Els tractaments contra el mosquit al delta de l’Ebre aquest 2019 s’han fet a gairebé 3.500 hectàrees però la falta de més pressupost ha impedit tractar, entre setembre i octubre, 810 hectàrees més on hauria calgut fer-ho. El Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (COPATE) opera amb un finançament congelat des de 2015 mentre que els focus larvaris s’han estès pels canvis morfològics del delta i el canvi climàtic. Enguany s’han fet 560 tractaments amb BTI i altres biocides. A l’agost el pressupost s’havia esgotat i es va haver de recórrer als ajuntaments per comprar més producte. El COPATE torna a reclamar un conveni que acabi amb les traves administratives que retarden i alenteixen la gestió d’aquestes plagues.

En la campanya 2019, que es va tancar a l’octubre, s’han fet 560 tractaments per atacar focus larvaris en una superfície de 3.469 hectàrees i 5.286 hectàrees en arrossars. Els tractaments es fan amb un biocida específic, el BTI (Bacillus thuringiensis var israelensis) o l’IGR (un regulador de creixement dels insectes), que s’escampen, en un 99,89%, amb avionete. S’han fet 54,83 hores de vol enguany i s’han gastat 3.469 quilos de BTI.

Tot i que el nombre de focus larvaris detectats per a tractar ha estat similar a l’any passat, (1.599 focus, respecte els 1.619 de l’any passat) la diferència amb el 2018 és que s’han quedat 1.060 hectàrees sense tractament per falta de pressupost per comprar més biocides. Raül Escosa, director tècnic del COPATE, ha reconegut que el nombre de tractaments varia cada campanya i és “molt fluctuant” però ha explicat que, primer al més d’abril per traves administratives, i després al setembre i a l’octubre per falta de diners, van quedar focus larvaris sense tractar.

El pressupost amb què es treballa és el mateix des del 2015 i s’han de gestionar recursos establert fa cinc anys tot i l’augment de costos que han tingut, entre d’altres, els productes. “No podem fabricar els bitllets i representa menys hectàrees a poder tractar”, ha lamentat. El BTI es va acabar a l’agost. Van estar una setmana sense poder tractar. El llavors vicepresident del COPATE, Joan Castor, va aconseguir el compromís dels alcaldes del Delta de pagar la compra de 1.000 quilos més de BTI (per 50.000 euros, aproximadament) que es va poder subministrar a través d’una empresa americana amb seu a l’estat espanyol que tenia romanent. Amb aquest producte es va poder seguir fent els tractaments fins a final de setembre, quan es van deixar de fer del tot. “A l’octubre hauríem hagut de treballar i no hem pogut i hauríem tractar les mateixes hectàrees o similars a l’any passat”, ha dit Escosa.

Blindatge i seguretat amb un nou conveni

En aquest sentit, el president del COPATE, Joan Alginet, ha tornat a reclamar un acord o conveni entre el Govern, la Diputació de Tarragona i els ajuntaments afectats perquè els procediments administratius i la falta de pressupost de la Generalitat deixin de condicionar el treball tècnic que fa el Consorci contra les plagues de mosquit i també la mosca negra, a les Terres de l’Ebre. “Cal un blindatge econòmic i de finançament per treballar amb garanties. Són 30 anys en què els municipis han estat responsables de la lluita contra el mosquit i han pagat els tractaments amb els pressupostos municipals”, ha recordat Alginet. “Ha de deixar de dependre de pressupostos, de convenis i de la idiosincràsia política del moment per no restar eficiència a la lluita contra aquestes plagues”, ha afegit.

Al Delta es controlen 8.000 hectàrees de zones no conreades, 22.000 d’arrossars i també els municipis, sobretot des de la colonització del mosquit tigre al Delta. S’ataquen espècies de mosquits com l’Ochlerotatus Caspius que ponen en zones verdes, o els Anopheles i els Modestus que creixen als arrossars. L’única manera d’atac-los és amb productes antilarvaris perquè les poblacions de mosquit adult siguin el més reduïdes possible.

Escosa ha insistit en què s’ha de deixar de parlar de l’erradicació del mosquit al Delta –que és impossible, ha dit- però el Consorci necessita les eines per minimitzar l’impacte que tenen sobre la població i perquè no causin estralls socioeconòmics.

Autor: