La pèrdua constant de població representa una debilitat de primera magnitud per a l’economia de les Terres de l’Ebre, segons constata l’Informe d’Economia Local i Regional Terres de l’Ebre 2018, elaborat per la Càtedra d’Economia Local i Regional (CELIR) de la URV que s’ha presentat aquest dimarts a l’Aula Magna del campus Terres de l’Ebre.
El document dedica un capítol especial a l’àmbit demogràfic i recull que el 2018 les Terres de l’Ebre van perdre 1.100 habitants. La població resident es va situar en 178.398 habitants, el 2,35% de la població catalana i va tornar a perdre pes en relació a la resta de Catalunya.
Les quatre comarques ebrenques sumen el sisè any consecutiu de davallada demogràfica des del 2012. Durant aquests anys s’han perdut 13.428 habitants. Si l’any passat la disminució suposava un preocupant 6,42%, ara ja és del 7%. És a dir, de cada 100 habitants que hi havia a les Terres de l’Ebre el 2012 ara només en queden 93. Unes xifres encara més preocupants tenint en compte que gran part de la davallada demogràfica, 5.637 persones, se situa a la franja d’edat compresa entre els 25 i 49 anys. És a dir, és gent probablement formada que marxa fora a treballar, la qual cosa representa una important fuga de talent.
No obstant això, l’economia de les Terres de l’Ebre va continuar creixent al llarg del 2018, una dada positiva i més si tenim en compte que va afectar tots els sectors econòmics. L’informe analitza també el creixement empresarial del territori. Així, assenyala, citant dades del registre mercantil, que les empreses societàries actives del territori (més de 3.000) ocupen actualment més de 17.500 persones i durant el 2018 van tenir un increment sostingut d’ocupació del 28,1%, tot i que va estar un increment inferior menor que en els anys anteriors. En aquest mateix capítol també s’esmenta la important davallada de treballadors autònoms, 3.000 menys en deu anys, el que representa una davallada del 16,8%.
En aquest mateix apartat s’assenyala com a mancança que la formació està allunyada de les necessitats de les empreses, i hi ha una certa descoordinació entre el sector públic i privat el que dificulta la credibilitat per part de les empreses i fa que la connexió amb el sector públic formatiu sigui quasi inexistent.
Pel que fa al sector primari, el 2018 no va ser un bon any ni per als cítrics, ni per a l’oli, dos dels principals sectors productius de l’Ebre. No obstant, en termes generals va ser un any agrari millor que el 2017, tot i la disminució del VAB agrari. L’informe també cal remarcar que la renda agrària va recuperar els nivells de l’etapa prèvia a la crisi. Dins d’aquest capítol, una dada que resulta preocupant és que entre el quart trimestre del 2008 i el del 2018 s’han perdut 774 afiliats al sector primari, 699 autònoms, gairebé el 20% del total, unes xifres que indiquen l’abandonament de l’activitat i la manca de relleu generacional de moltes explotacions.
Finalment, el capítol dedicat al turisme indica que tot i que les Terres de l’Ebre són un territori altament atractiu per al turisme, continuen ocupant una posició molt discreta dins el conjunt de les marques turístiques de Catalunya, pel que fa a visitants i pernoctacions. La sisena posició d’un total de nou. El 2019 va haver-hi un creixement del nombre de visitants i pernoctacions sensiblement inferior al de la mitjana catalana, i especialment en l’àmbit del turisme rural, també en els hotels. Per contra en càmpings, l’increment és superior al català. Segons l’informe hi ha una oferta turística poc desenvolupada encara, però amb molt potencial de creixement quantitatiu i qualitatiu.