europa”.
“Una planta de l’llla de Buda, la Limònium, és única al món. És el nostre ós polar”
Rafa Sánchez ha trencat tòpics durant la seua intervenció, acabant amb l’estèril debat de si són necessàries solucions dures o blanes per aturar la regressió al delta de l’Ebre com s’ha anat mantenint durant dècades. Amb una exposició molt pragmàtica i didàctica, Sánchez ha afirmat que cal fer una combinació d’accions, sigue amb la construcció de dics intel·ligents dins del mar, amb l’ampliació de les platges transportant sorra o la construcció de camins de ronda. Sánchez També ha insistit en què no hi ha contradiccions entre la conservació i el manteniment dels sectors productius. S’ha referit, per exemple, a què l’actuació que hi ha al ‘famós’ restaurant ‘Los Vascos’ no s’ha de tractar sobre si els murs de pedra construïts són bons o no. “El que cal és preguntar-se perquè no hem fet res en 60 anys mentre hem vist que han desaparegut 200 metres de platja”, ha subratllat.
Un altre passatge destacat ha sigut quan ha elevat a categoria de símbol una planta “que és única al món perquè només es troba a l’illa de Buda”, ironitzant en el fet que l’ós polar és la icona mundial de la conservació de la natura i del canvi climàtic i en lloc seu ha proposat que al delta de l’Ebre, i a les Terres de l’Ebre, el símbol sigue sta planta. Es tracta, ha dit, “d’una planta que no té nom popular”, però si científic. Es referia a la Limònium, que els diccionaris de la llengua també denominen “ensopegall” o “ensopeguera” i que defineixen com “planta del gènere Limonium, de la família de les plumbaginàcies, de fulles generalment en roseta basal i flors petites, sovint rosades, reunides en inflorescència paniculiforme, que es fa en terrenys salabrosos”.