Manifestació en rebuig a la sentència dels nostres i les nostres representants polítiques. Era el 26 d’octubre i estàvem convocades al carrer Marina de Barcelona i hi vam anar. Jo amb una amiga en bus des de Santa Bàrbara, ella hi va pujar a l’Ampolla. Un cop més molts autobusos anaven des de les Terres de l’Ebre a la Capital per mostrar que nosaltres també hi érem.

I allà ens vam trobar tota una colla, amigues i amics de Tortosa, Amposta, l’Aldea, la Ràpita, Roquetes, Bítem, Gandesa, Mora… Enmig de tota la gent, entre abraçades i besades, hi havia la Charo. Com sempre incansable, seguint el blau del riu o el groc de la llibertat.

Ella tenia, però, un objectiu: trobar algú dels grups antirepressius de Sabadell per donar-los-hi els punts de llibre que fa ella artesanalment amb “bolillo”. Pensava que, si en tenien, potser en podrien vendre i treure uns diners per ajudar a pagar les costes judicials dels nois agafats i empresonats injustament per terrorisme. 

Vaig trigar una estona a reaccionar. Jo em vaig criar a Sabadell i tinc companyes d’escola molt vinculades als moviments de l’ANC o d’Òmnium. Per això, vaig trucar un contacte i, mentre parlava amb ell, se’ns va acudir fer dues paneres solidàries. I Santa Bàrbara es va solidaritzar. I vam recollir productes, oli, cava, vi de la Terra, galetes, torrons, etc., entre aquests, fins i tot, una obra d’Art de l’Antònia i una meva i, com no, uns quants punts de llibre de la Charo.

Perquè, sovint, la gran solidaritat comença amb petits gestos com els d’ella. Uns gestos que es multipliquen i fan que, fins i tot, els guanyadors, acabin aportant diners extra per pagar les costes judicials en recollir el premi. Perquè som un poble tossut, però molt, molt generós i perquè, de vegades, entre nosaltres fem aparèixer la màgia.

Pintora i psicòloga, amb ulls inquiets aprenent de la vida…